L'Ajuntament de Reus i diverses empreses privades han constituït la Comunitat Energètica del polígon AgroReus. El projecte planteja 23 instal·lacions de plaques solars a les cobertes de les entitats implicades amb un pressupost de 4,4 milions d'euros. Per fer-se realitat tal com està previst cal una subvenció europea d'uns dos milions d'euros.
Per acollir-se a aquest ajut era condició indispensable que es constituís la comunitat energètica, tràmit que es va formalitzar el 28 de febrer. L'integren Reus Serveis Municipals —de la qual forma part Reus Energia— i Redessa pel que fa a la part pública. Segons s'ha detallat també s'està treballant perquè s'hi incorpori Reus Transport, que posaria plaques a la coberta de les cotxeres.
La pota privada la protagonitzen Ascensores Omega Tarraco, Serveis i Administracions Masergrup i Setier. La línia de subvenció oberta ha fet accelerar els tràmits i, de fet, és el motiu principal per haver constituït la comunitat energètica. Inicialment, des de l'Ajuntament de Reus es plantejava recórrer a línies d'ajut presentant el projecte.
La que ara han demanat, però, exigia que l'entitat fos una realitat per poder fer la sol·licitud econòmica. La resolució de la subvenció es preveu per al mes de juny, «i a partir d'aquí començaríem amb el desplegament», ha exposat Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient. En cas que la subvenció no cobrís tota la part demanada o fos denegada, el projecte seguiria endavant.
«És viable», ha afirmat el regidor, però «la comunitat no continuaria amb la fórmula que hem presentat». En aquest cas seria iniciativa de cada empresa, privada o pública, instal·lar plaques solars. «El projecte canviaria, però no vol dir que no seguim treballant amb l'escenari de posar plaques», ha insistit.
Neix una nova comunitat energètica a Reus
La filosofia és la mateixa que persegueix la Comunitat Energètica del barri de la Mineta, o el projecte també anunciat al barri Gaudí. Es tracta d'abaratir la factura elèctrica, generar-se l'energia i poder gestionar l'excedent. En el cas del polígon AgroReus es tracta d'una iniciativa publicoprivada.
Reus Energia, a més, compraria l'excedent d'aquesta comunitat per subministrar-lo a altres espais i equipaments municipals. «Projectes com aquest obren camí a un futur d'independència energètica», ha declarat Carles Pellicer, alcalde de Reus. El pressupost total que permetria executar la iniciativa tal com està prevista és de 4.411.532,28 euros.
D'aquests 4,4 milions d'euros hi ha 3.626.264,92 euros qualificats de subvencionables. En queden fora actuacions com obres d'adequació per acollir les plaques, per exemple. La part subvencionable fa referència, estrictament, a la instal·lació i posada en marxa de les instal·lacions fotovoltaiques.
D'aquesta part, la línia d'ajuts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic en cobreix el 55%. El ministeri és l'organisme encarregat de distribuir els fons europeus Next Generation d'on surt realment la subvenció. En el cas d'aquest projecte, el 55% de la part subvencionable correspon a 1.994.445,70 d'euros.
La constitució de la comunitat energètica i el bagatge adquirit amb la feina prèvia permetran estendre el projecte. «Ens estem obrint a altres polígons que permetin replicar el projecte», ha anunciat Daniel Rubio. El projecte també és sobre la taula d'altres empreses que, segons s'ha detallat, estan duent a terme els consells d'administració necessaris per aprovar la seva participació.
Estalvi econòmic i autonomia energètica
La comunitat energètica funcionarà de manera que tots els implicats, públics i privats, cedeixen les seves teulades a aquesta nova entitat durant deu anys. És el període que s'ha calculat que caldrà per amortitzar la inversió. Cada integrant aporta a la comunitat una partida corresponent al cost d'instal·lar les plaques a la seva teulada.
A partir d'aquí començaran a produir l'energia generada a les respectives cobertes. A més, l'excedent que es generi es vendrà a Reus Energia, per la qual cosa podran obtenir rendibilitat econòmica durant aquest temps. A la comunitat energètica també hi poden entrar empreses que no tinguin teulada, o que no hi puguin instal·lar plaques solars.
En aquests casos, consumiran l'energia generada per la comunitat a un preu inferior del que pagarien al mercat ordinari. Les 23 instal·lacions previstes inicialment permetran generar 3.915 quilowatts, arribant als 5.894 megawatts l'hora cada any. Quan es va anunciar aquest projecte comptava amb una pota que ara ha quedat descartada, la de l'hidrogen verd.
Segons es va plantejar, l'excedent energètic es volia fer servir per generar hidrogen verd. Ara aquesta possibilitat s'ha deixat aparcada per ajustar-se a les bases de la subvenció demanada. Tot i això, Daniel Rubio, assegura que «la línia de l'hidrogen la podem treballar de manera individual, i ja hi ha un encàrrec fet».
