Reus Espais Vius haurà omplert, des del mes de desembre passat, 11 dels 25 locals buits dels ravals de Robuster i de Sant Pere. Hi ha hagut 19 locals adherits al programa d'ajuts i, per tant, l'Ajuntament de Reus fa un balanç positiu de la iniciativa per haver-ne omplert més del 50%. Es tracta d'un projecte amb 400.000 euros de pressupost destinats, majoritàriament, a una línia de subvencions.

S'hi van dedicar 250.000 euros, traduïts en ajuts que cobreixen el 50% de la inversió necessària per obrir un negoci amb un topall de 20.000 euros. Els 150.000 euros restants s'han dedicat a campanyes de comunicació i recursos de la regidoria. Els negocis han de ser de triple impacte, és a dir, amb valor econòmic, consciència social i sostenibilitat ambiental.

Per cridar l'atenció dels emprenedors, els locals buits es fan servir com a galeries d'art mentre no es lloguen. El regidor d'Empresa i Ocupació, Carles Prats, considera que «ens trobem en una fase de maduresa del projecte, a poc a poc, les obres d'art donen pas a una nova etapa». Dels 19 locals adherits al projecte n'hi ha dos que ja s'han ocupat i set més ho han de fer «ben aviat».

Onze dels 25 locals buits dels ravals quedaran ocupats

Hi ha dos negocis més que estan negociant les condicions per implantar-se a la zona. Els dos que han obert són Fer Safareig i Origami Art i Teràpia. El primer és una botiga de restauració de mobles, i el segon una botiga d'objectes fets amb origami —l'art japonès de doblegar paper—.

Els set que han d'obrir són un centre de bellesa, una empresa de cuines, una cafeteria, una immobiliària, un negoci de cuina italiana ecològica i un de lloguer de vehicles clàssics. En tots set casos han de comptar, segons estableix el programa Reus Espais Vius, amb el triple impacte.

És a dir, han de ser sostenibles ambientalment o tenir poc impacte negatiu, tenir condicions laborals dignes i consciència social, i tenir valor econòmic. En alguns casos es tracta de negocis que fan servir productes ecològics, de comerç just, de proximitat o que no tenen un impacte negatiu per al medi ambient. Tenint en compte que hi havia 19 locals adherits al programa, Prats destaca que «ja tenim pràcticament 11 negocis nous, més del 50% dels locals disponibles».

Reus Espais Vius s'estendrà a altres zones

Prats també suma, a la bona valoració del programa, l'interès despertat per part de 53 emprenedors més, així com les reunions per presentar el projecte a fora. En concret se n'han fet amb els ajuntaments de Manresa i Cambrils i amb el projecte de comunalitat de Valls. Segons ha afegit, la Diputació de Barcelona també hi ha mostrat interès.

De fet ha recordat que la iniciativa va arribar a Reus després d'haver-se desenvolupat a Vic. En el cas de la capital del Baix Camp, el següent pas és estudiar implantar-la a altres zones de la ciutat. No s'ha fet públic, per ara, ni a quines zones es podria desplegar ni amb quin calendari.

Prats ha recordat que era en el punt actual, amb el 50% del projecte assolit, que es volien plantejar estendre'l. Segons ha apuntat, s'ha fet algun tempteig a propietaris de locals buits d'altres zones. El que no caldrà és tornar a licitar l'execució del projecte.

«Hi ha una dinàmica per fer-ho internament, hem fet un aprenentatge molt bo», ha explicat Prats. Hi ha hagut sis locals dels ravals de Robuster i de Sant Pere que no s'han adherit a Reus Espais Vius. Pel que ha plantejat Prats, en alguns casos la propietat especula per llogar més car, s'està tramitant una compra o no s'han posat d'acord els propietaris, per posar tres exemples.

Dones i joves, els perfils de l'emprenedoria a Reus

El regidor d'Empresa i Ocupació ha aprofitat la compareixença de premsa per repassar la situació empresarial de Reus. El balanç entre altes i baixes d'activitats econòmiques dels darrers anys és positiu, segons dades del govern. Es refereixen, en concret, a aquelles empreses i autònoms que van sol·licitar una llicència per obrir un local.

El 2019 el registre d'activitats va rebre 100 baixes i 147 altes, i el 2020 van ser 56 baixes i 156 altes. Les dades de la regidoria també reflecteixen 71 baixes el 2021 i 158 altes. Els tres darrers anys, per tant, s'han tancat amb balanços positius de 47, 100 i 87 noves activitats empresarials.

Fins al 2 de maig d'enguany, la xifra de noves altes és de 59, en contraposició a les 7 baixes registrades. Per sectors destaca el dels serveis, amb 77 altes entre el 2019 i ara. Segons la regidoria, s'hi ha registrat «una proliferació de negocis vinculats a la salut i l'estètica».

Amb un volum pràcticament idèntic d'altes hi ha les oficines, de les quals se n'han obert 76 els darrers tres anys i escaig. Per sota queda el balanç de 57 obertures comercials i 30 d'hostaleria i restauració. D'aquest darrer sector, sorprenentment, 22 de les altes es van fer durant el 2020, primer any de la pandèmia.

Segons es destaca des de la regidoria, el perfil majoritari d'aquests negocis és «el d'una persona autònoma que ubica el seu establiment als barris de la ciutat». Finalment, entre 2019 i ara, s'han registrat 20 altes al sector industrial, 15 els magatzems i 11 les iniciatives vinculades a l'educació. El balanç global entre altes i baixes des del 2019 fins ara mostra un increment de 286 en el nombre d'activitats econòmiques donades d'alta.

La regidoria no té estudiat el perfil d'emprenedoria, tot i que la percepció de Carles Prats és que «hi ha molta emprenedoria femenina, molta gent jove, i el traspàs de negocis». A tota la ciutat hi ha un total de 7.309 activitats registrades. Pel que fa a la seva distribució per barris, Prats ha detallat que «està força repartit».

Sí que s'ha detectat que «al centre de la ciutat tanquen i obren de manera molt ràpida, hi veiem un cert dinamisme». També hi ha obertures «a la zona sud i a Pere el Cerimoniós» i, en general, el regidor assegura que «hi ha un desig d'emprenedoria».