Una presó

Xerrampim, xerrampim, xerrampia...

..xerrampim, xerrampim, xerrampó, no t'estranyi que el Josep Maria també acabi a la presó

«Xerrampim, xerrampim, xerrampia, xerrampim, xerrampim, xerrampó, no t'estranyi que el Josep Maria també acabi a la presó». Coneixeu aquest fragment de cançó? A molts us vol sonar, a altres no, però és el millor moment per recordar-la. Creada pels principals fustigadors del Bartorosellisme  o neonunyistes  —digueu-li com vulgueu—, els membres de 'La Sotana', acomiadats de Betevé després d'una querella del Barça per aquesta, ara ja sí, mítica cançó. 

El temps, posa a cadascú al seu lloc. Pensava que el lloc de Bartomeu  era fora del Barça després de destrossar el llegat del millor president de la història del club, Joan Laporta. Potser direu, vaja, Sandro Rosell va estar enmig de tots dos. Sí. Però digues-li Josep Maria, digues-li Sandro, és el mateix. Tot i això, no hi havia indicis que la cara de bon minyó d'en 'Nobita' acabés a la garjola ja que, sempre presumptament, no havia posat mà a la caixa —tot i insinuar-ho l'Emili Roseaud—.

Ara bé, fa poc més d'un any, va esclatar el 'Barçagate' o 'Bartogate', tot i ser 'el cas de les xarxes socials' pels descobridors de l'exclusiva, en Sique Rodríguez, l'Adrià Soldevila i en Sergio Escudero —pels quals ja he fet una crida i far una estàtua seva al Camp Nou—, sent el trident més important del Barça des de Neymar, Luis Suárez i Lionel Messi. 

S'ha trigat un any. Ha sigut molt llarg. Sigui per la pandèmia, pel temps que es va tardar a fer fora amb la moció a Bartomeu i la seva colla de, ara sí, sospitosos, o el trist joc del Barça en l'era de Valverde i Setién. Tant li fum. Aquest matí, després d'una llarga investigació i, al meu parer, fructífera, Josep Maria Bartomeu i Floreta, Òscar Grau, Román Fómez Ponti i Jaume Masferrer —no confondre'l amb el dels tatuatges i pizzes regalades intentant aconseguir firmes— han estat detinguts  pels Mossos d'Esquadra. També s'ha de dir, les últimes actuacions en les manifestacions han estat lamentables, però aquesta detenció no es recorda d'ençà que s'hi posaven flors als seus vehicles.

És més, potser esteu llegint aquest meravellós article d'opinió que, tot i signar-lo jo, espero que sigui compartida per molts simpatitzants del FC Barcelona, i en Josep Maria encara està entre reixes mentre té al seu exèrcit de bots a les xarxes socials —inclosa la Cristina Cubero— per posar en dubte que aquest bon minyó hagi fet alguna cosa dolenta i començar a fer una campanya tractant-lo com si fos un pres polític com van fer amb el Sandro. L'exèrcit, tot cal dir-ho, és el mateix que utilitza el presidenciable Toni Freixa i li fa fer remuntades més increïbles a les enquestes que la de qualsevol de les humiliacions patides a Europa pel club. 

No és una croada perquè Bartomeu estigui tancat, ni molt menys. Ho he dit, només desitjava que no veure'l més a prop del seient presidencial de qualsevol llotja del FC Barcelona. Ara bé, s'ha de fer justícia. Si hi ha malversació; han fotut mà a la caixa; han fet martingales per tenir-ho tot a favor. Endavant, sense por i fins al final amb les conseqüències que hi hagi. També sabem de quin peu calcen els Bartorosellistes, que van convertir el club en una entitat criminal per salvar-se el seu cul en el 'cas Neymar'. 

El túnel és fosc i només hi ha enmig un parell de bri de llum (aparentment): Joan Laporta i Victor Font. Tot i confiar cegament amb el Jan, només em serveix que no guanyi ell si ho fa el Font. Freixa, evidentment, ben lluny. Han de conduir el club al lloc que correspon. Ser respectats a Europa pels equips, institucions i tots, perquè ara mateix se'ns en fot fins i tot el community manager més ridícul. 

Dit això, no us podia deixar sense poder cantar: «Xerrampin, xerrampim, xerrampia...»