El Club Voleibol Reus va néixer l'any 2016 com una iniciativa entusiasta per donar cabuda i "omplir" un buit existent a la ciutat per als amants d'aquest esport. En tan sols set temporades han anat sumant fins a arribar a la dotzena d'equips federats i nombrosos èxits en les diferents categories. El més rellevant per a la seva breu història és el recent ascens del primer equip, el Sènior Masculí, a la Primera Nacional.
Es tracta de la tercera divisió del voleibol estatal i, per tant, per primera vegada, un equip reusenc competirà arreu d'Espanya en aquesta disciplina esportiva. Els jugadors, encapçalats pel tècnic Rubén Martínez, han assolit aquesta fita després d'una temporada excepcional en què han guanyat pràcticament tots els partits -d'una trentena-.
Venien d'aconseguir el triomf a la Primera Catalana i van donar el seu 100% per alçar-se en el play-off, que es va disputar a Múrcia i que els va atorgar la victòria, assegurant-los l'ascens, el passat 26 de maig.
El club reusenc, que viurà l'any vinent la seva octava temporada, és encara un club jove al territori, on destaquen els clubs de Torredembarra, Salou, Roquetes i sobretot el Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, l'únic que ja jugava a la Primera Nacional.
Evolució de la temporada
Un dels debutants de l'equip a l'inici de temporada i un dels integrants essencials ha sigut Felipe Torres, jugador vingut de la lliga colombiana de Voleibol que explica que, al principi, "el primer objectiu era mantenir la categoria de Primera Catalana; després, els resultats van anar arribant, van tenir fases preparatòries contra equips de categories superiors i les sensacions eren bones, només calia reforçar els engranatges". Quan van guanyar el rival més dur a la primera fase, van començar a pensar que era possible aconseguir més.
“Ens vam anar coneixent entre nosaltres per coordinar-nos i proposar dinàmiques de joc amb èxit, vam poder controlar el play-off de Catalunya, entre els quatre millors equips del territori, i al mateix temps vam poder jugar la fase d’ascens a la Primera Nacional", continua Torres. L'equip va acumular moltes victòries i era un hàndicap per reduir el nivell d'alerta, "era fàcil relaxar-se", reconeix Martínez.
Així i tot, valora satisfet que la temporada ha sigut excel·lent pel que fa a resultats i que han sigut molt competitius en tot moment. "L'equip té una mitjana d'edat al voltant dels 30 anys, per tant, ja té experiència competint, certa solvència i no els generava ansietat la competició", detalla.
D'altra banda, un dels trets diferencials del Sènior Masculí reusenc és que molts dels integrants són colombians i comparteixen un sistema tàctic diferent del que se segueix a Espanya. "Els jugadors llatins intentem generar més creativitat de joc i més varietat perquè no s’identifiqui una tendència d’atac, aquí se segueix més un ABC més marcat", exposa Torres, que atorga a aquesta varietat el fet d'haver controlat equips que havien dominat la lliga anys anteriors com la Blume, l'Espanyol o l'Andorra.
Sensacions en la fase d'ascens
Tant entrenador com jugador lamenten que les condicions físiques amb què van arribar a la final no van ser les millors, ja que l'equip acumulava dues lesions importants de la fase de grups i una sobrecàrrega considerable. Malgrat tot, Felipe Torres recorda que "l’equip va sentir més pressió al play-off de Catalunya que per a l’estatal, perquè es va notar que hi havia molta més ansietat, perquè ja els havíem guanyat a tots i havíem de reconfirmar i refermar el que ja havíem fet".
Especifica, alhora, que en la fase d'ascens a Primera Nacional "hi havia l’especulació que clubs més grans poguessin fer baixar jugadors d’equips més bons, que juguen en categories superiors -Superlliga 1 i Superlliga 2- per assegurar-se l’ascens". Va ser així en alguns casos, "però una oreneta no fa estiu, un jugador no determina la resta de l’equip", apunta Torres.
Un cop assolit l'ascens i abans de la celebració, Rubén Martínez assenyala que va primar la sensació "d'alleujament", per aconseguir l'objectiu que havien visualitzat, que veien possible i que, tot i no sentir gran responsabilitat, patien per factors que "no depenien d'ells i els podien jugar una mala passada", com les lesions i el consegüent pitjor pic de forma.
Claus de l'èxit
L'entrenador del primer equip assegura que ha estat "un cúmul de moltes circumstàncies propícies que han donat aquests resultats". D'una banda, agraeix que la directiva del club hagi apostat per cobrir les places necessàries amb jugadors de gran qualitat i han cobert necessitats -dins del no professionalisme- com la implementació d'un fisioterapeuta a mitjan temporada i altres detalls per continuar millorant, com la possibilitat d'entrenar al Pavelló Olímpic de Reus.
Rubén Martínez apunta, també, l'important equilibri entre la qualitat dels jugadors i de la formació, tenint en compte que un 60% dels esportistes del sènior masculí són també entrenadors de les altres categories. Destaca, sobretot, la gran experiència i l'elevat bagatge competitiu de tots ells, fet que els ha permès treballar la tàctica i la preparació física i no tant els fonaments tècnics, prèviament assolits.
Amb tot, assegura que entrenar quatre hores setmanals serà insuficient a partir d'ara. "Davant el nou repte, haurem de collar els cargols, ajustar horaris i entrenar més temps", valora Martínez. Afegeix, en aquest sentit, que la clau de l'èxit són cadascun dels seus jugadors i la seva qualitat i entrega, pel qual estan "en el mateix vaixell". De fet, conclou: "els vertaders artífexs de l’orquestra són els jugadors, són ells els qui surten a la pista i els vertaders herois de la gesta".
La nova temporada
"Ara la meta ha de canviar", afirma contundent el tècnic del primer equip ganxet. "Serà una lliga nova, pecarem de principiants i l'objectiu principal ha de ser mantenir la categoria, així com desenvolupar un bon voleibol i oferir un espectacle agradable a l'afició", recalca.
La pròxima temporada comença a finals d'agost i tots els jugadors tenen la il·lusió de pujar a Superlliga 2, la següent divisió estatal, però "tot es defineix en pista, partit a partit", considera Torres. La nova lliga els durà contrincants d'un nivell més alt i, per això, ara estan en fase de descans actiu, recuperant-se mentalment i físicament.
Martínez descriu que "el nou projecte serà intens, amb desplaçaments més llargs i un major nivell d'exigència". El jugador agraeix, també, que "s'hagin aconseguit patrocinadors perquè dona tranquil·litat a l'equip, doncs significa que el club està per donar suport i enfrontar el salt a Primera Nacional".
L'objectiu del club: crear planter
Actualment, els equips Cadet i Juvenil Femení han ascendit a la Primera Catalana, l'Infantil Masculí es troba en aquesta mateixa divisió i el Sènior Femení acaba d'ascendir a la Segona Catalana. "Els altres equips estan treballant molt positivament", celebra Martínez. A més, continua creixent la demanda i millorant la qualitat formativa de les noves generacions.
"L'ideal utòpic seria generar jugadors per cobrir les categories a què estem accedint, seria el projecte a mig termini", assenyala el tècnic, qui avança que la primera "collita" es veurà l'any vinent amb dos jugadors del juvenil que passaran al primer equip. Més enllà de la competició, focalitzen en el procés educatiu-formatiu de nous jugadors i jugadores, de tota mena de perfils, del territori.
Des del Club Voleibol Reus descriuen un creixent interès per aquest esport, entre els més petits però també entre els adults, que ha ampliat el 'boom' que sempre havia tingut, principalment, entre la població femenina. "No sabem on estarà el sostre", tanca Martínez, "pot ser vertiginós per capacitat d'instal·lacions, ho anirem encaixant".