Una jugadora del Club Tennis Taula Ganxets de Reus ja escalfa motors per a la cita olímpica de París 2024. La xilena Paulina Vega, qui ha renovat per una nova temporada al club reusenc -on és part de la Superdivisió d’Honor-, competirà en els seus tercers Jocs Olímpics, després de participar a Atenes 2004 i Tòquio 2021.
El programa d’aquesta modalitat esportiva s’iniciarà el dia 27 de juliol amb les rondes preliminars, arribaran els partits per la medalla de bronze i d’or el dissabte 3 d’agost, en la categoria individual femenina, i continuaran les proves de Tennis Taula per equips fins al 10 d’agost. Vega no ha tingut un camí fàcil, malgrat la seva experiència, ja que va haver d’aprofitar la seva última oportunitat, al Torneig Preolímpic de Lima, tot després de recuperar-se d’una fractura al canell esquerre.
Així, com us explicàvem a TarragonaDigital, la palista serà una de les esportistes de la demarcació de Tarragona -o vinculades al territori- que viatjaran a la capital francesa els pròxims dies.
Com va començar a practicar tennis taula?
Vaig començar a jugar als cinc o sis anys, a Xile, perquè els meus germans -que són bessons- ja jugaven i gràcies a ells vaig començar a entrenar també. Soc de Concepció, al sud del país, i entrenava al club Huachipato i sempre que torno a casa els vaig a visitar i tinc una estima molt especial vers tots ells.
Quan va decidir professionalitzar-se i va veure que podia tenir un llarg recorregut?
Tot va ser progressiu, vaig començar amb el meu primer campionat nacional i als tretze anys, amb el suport dels meus pares, vaig decidir anar a viure a la capital, a Santiago de Xile, per començar a entrenar amb la Selecció en les categories menors, infantil i juvenil, i és quan em vaig plantejar que m’agradaria professionalitzar-me. Després, ja vaig entrar a la selecció adulta. Però sí, havia començat sent molt petita, el meu primer torneig internacional va ser amb 10 anys, en la categoria preinfantil; així que els objectius van anar canviant amb el temps.
Quines han estat les exigències o els principals reptes que s’ha trobat en el procés?
Primer, no és fàcil deixar els amics, la família, estar lluny de casa, però sempre vaig tenir molt clar què volia i aquest va ser el primer pas i el més difícil; però els objectius han anat creixent amb mi. Al principi, volia anar a jugar lligues, experimentar com era jugar amb un club a Espanya o qualsevol altre país del món i, ara, estic classificada per als meus tercers Jocs Olímpics, per tant, tot ha augmentat exponencialment. Sempre he volgut més i he tingut ganes de ser una mica millor.
Actualment, viatja pel món constantment, però vesteix la samarreta del CTT Ganxets. Per què aquest club de Reus?
Acaba de finalitzar la meva segona temporada a Reus i vaig venir perquè una amiga meva, part de la selecció espanyola, Sara Ramírez, també va jugar-hi alguna temporada i em va comentar que hi havia un gran equip, així com els Ganxets tenia un molt bon equip humà. Vaig decidir provar perquè a mi m’agrada molt jugar, però també la part de gaudir amb la gent amb què comparteixo l’esport i, per això, em semblava bé la idea de tenir un bon club al qual representar per jugar la lliga, tant a nivell d’exigència com de qualitat humana. Estic molt contenta allà, tinc bones companyes. Abans ja havia jugat a Eivissa i Alacant, però la meva experiència prèvia era d’un equip de la Bundesliga austríaca.
«M'agradava la idea de tenir un bon club al qual representar per jugar la lliga, tant a nivell d’exigència com de qualitat humana»
En el cas del tennis taula, el club és el que us obre les portes en l’àmbit nacional?
Sí, jo ara mateix només estic jugant a Reus. Soc seleccionada xilena, però quan no represento al meu país, estic fitxada pel CTT Ganxets; encara que tingui el centre d’entrenament a Portugal, gairebé cada setmana estic a Espanya i jugo amb ells.
Com ha dit, els de París seran la seva tercera cita olímpica. Com ha viscut aquesta oportunitat de classificar-se de nou?
Em vaig classificar en el preolímpic d’àmbit panamericà, tenia l’oportunitat de ser una de les quatre classificades d’entre tots els països -Estats Units, Canadà i Llatinoamèrica-, eren proves eliminatòries i aconseguies la ‘clau’ per tenir plaça als Jocs. Vaig aconseguir-la el primer dia, vaig tenir la sort de fer una bona execució, havia entrenat molt i va sortir perfecte perquè entrar en una primera instància et dona una tranquil·litat immensa per la resta del torneig.
Un cop aconseguida la plaça, ha continuat entrenant ja de forma preparatòria?
He tingut diversos tornejos i el campionat sud-americà de tennis taula va ser l’última prova competitiva, després ja vaig tornar a Portugal per entrenar i preparar aquestes últimes tres setmanes.
Amb l’experiència prèvia, què li aportarà el bagatge que té dels altres Jocs?
Han sigut experiències molt diferents. Quan vaig anar a Atenes, era molt petita i, clarament, no tenia experiència, però va ser un gran honor i em va fer molt feliç gaudir llavors d’uns Jocs Olímpics; ho vaig gaudir moltíssim, però no tenia un objectiu real de guanyar o avançar en la competició. Després, a Tòquio, per la pandèmia, també va ser estrany, però en aquest cas sí que tenia una meta clara d’avançar. Ara, m’agradaria fusionar una mica ambdues experiències. Són els meus tercers Jocs, vull gaudir, compartir-ho amb companys d’altres esports i viure l’esperit olímpic que no vam tenir el 2021.
«Espero poder millorar els meus resultats i continuar fent història per a Xile»
Quines expectatives té quant a la possibilitat d’aconseguir medalla o fer el seu millor resultat?
La competició és superdifícil. A Tòquio, vaig avançar una fase i, tant per a mi com per al meu país, ja va ser quelcom històric perquè no és gens fàcil, encara molt menys aconseguir una medalla olímpica. Sent molt realista, els nivells i els rànquings mundials de tots els esportistes són els més elevats del món, són els millors. Per tant, el meu objectiu és avançar una ronda i si fossin dos seria meravellós, però veig molt complicat un resultat més enllà. Espero, alhora, poder millorar i continuar fent història per a Xile.
Seguirà un patró de joc concret, té alguna estratègia pensada per donar el millor de si mateixa?
Òbviament, intentaré fer el mateix que vaig fer en el Preolímpic, intentaré arribar amb molta confiança. Tinc clar que els resultats depenen en gran part de com estigui la meva forma física i el meu estat psicològic; pel que fa al joc, gairebé tots ens coneixem ja molt, però sempre es pot sorprendre el rival canviant algun servei, fer alguna cosa diferent a què no estiguin acostumades o no s’esperin del meu joc. El factor sorpresa podria ser clau.
Després dels Jocs Olímpics, quin serà el seu full de ruta a llarg termini?
La pròxima temporada vindrà ‘forta’, en la lliga hi haurà fitxatges nous que tenen gran experiència i aportaran molt a l’equip. Per tant, crec que serà una temporada molt interessant a Espanya. D’altra banda, continuaré lluitant pels objectius de la selecció xilena, m’agradaria ascendir més en el rànquing mundial i posar èmfasi en les coses que puc continuar millorant i que em facin sentir motivada per entrenar i enfrontar-me a la competència.
Llavors, treballa sempre amb la dualitat entre la lliga espanyola i les competicions a Xile.
Exacte, aquests són els dos meus horitzons: millorar el percentatge de partits guanyats en la lliga amb el CTT Ganxets i també mantenir-me en el top de jugadores en l’àmbit panamericà.