Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Jordi Pitarque, vuit anys després d'una jornada negra per al futbol tarragoní

Avui fa vuit anys de la mort de Jordi Pitarque, aleshores futbolista del CF Reus. Analitzem les conseqüències d'aquella jornada tràgica per a l'esport del Camp
Jordi Pitarque, instants abans de començar un partit amb el CF Reus | Laia Solanellas

 

Avui, 6 de setembre del 2018, fa vuit anys d'una de les jornades més tràgiques dels darrers anys en l'esport del Camp de Tarragona. Aquell primer dilluns de mes es coneixia la mort de Jordi Pitarque, jove futbolista del CF Reus Deportiu. Explica la llegenda que l'actual CF Reus que coneixem comença amb l'arribada de Joan Oliver l'any 2013 però abans de l'arribada del màxim accionista, un empresari que va veure en el club del Baix Camp una oportunitat de negoci, l'entitat roig-i-negre havia canviat el xip històric que el portava sempre a competir de Tercera Divisió cap avall. Aquest punt d'inflexió va canviar la temporada que es va ascendir a la categoria de bronze per no tornar a baixar i treure's de sobre el cartell d'equip ascensor.

 

Cal remuntar-se a una campanya 2010-2011 que, malauradament, va quedar gravada en la memòria col·lectiva de l'esport del Camp de Tarragona per la trista desaparició de Jordi Pitarque. L'aleshores futbolista roig-i-negre va patir un infart de matinada, hores després de jugar un partit amb total normalitat, i malgrat els esforços, no es va poder fer res per salvar-li la vida al llarg del dia. La notícia, un impacte d'immenses dimensions per aquell vestidor del CF Reus i el seu entorn, no va provocar una altra cosa que encendre una flama que avui segueix cremant en algun racó dels cors d'aquells que ho van viure en primera persona.

 

És per aquest motiu, i amb motiu del vuitè aniversari del malaurat adéu de Jordi Pitarque, volem recordar què va succeir i les conseqüències esportives, socials i culturals que va provocar aquell xoc per tota la família de l'esport local.

 

Tota la plantilla del CF Reus es va reunir a la Plaça Mercadal per retre homenatge a Pitarque | Laia Solanellas

 

Què va succeir?

El CF Reus no oblidarà mai el dilluns 6 de setembre del 2010 ni els dies posteriors. El conjunt reusenc, que acabava de començar una temporada esportiva més a Tercera Divisió amb l'objectiu d'assolir un ascens que feia anys que s'escapava, quedaria marcat per sempre d'una manera desagradable. L'equip havia perdut el dia anterior per 2 a 0 al camp del Prat i encetava la lliga de forma regular amb un punt de sis possibles sumats.

 

Aquella plantilla, entrenada per Santi Castillejo, la formaven futbolistes com Chumbi, Joan Antoni Pallarès, Álvaro Garcia, Àngel Blasco, David Sangrà, David Querol, Marc Carrasco, Xavi Marquès i una llarga llista d'etcètera de jugadors que van marcar una època. Uns jugadors que formaven un vestidor unit que seria impossible de separar després que Jordi Pitarque, qui va ser expulsat al Municipal de Sagnier en el segon temps, patís un infart durant la matinada de diumenge a dilluns.

 

Tot i que la família del jugador el va traslladar a l'hospital, Pitarque va patir un segon infart a l'ambulància i un tercer durant el transcurs del dia que ja no va poder superar quan es trobava a les instal·lacions del Verge de la Cinta de Tortosa. El jove futbolista de 23 anys, sense que cap prova mèdica prèvia indiqués qualsevol problema cardíac, moria deixant en estat de xoc a la família, als amics, als companys i a tothom qui hagués pogut tenir un tracte pròxim.

 

El CF Reus va celebrar el primer gol marcat després de la mort de Pitarque amb una pinya, marcant el set amb les mans i mirant cap al cel | Laia Solanellas

 

Conseqüències esportives immediates

Aquell CF Reus va quedar destrossat després de la tràgica pèrdua. Aleshores hi havia dues opcions: enfonsar-se en la més profunda de les tristors o capgirar la situació i convertir una pèrdua en un guany. Els roig-i-negres, sota les ordres del psicòleg esportiu Albert Àvila, van apostar pel segon cas tot i que els inicis van ser durs, com recorda Ferran Asensio, integrant d'aquella plantilla: «Recordo entrenar abatuts, quan se'ns va comunicar el desenllaç va ser un drama, una imatge de foscor i silenci en el vestidor. Entrenar i jugar era dur però es va realitzar una gran tasca amb l'Albert en l'àmbit psicològic. Ell i el cos tècnic que liderava Santi Castillejo van agafar el lideratge de la situació».

 

Els resultats de l'equip es van veure alterats en la primera volta de lliga però una victòria a Terrassa amb un gol de Chumbi en el minut 85 quan el playoff començava a allunyar-se perillosament va provocar un canvi de situació: «Tot i la desgràcia, va servir per unir-nos i per ser més forts, teníem fe, miràvem pel col·lectiu i ens miràvem a la cara i teníem tots clar que ho aconseguiríem», sentencia un dels pesos pesants de l'actual direcció esportiva roig-i-negra.

 

La prevenció, el millor remei

Evitar un cas com el del Jordi Pitarque té una única solució: prevenció. Aquesta és la paraula clau que recomanen tots els especialistes per evitar un nou cas d'esportista professional que pugui perdre la vida per una mort sobtada, un infart o altres problemes cardiovasculars. Bernat Basaluy, responsable de comunicació de la Mutualitat Catalana de Futbolistes, deixa clar que «els esportistes sans no moren de mort sobtada, cal una gran prevenció. Sempre recomanem un electrocardiograma en les revisions».

 

Arran dels mediàtics casos nacionals de Dani Jarque (Espanyol) i Antonio Puerta (Sevilla) i en l'àmbit més local el de Jordi Pitarque, les revisions mèdiques dels futbolistes són més acurades i profundes. Sergi Parés, director esportiu del CF Reus, assegura que en les revisions mèdiques «abans només hi havia un o dos casos que s'havien de sotmetre a alguna ecografia o quelcom més i ara ens trobem que la xifra ha pujat a set o vuit per descartar qualsevol problema, s'és molt rigorós».

 

Aquest és un dels dos desfibril·ladors que té el CF Reus a les seves instal·lacions | Joan Alfons López

 

Al CF Reus ho saben molt bé i la prevenció està a l'ordre del dia. El club disposa de dos desfibril·ladors a l'Estadi: un al 'hall' del club situat entre els vestidors i un altre en una maleta facilitada per LaLiga. A més, «tenim dos metges, un de perfil d'urgències que està sempre pel camp per situacions de medicina general i que deriva en les especialitats que calgui (el doctor Josep Maria Roca) i un altre especialista en qüestions de risc (Eduard Marco)», explica Parés. Aquesta gran tasca ha permès els darrers anys detectar, abans de patir una desgràcia, diferents problemes en Robert Ahufinger, Jaume Delgado i Aritz López Garai. Els dos primers van haver de penjar les botes abans d'hora mentre que el darrer es va sotmetre a una intervenció quirúrgica el passat mes de maig per qüestions cardiovasculars.

 

Saber actuar en casos de risc

Tot i que la prevenció és clau, ho és igual o més el fet de saber actuar davant una circumstància de problema cardiovascular aliè. En el vídeo de la part inferior a aquest text, curtmetratge realitzat pel Consell Català de la Ressuscitació i la Federació Catalana de Futbol, es pot trobar com actuar correctament en cas de mort sobtada: primer cal comprovar si la persona respira i si està conscient o no, després cal trucar al 112 i anar a buscar el DEA (desfibril·lador extern automàtic), mentrestant realitzar compressions al pit per realitzar el massatge cardíac corresponent i aplicar el DEA mentre arriben els serveis mèdics.

 

 

Josep Maria Roca, doctor del CF Reus Deportiu, va més enllà i dona consells sobre què fer en el cas que el pacient es desplomi, perdi el coneixement però respiri i tingui pols: «Primer s'hauria de posar la persona en posició lateral de seguretat per si tingués un vòmit no s'arribés a ofegar o es pogués empassar la llengua. Després s'hauria de demanar ajuda i trucar als serveis mèdics (112)»

 

Bernat Basaluy (Mutualitat) assegura que «el massatge cardíac és bàsic, pot salvar una vida mentre arriba una ambulància, és bo tenir desfibril·ladors però s'han de saber fer servir tot i que no és difícil». El cas que va afectar Pitarque és quelcom diferent. El futbolista va patir un infart de nit i fins a primera hora del dia la família no va ser conscient de la situació. I és que com explica el doctor Roca, «un infart estès pot arribar a ser mortal, com més aviat s'actuï, el pronòstic és més favorable».

 

L'herència social i cultural

La sobtada i inesperada pèrdua de Jordi Pitarque no podia caure en l'oblit per a l'esport de casa nostra. Per aquest motiu, una trentena de familiars i amics del jove de l'Ampolla es van reunir i van decidir crear l'Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià (JPC 7) amb el repte d'aportar un granet de sorra en la lluita contra els problemes cardiovasculars que afecten els esportistes. Lluitar contra la mort sobtada i altres derivats és la finalitat d'una associació fundada un 11 de febrer del 2011 que realitza activitats relacionades amb el món de l'esport sota tres pilars fonamentals: l'esport, els nens i el cor.

 

L'Associació Esportiva JPC7 organitza jornades de formació futbolística per als més petits on s'ensenya, entre altres, com funciona un DEA | @AEJordiPitarque

 

I el màxim exponent d'aquest objectiu és la creació del Torneig Jordi Pitarque Ceprià que aquests dies es troba en plena disputa de la vuitena edició amb l'organització de l'AE Jordi Pitarque i el MIC Football. El torneig ajuntarà el cap de setmana a equips com el Barça, l'Espanyol, el Villarreal, el Levante, el Zaragoza, el Nàstic, el CF Reus o l'Ampolla, entre d'altres, per disputar una fase final que aplegarà més de 250 jugadors que sumats als de la fase prèvia eleva la xifra d'esportistes totals a uns 600. A més, l'Associació Esportiva Jordi Pitarque posarà a disposició de tothom unes polseres solidàries a un preu de dos euros que aniran destinats íntegrament a uns cursos de formació per ensenyar com funciona un desfibril·lador que es realitzaran a les capitals de comarca de les Terres de l'Ebre i a Ampolla.

 

L'associació no s'atura i també volen convertir l'Ampolla en el primer municipi català amb desfibril·ladors repartits per diferents punts de la localitat que siguin automatitzats. És a dir, que quan s'obrissin per ser utilitzats aquests enviessin immediatament uns senyals de geolocalització als serveis d'emergència per agilitzar el procés que pot rascar segons al cronòmetre i salvar una vida. Per acabar-ho d'adobar, no es pot obviar la creació l'any 2017 d'un guardó amb el nom de Jordi Pitarque. Correspon a la Penya CFRD Baix Camp i el Premi Jordi Pitarque va crear-se per seleccionar els tres millors jugadors de la temporada de l'equip. Èdgar Badia, Ramon Folch i Fran Carbia van ser escollits de la primera edició i Jorge Miramón, Èdgar Badia i Dejan Lekic van ser-ho en la segona.

 

Vuit anys després, la flama de Pitarque segueix cremant. Ho fa, com no podia ser d'una manera, en la seva família i amics. I també ho farà avui, amb especial èmfasi, al CF Reus. Aquelles peces clau de la plantilla 2010-2011 que estiguin disponibles tornaran a reunir-se aquesta tarda, un any més, en el vestidor de l'equip. Tots junts per recordar Pitarque. Ferran Asensio recorda que «l'Albert Àvila ens deia que ho visquéssim tot amb un somriure, que sempre que parléssim d'ell ho féssim de forma positiva i recordant les seves rialles». Avui és el dia. Número set, dit cap al cel i rialla. No t'oblidem, Jordi.

 

L'afició va respondre a l'alçada de les circumstàncies en el CF Reus-Vilanova de la temporada 2010-2011, primer matx després de la mort de Pitarque | Laia Solanellas
Comentaris