Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

PORTADES

Les portades d'avui, dimecres 14 de novembre

Impactes econòmics immediats, positius i negatius, l’endemà que Catalunya esdevingués independent

Una eventual secessió del territori català tindria efectes rellevants en l’economia catalana i espanyola
Els efectes de la independència a Catalunya en l'economia. | Roger Molins

 

Els impactes econòmics de la independència de Catalunya han sigut i son objecte de debat en els darrers anys, entenent com a premissa inicial que un procés de trencament no es produirà mai a cost zero. Tot i que Catalunya té un territori que no supera l’1% de la UE, el PIB per càpita de la regió és superior a la mitjana europea i a països com Espanya, Itàlia i Portugal. Catalunya també és una de les regions europees que atrau més inversió de valors estrangers i projectes externs.

 

Si bé és cert que el procés polític d’independència té un origen divers, entre identitari, de protecció de l’idioma català i de distribució de poder, és en el vessant econòmic on més arguments han sorgit per part de les visions asimètriques: els que consideren que existeix una discriminació en forma de dèficit fiscal, i els que ho neguen. Molts opinadors consideren que la ruptura és inevitable més tard o més d’hora, si es té en compte la demografia i la tendència de les noves generacions de votants.

 

Un dels primers impactes que s'han abordat en diferents estudis és el de la situació de Catalunya vers la Unió Europea, el seu possible encaix, la ciutadania i sobretot l’actual moneda en curs, l’euro, la permanència a l’eurozona i les possibilitats que de forma temporal s'estableixin aranzels a importacions i exportacions respecte als països de la UE, principals clients del mercat català. Totes aquestes incògnites dependrien, en gran mesura, de la voluntat política i el pragmatisme de les institucions europees, però l’anhel de permanència a la UE i la utilització de l’euro, així com la successió directa a tots els Tractats Internacionals signats per Espanya, és un mantra acceptat per una àmplia majoria del projecte independentista.

 

A curt termini, la independència de Catalunya tindria un impacte negatiu per l’economia catalana, i també per l’economia d’Espanya, tal com han advertit agències de qualificació com Moody’s. Tot i que els economistes tendeixen a afirmar que Catalunya seria capaç de reduir el seu deute públic més ràpidament com a estat independent que de qualsevol altra forma, no és menys cert que una Catalunya independent hauria d’assumir part del deute públic d’Espanya, com a comunitat que més aporta al PIB espanyol.

 

En aquest sentit, una menor discrepància és la que es genera al voltant de la hipotètica viabilitat d’una Catalunya independent a més llarg termini, o en el fet que es produiria una millora del model productiu. Ara bé, no hi ha consens respecte a la capacitat d’atracció d’inversió estrangera, si la independència suposaria un impacte positiu, negatiu o un manteniment de l’statu quo actual. Algunes veus suggereixen que es produiria un boicot comercial per part de la resta d’Espanya, cosa que implicaria una caiguda del comerç sobre el PIB que hauria de ser compensada.

 

Un altre impacte del qual es parla freqüentment és el de les pensions. Tenint en compte que el dèficit català de les pensions es redueix més de pressa que l’espanyol, tot indica que una Catalunya independent podria assumir la viabilitat de les pensions i assegurar-ne la sostenibilitat futura, però aquesta hipòtesi està basada en un model de creixement econòmic, i no té en compte els impactes en la creació o destrucció d’ocupació d’una eventual independència.

 

És un fet que la tipologia d’una eventual separació, i la presència o absència d’un acord marc amb el govern d’Espanya, condicionaria en gran mesura la magnitud dels impactes econòmics. Des d’una perspectiva objectiva, les relacions vigents amb Espanya, amb els seus dèficits significatius, es pot concloure que els avantatges que Catalunya es converteixi en un estat independent aportarien un major benestar, sempre que la transició es produís en el marc de la UE i amb una negociació tutelada per aquesta.

 

Comentaris