L'oportunitat de la Rambla: com s'ha de renovar el principal passeig del Vendrell?

Comerciants, entitats veïnals i representants polítics opinen sobre com ha de ser la futura remodelació dÂ’aquest eix ciutadà

Publicat el 02 de novembre de 2022 a les 05:00

Que la Rambla del Vendrell necessita una remodelació i una posada al dia és una cosa que ningú qüestiona. Veïns, comerciants i entitats ciutadanes fa temps que coincideixen en el diagnòstic. El passeig més característic del Vendrell arrossega una certa degradació i necessita una intervenció de gran magnitud.

 

El pressupost de l’Ajuntament del Vendrell pel 2023 inclou una primera partida per fer la redacció del projecte de remodelació. L’actual govern ha repetit diverses vegades que vol eliminar el trànsit en aquesta zona, per potenciar l’espai de passeig. Hem preguntat a diferents actors de la ciutat com hauria de ser aquesta nova Rambla del Vendrell.

 

Comerç del Vendrell

L’antic CIT comparteix la decisió de convertir tot l’entorn de la Rambla en illa de vianants. Però des de l’entitat incideixen en la necessitat de crear més places d’aparcament a prop per substituir les que es perdran. El seu president, Salva Rodríguez, assenyala que la majoria de comerços es decanten per un pàrquing soterrat a la mateixa Rambla.

 

Aquest és un aspecte que s’ha de clarificar amb el pla d’aparcaments que ara mateix s’està redactant. Des del CIT esperen que una remodelació del passeig ajudi a atraure «comerç de qualitat», una de les mancances que hi veuen. Amb tot, remarquen que també s’hauria de fer complir la normativa d’usos en temes com l’espai de les terrasses o el seu mobiliari.

 

Comerciants de la Rambla

Els ciutadans que tenen un comerç a la Rambla estan expectants davant la futura remodelació del passeig. D’una banda, creuen que el canvi serà bo perquè afavorirà la presència de gent. Però temen que un període molt llarg d’obres acabi obligant-los a tancar o deixar el seu comerç.

 

«Treure els cotxes del centre serà un bon impuls, hi haurà més espai per a tots, comerciants i vianants», celebra Mercè Rossell, d’Alimentació Grau. Aquest és un dels establiments més antics que aguanten a la Rambla, amb prop de seixanta anys. Rossell afegeix que s’hauria d’haver evitat la presència d’oficines a la Rambla, una cosa que ara creu que és tard per rectificar.

 

Cotxes aparcats a la plaça Tobies del Vendrell.
El Vendrell projecta limitar el pas de vehicles a la Rambla. | BP Diari

 

Dels més antics als més nous. El Mauricio, que ostenta des del 2019 el bar Mauri, veu amb bons ulls la remodelació, però té por per la durada de les obres. «L’Ajuntament ha de ser molt clar amb això, perquè molts haurem de fer un replantejament», apunta.

 

Ell és dels que es mostra totalment a favor del pàrquing subterrani a la mateixa Rambla. Assegura que la gent vol «comoditat» i posa com a exemple el que passa quan es talla el pas dels vehicles pels laterals. «La feina baixa moltíssim, perquè acaba passant menys gent», assevera.

 

Entitats civils

Impulsem el Vendrell és una entitat civil que es va presentar fa poques setmanes per fer de lobby de pressió als polítics. Consideren que la renovació de la Rambla «és un dels debats urgents» que cal resoldre al centre de la ciutat. Però creuen que s’ha fer sense «titulars d’ocurrència política» i amb un procés de participació ciutadana.

 

Un procés que s’ha d’encarar cap a dos vectors importants: «què volem que sigui la Rambla i com ha de ser l’activitat comercial i el veïnatge perquè tothom pugui sentir-se identificat». Des d’Impulsem creuen que caldria «redactar un pla d’usos que permeti la varietat de comerços i d’activitat gastronòmica». En aquest sentit posen com a exemple el que s’ha fet a Sitges o als districtes de Ciutat Vella i el Paral·lel de Barcelona.

 

Pel que fa al trànsit rodat, l’entitat es mostra partidària de pacificar el trànsit al centre de les ciutats. Per això aposten per recuperar l’antic projecte de desviar l’avinguda de Jaume Carner perquè passi entre l’estació i les vies del tren. Això permetria fer un pas per sota de la via per connectar amb el pàrquing del Pèlag, que s’hauria d’ampliar.

 

Principal partit de l’oposició

El principal grup de l’oposició a l’Ajuntament, Som Poble-ERC, emmarca actuacions com aquesta en un «canvi de model urbanístic». Un canvi que s’hauria de concretar «en un nou POUM». I aposten perquè el nou pla urbanístic es basi en criteris de «sostenibilitat econòmica, mediambiental i territorial».

 

Per SP-ERC, la prioritat «és la recuperació de l’espai públic» per «prioritzar-ne l’ús per part de la ciutadania», sempre comptant amb la seva participació. Un urbanisme «amable, fet a mida dels infants, les persones amb diversitat funcional i amb perspectiva de gènere». Per això estan a favor que la Rambla esdevingui part de l’illa de vianants, però ho lliguen amb «la creació d’aparcaments perifèrics al nucli urbà».

 

Govern del Vendrell

L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, destaca que la reconversió de la Rambla vol crear «un espai agradable i tranquil com ha estat històricament». Admet que ara mateix pateix una dualitat —la de la zona de passeig i pas de vehicles— que «s’ha de resoldre». I afegeix que la redacció del projecte es farà tenint en compte l’opinió dels comerciants i dels veïns, «com es va fer al Doctor Robert i a les Quatre Fonts».

 

Pel que fa als usos, l’alcalde apunta que les terrasses s’hauran d’anar adaptant a l’ordenança que es va aprovar fa pocs anys. «La pandèmia va fer que canviessin algunes coses, perquè aquest és un sector que va patir molt», recorda. Però la intenció és que es vagin recuperant les línies que marcava la normativa de forma gradual.

 

En relació amb l’aparcament, Martínez reconeix que hi haurà un impacte sobre les places, que s’hauran de substituir en una zona pròxima. El pla d’aparcaments es troba en aquests moments a la fase final de recollida de dades. Després arribarà el moment, segons el batlle, de fer «la reflexió conjunta» sobre on s’ubiquen aquests aparcaments.

 

El primer brollador de la Rambla del Vendrell.
Imatge antiga de la Rambla del Vendrell. | Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Fototipia Thomas