Sobre la marxa

Sembla que s'acosta la «nova normalitat», allò que hem passat de pensar que podia arribar per Setmana Santa, que hem arribat a témer que no arribés fins a l'any vinent i que, finalment, arribarà al moment just per deixar-nos l'estranya sensació de poder fer una vida més o menys normal, però sense el que tocaria fer a l'estiu.

No tindrem Festa Major, o almenys no l'habitual, ni festivals de música ni vacances, segons com ens hagi afectat tot plegat. I mirem enrere i ja comencem a explicar batalletes de coses que han passat fa tan sols uns mesos. Encara parlem de casos positius, però també comencem a parlar d'obres i de crisis aparcades durant un temps.

L'aturada va ser brusca, molt brusca aquell cap de setmana entre el 13 i el 16 de març. De la canalla sense escola a no poder sortir de casa, i amb un cap de setmana entremig que no va servir per mentalitzar-se de res perquè no teníem ni idea de com passaríem les pròximes setmanes i mesos.

Una mica com ara, que tot i haver-se'n anunciat alguns detalls, seguim sense saber com anirà, això de la «nova normalitat». Ni quant durarà, de fet. És de preveure que, com a societat, ens hi acabarem adaptant. I això de 'com a societat' vol dir des del punt de vista general.

No ens estalviarem, com no ens ho hem estalviat durant el confinament i el desconfinament, la policia moral escridassant gent des del balcó o des de peu pla perquè consideren que no es comporten com toca. Tampoc ens deurem estalviar queixes per actuacions policials excessives, ni comportaments possiblement més relaxats del que tocaria.

Potser la millor manera serà fer com hem estat fent des de meitats de març: anar-se adaptant a les circumstàncies sobre la marxa. I veurem quina mena d'oci tindrem aquest estiu, si l'anirem a buscar als llocs habituals, o els masos i xalets prendran encara més protagonisme del que ja tenen.

Veurem si els escenaris amb cadires separades al davant s'omplen d'alguna oferta musical o altra, o acabem passant les festes —que no seran Majors— amb oferta musical per Internet. Veurem si podrem seguir gaudint de terrasses de bars i restaurants o potser fins i tot caldrà fer marxa enrere...

"Imaginaris limitadors sobre llengua i identitat, per Marina Massaguer" "EL BITLLET | «Tot torna a començar», per Albert Fuertes"