El Reus Futbol Club Reddis ja és de Segona Federació. L'ascens del conjunt reusenc es va confirmar el passat mes d'abril, quan encara quedaven cinc jornades per al final; matemàticament, la pujada de categoria ja s'havia aconseguit. Després d'una última victòria a l'Estadi Municipal contra el Tona i malgrat la derrota contra el Badalona en la darrera jornada de lliga, el primer equip ja llueix a la vitrina el trofeu de campions de grup de 3a RFEF.

A més, han assolit l'objectiu amb gran solvència, amb un total de 71 punts fruit de 22 partits guanyats i només set derrotes, que han col·locat els roig-i-negres amb deu punts més que el segon classificat, l'Atlètic Lleida. El seu entrenador, Marc Carrasco, afirma estar "molt orgullós d'aquest grup" i destaca que la "temporada ha sigut meravellosa, sobretot, per haver recuperat la gent de Reus", una afició molt fidel que els seguirà en els reptes de la nova temporada.

Es va confirmar l’ascens de l’equip quan encara quedaven cinc jornades per al final, com han gestionat els últims partits?
Després de l’ascens, els vaig demanar que no es cansessin de celebrar-ho i de gaudir-ho, però sí que és cert que hem arribat una mica justos, sobretot a nivell de tensió pel que fa a la intensitat que et dona el dia a dia de la competició quan ho necessites. Ens jugàvem el prestigi, que és molt important, però és gairebé inevitable que quan respires, baixes aquest nivell d’exigència. Per això, també hem volgut gaudir dels dies que ens quedaven per estar junts.

Han quedat campions amb 22 victòries i només set derrotes. Com s’expliquen aquests bons resultats?
Han sigut diferents aspectes. Un és l’exigència que es va marcar el grup des del primer dia, crec que són un grup supertreballador, òbviament amb unes qualitats molt bones per a desenvolupar el que volíem fer i una sensibilitat molt clara per a intentar ser protagonistes en el joc. Un altre és el sentiment de pertinença, que no es pot generar, ha de ser natural i aquí tots hem passat pel Reus, tots ens ho sentim i està molt present. Després, també, ha sigut una part molt important del projecte la gent de Reus, que sempre està al nostre costat, des del primer dia ens han impulsat, ens han ajudat i això ens ha fet arribar on som. S’ha convertit en una gran família, que ja era el vestuari, amb tota la gent que ens ha donat suport de proximitat. Aquests llaços que s’han creat són molt potents, esportivament han anat molt bé i, tot i un nivell d’exigència altíssim, el clima de treball ha sigut molt bo.

«L’any passat va ser una bona temporada, però ens vam equivocar; estic convençut que tot el que ens va passar té molt a veure amb el que ha passat aquest any»

En certa manera, li donen més valor ara que l’any passat? Ha calgut corregir errors?
Cada vegada que aconsegueixes una fita com aquesta, el valor que li dones és total, però crec que necessitàvem equivocar-nos per a arribar a aquest punt. L’any passat vam cometre alguns errors, des de la meva figura sobretot amb decisions respecte del joc i també de la plantilla, que enguany hem volgut millorar i crec que hem fet un pas endavant a tots els nivells. A l’esport, hi ha un component, que és l’error, que és un punt de partida per aprendre. L’any passat va ser una bona temporada, però ens vam equivocar, i crec que enguany hem posat en pràctica tot allò que podíem millorar; estic convençut que tot el que ens va passar té molt a veure amb el que ha passat aquest any.

A més, han acabat campions de grup amb una àmplia diferència sobre el segon.
És poc usual veure un campió a tanta distància del segon i del tercer, fins i tot, en un play-off, que hi ha molts punts; especialment, en una categoria tan competitiva com la Tercera Divisió, i aconseguir l’ascens a cinc setmanes per al final. És molt difícil, però el grup s’havia compromès des del primer dia amb què volia fer i tot ha anat sortint molt bé. Vam estar 14 o 15 jornades sense perdre just abans de l’ascens. Hem après molt durant el camí i hi ha hagut una implicació molt gran del grup per prioritzar el nosaltres davant del ‘jo’, hi ha molts joves que no han obtingut el premi dels minuts, però han après quin era el seu rol en una setmana concreta per arribar de la millor manera possible contra el pròxim rival i estar preparats. 

Ha comentat en altres ocasions que l’equilibri entre els jugadors més veterans i els més joves ha sigut una de les claus.
Totalment, crec que és l’exemple més clar que es veu al vestuari. Hi ha un seguit de veterans que, afortunadament, han pogut viure el futbol professional en altres categories, i altres jugadors que són aspirants a poder-ho viure en un futur o un “present pròxim”. Aquesta barreja ha sigut clau perquè tots hem tingut en algun moment contacte amb l’anterior Reus i també entre nosaltres; jo mateix he estat company d’alguns dels veterans, alguns dels joves els vaig entrenar en la base. Al vestuari tenim una frase que és “lluitar com a germans” i crec que això s’ha portat fins al final. El que més valoro, més enllà del què, és el com ho hem fet, no només en el joc i la part esportiva, també dins l’equip.

Com a exjugador del Reus Deportiu, com ha viscut la celebració i l’eufòria de la ciutat bolcada amb l’equip?
Jo soc del Reus. Per tant, ho he viscut amb molta felicitat. No soc de la ciutat, però em considero un reusenc més perquè el Reus m’ha donat 14 anys de vida. Hi ha hagut molt d’aprenentatge i de crear-me un sentiment molt fort cap a l’entitat, els colors i el simbolisme. Ho he viscut molt feliç i amb la responsabilitat de ser l’entrenador, l’alegria de ser un més del grup i amb la bogeria d’un aficionat més que volia i desitjava que el seu equip -o, com a mínim, el que ha simbolitzat-, tornés a estar com es mereix. També, ha sigut una conseqüència de molta feina que hi ha al darrere.

«Ho he viscut amb la bogeria d’un aficionat més que volia i desitjava que el seu equip tornés a estar com es mereix»

Creu que els objectius que es tenien com a club, tant per a l’equip com per recuperar la massa social, s’han aconseguit? S’ha recuperat el prestigi del Reus?
Pràcticament en quatre anys hem posicionat el club en categories molt altes, això era pràcticament impensable, hem viscut tres ascensos en quatre temporades. A més, el dia del partit contra el Girona, hi havia 3.500 persones a l’Estadi. Teníem diversos objectius, un era l’esportiu, era clar i el prioritari, perquè sabíem que era la manera que fóssim socialment acceptats i que la gent tornés. Així ha sigut. És un moment de molta felicitat i alhora molta responsabilitat pel treball que ha de venir a partir d’ara.

Comença a sentir la pressió o es manté en la filosofia del «partit a partit»?
No tinc mai pressió, gaudeixo moltíssim del que faig perquè ho faig en un clima laboral molt bo i al meu club, en molts moments com un aficionat més. Ho sento veritablement molt a dins. La pressió més gran me la creo jo a mi mateix, amb l’autoexigència, no només per la vocació com a entrenador, sinó pel meu sentiment de cara al club. Aquest sentimentalisme m’ho fa passar molt malament en alguns moments, però això és per gaudir i sentir-ho. Sempre dic que la pressió la tenen aquells qui no poden arribar a final de mes o tenen una situació vital complexa, nosaltres som uns autèntics afortunats de fer el que ens agrada i tenim la gran sort de treure uns recursos per a les nostres famílies fent-ho. És un privilegi absolut.

Ara és inevitable parlar de futur, de cara al salt a Segona Federació. Quines són les expectatives, ho enfronten com un repte?
Serà un repte segur. Entrem en una dimensió totalment diferent del que hem viscut fins ara, això equival a l’anterior Segona B i començarem a competir contra clubs totalment professionals, com el Sabadell, Atlètic Balears, els filials, els equips que baixaran de Primera RFEF… Jo crec que el club aquí ha de fer un pas endavant, com a mínim, per a crear una estructura prou potent per poder competir amb tots aquests equips. Òbviament, amb moltíssima il·lusió, molta passió i amb ganes de començar a treballar el que serà el nostre futur. Aquest és el moment més important de la temporada perquè és on generem recursos per veure quin tipus de futbolistes tenim i on es prenen decisions que segurament donaran els seus fruits el maig de l’any vinent.

Es preveu que hi hagi moviments en la plantilla?
Sempre hi ha moviments. Nosaltres tenim clar que intentarem seguir en la mateixa línia com fins ara perquè siguin els màxims jugadors possibles de la zona. Intentarem canviar poc i bé, que renovi el 70% de la plantilla aproximadament. Hi haurà una forquilla de 5 a 7 jugadors nous. Volem mantenir el bloc perquè hi confio i crec de veritat que aquests jugadors encara tenen molt a dir en una categoria més.

Què caldrà reforçar? L’any passat, l’equip necessitava ampliar per tenir més jugadors davant la gran quantitat de jornades.
Això és el que ens hem de plantejar ara, quines són les posicions que volem millorar de cara a la nova temporada. Mirar enrere per aprendre d’aquelles coses que enguany no s’han fet i millorar d’altres. I tot dependrà de quina és l’exigència de la categoria, quins seran els rivals i a partir d’aquí veure de quins recursos disposem -i quins és capaç de generar el club- per poder fer la millor de les plantilles.

«La meva intenció és estar on soc feliç i aquí ho soc molt»

La nova temporada seria el seu cinquè any com a entrenador al Reus, la seva intenció és continuar vinculat al club?
Fa catorze anys que estic al club perquè vaig estar sis com a jugador del Reus, tres com a responsable de la pedrera del Reus, que és quan desapareixem, i després he estat a la Fundació Futbol Base Reus, com a entrenador del jovent, i ara al Reus FC Reddis. Aquest és el meu club, la meva gent, però com tot a la vida m’imagino que algun dia s’acabarà. No sé si serà aquest estiu, el vinent o d’aquí a deu anys. En algun moment aquesta història s’acabarà, però soc molt conscient que estic on vull estar i a partir d’aquí hi haurà coses a valorar i que s’acabaran de decidir en un futur. La meva intenció és estar on soc feliç i aquí ho soc molt.