Cigarretes.

La Fumadora

La diada de Reis posa el punt final a les festes de Nadal. Són uns dies carregats de tradicions, costums i rituals que anualment es perpetuen i perden el seu origen en el temps. D’altres usances han arribat fins als nostres dies d’una manera testimonial i, fins i tot, amb l’entrada del nou segle, han acabat formant part de la llista de les pràctiques populars catalanes desaparegudes amb la irrupció de la modernitat.

Fa uns dies van parlar-me d’una de les activitats més pintoresques d’aquest cas: la festa de la Mare de Déu Fumadora, de la localitat d’Arenys de Mar, a la comarca del Maresme. Se celebrava coincidint amb la Puríssima, el 8 de desembre, i els seus orígens es situen en l’aplec a l’ermita de la Pietat, situada al turó on hi ha el cementiri del poble. Mentre durava la festa, els pares permetien que la canalla enrotllés matafaluga, fonoll o pela de cacau i fumessin aquestes herbes, en pipa o bé formant cigarrets. Amb els anys, aquestes substàncies van ser substituïdes per cigarretes de tabac que els xiquets fumaven públicament durant tota la jornada.

La creixent consciència social dels danys que produeix l'ús del tabac van fer desaparèixer el costum i fa uns anys va reaparèixer breument i amb un format adaptat als nous temps. Així, un grup de veïns va adaptar la tradició als paràmetres actuals i, amb una visió moderna, els nens i nenes van substituir les cigarretes per uns fanalets de ferro que transportaven arreu del poble i que deixaven anar un fum aromàtic que ho impregnava tot.

No obstant això, els canvis induïts en aquesta pràctica secular sembla que no van saber-se consolidar i, en l’actualitat, la festa es considera desapareguda, tot i que no són pocs els que l'enyoren des d’un punt de vista romàntic.