El Vendrell va acollir el passat dijous 17 de febrer una de les jornades de debat del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). Va ser la primera vegada que el PEMB es va acostar al Baix Penedès per escoltar les peticions de diferents agents i entitats del territori.
La jornada va servir per debatre l’encaix que ha de tenir la comarca en la Regió Metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, els diferents ponents van expressar les seves opinions sobre si la comarca és «baula estratègica, frontissa o perifèria» de l’àrea metropolitana.
Que es tingui en compte la comarca
Dues van ser les taules que es van celebrar, la primera centrada en temes territorials i la segona, en el desenvolupament econòmic. Una de les conclusions més unànimes va ser que la comarca sigui escoltada per elaborar el pla estratègic de la regió metropolitana per al 2030.
«Cal treballar conjuntament en el desenvolupament dels projectes que tenen afectació supramunicipal», va demanar l’alcaldessa de la Bisbal, Agnès Ferré. En una línia similar es va pronunciar el sociòleg Jon Olano, quan va reclamar «trencar els límits administratius». Per Olano, és necessari «fugir de la visió barcelocèntrica que ha dominat els anteriors plans parcials i territorials».
Aquesta necessitat de ser present a la presa de decisions demanda, però, tenir ben clar quin ha de ser l’espai que ha d’ocupar el Penedès. Dit d’una altra manera, comptar prèviament amb un projecte ambiciós de comarca i vegueria, amb una direcció compartida. Així ho va apuntar el president de l’entitat Pro-Vegueria Penedès, Jordi Cuyàs, que va recordar que a Barcelona «no ens regalaran res».
També la geògrafa Alba Font va avisar que cal una visió comuna de quin és el model turístic que vol el Baix Penedès. Per això va contraposar el model residencial i immobiliari que ha dominat les últimes dècades amb un nou model «enfocat en el benestar del territori». Un model que suposa apostar pel manteniment dels espais naturals, la flora i la fauna, aprofitant el canvi de paradigma que ha portat la pandèmia.
Més sòl industrial, menys sòl residencial
En el vessant econòmic, l’arquitecte Josep Armengol va ser molt clar quan va manifestar la necessitat d’incrementar el sòl industrial. Armengol va assegurar que calia revertir l’excés «de sòl residencial» en benefici de terrenys per desenvolupar activitat econòmica. Això ajudaria a atraure una «inversió industrial» que, ara mateix, és molt necessària al territori.
En aquest context també va tenir el seu protagonisme la principal empresa de la comarca, Applus Idiada, necessitada de nous espais. José Manuel Barrios va recordar l’origen publicoprivat d’aquesta empresa, afegint que cal un impuls a «les iniciatives del territori per poder-les desplegar correctament».
Lucía Pombo, directora del Celler Can Marlès del Montmell, va apuntar com un dels reptes «l’equilibri entre l’activitat econòmica i la cura del medi ambient». Oriol Estela, coordinador general del PEMB, va reiterar en la clausura de l’acte aquesta necessitat de «tenir una visió conjunta». Per això va avançar que la proposta del Pla no és «pensar la Regió Metropolitana cap endins», sinó «enderrocar les muralles mentals cap a la resta del territori».
