ÚLTIMA HORA

7 morts a la residència de Vila-seca pel brot de coronavirus

9 de març

«Si ens creiem de debò això del vuit de març, entendrem que la lluita és compartida i que ens interpel·la a tots»

...i el debat de tot plegat és si realment ens creiem això del 8 de març.

 

Probablement, avui és un dia més important que ahir. El que diferencia la flor de la primavera, per entendre’ns, i sense cap voluntat de passar-me d’una frenada cursi que no em conjunta i sense cap interès de començar a vomitar acolorits arcs de Sant Martí.

 

Si realment ens creiem el vuit de març, sabrem que té el mateix de simbòlic que d’insuficient i  que no servirà de res si l'endemà, el següent i l’altre no li segueixen les passes. Que jornades com la d’ahir tenen el mateix de vistós que de placebo. Em sembla evident.

 

Si realment ens creiem el vuit de març, sabrem que nosaltres mai hem passat por per caminar de nit, sols o borratxos, a les fosques. Simplifico molt. Que elles tenen el mateix dret a no passar-la mai més i que els nostres silencis perpetuaran el problema, que ser còmplice no ens és una opció vàlida, nois. Que per omissió, tampoc.

 

Si realment ens creiem el vuit de març, és hora que elles posin la veu i que naltros posem honestament sobre la taula que sí, que tenim privilegis pel simple fet de ser qui som, i que en som conscients d’aquesta sort. Que avui no som iguals, que és clar que no. Que seguim lluny.

 

Sabrem que a nosaltres no ens matarà ningú per ser homes i que la història no ens ha sotmès a jugar un paper tan secundari que ja no era ni un paper, sinó un simple drap. I encara se’m negarà, això dels privilegis. Si ens creiem de debò el vuit de març, entendrem que la lluita és compartida i que això ens interpel·la a tots.

 

Si de debò ens ho creiem, tindrem clar que aquí no valen mitges tintes i que un pas en fals avui seran més anys de pedres a la motxilla. Que és clar que cal escollir bàndol, ara que estem parlant del moviment social més fort, més transversal, més lúcid i més transformador de la nostra generació.

 

Creure’ns el vuit de març és entendre que una societat que deixi enrere el seu hemisferi no és una societat decent ni digna on valgui la pena fer créixer els nostres fills i filles. I que ni valdrà la pena per a elles, ni valdrà la pena per a ells.

 

Que som al vostre costat, valentes, per què el dia de demà no hagueu de ser tan valentes sinó simplement lliures. Per vosaltres, per les que vindran i per les que ja no podran alçar la veu cap altre vuit de març.

Més notícies de la categoria El Fòrum