Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ÚLTIMA HORA

Mor un home en un accident a l'A-7, a Vila-seca

Les fires multisectorials en temps d'Amazon

La Firagost 2019 ha arribat enguany a la seva 65a edició i durant dos dies omple la ciutat de Valls de visitants, molt majoritàriament de l'Alt Camp i en menor mesura de la resta del Camp de Tarragona. També hi ha barcelonins o lleidatans que estiuegen a la Costa Daurada que interrompen la seva estada a la platja i hi treuen el cap.

 

La Firagost és una de les fires multisectorials més típiques del calendari tradicional català. I les fires, en general, un element clau de la identitat, no només catalana sinó occidental. Ja en època romana n'hi havia i és cap a l'edat mitjana que adopten un caire més comercial, per analogia amb els mercats locals però amb capacitat per atraure compradors i venedors d'àrees més extenses. Valls, en aquest sentit és un dels municipis catalans amb tradició de mercat més arrelada i antiga de Catalunya. El seu mercat de la fruita i la verdura, que es fa cada dimecres i dissabte, es remunta a l'any 1210 i ha arribat ininterrompudament als nostres dies.

 

Seguint amb aquest breu apunt històric, els segles XII i XIII són considerats un període fructífer en la creació i consolidació de l'activitat firal a Catalunya. Adaptant-se als alts i baixos de més de cinc segles d'història, les fires s'aconsegueixen mantenir vives com a punts d'intercanvi comercial, principalment de bestiar i de productes derivats i agrícoles com el vi, l'aiguardent o els fruits secs. Ja als segles XIX i XX la industrialització i els avenços en transport canvien radicalment les dinàmiques comercials, també a petita escala, però les fires segueixen amb data fixa i pràcticament inalterable als calendaris festius i tradicionals dels municipis.

  

Menció a banda mereix la febre pels 'mercats medievals' que aquests darrers anys han proliferat, sense gaire sentit històric ni tradicional en desenes de places que han volgut la seva 'fira' pròpia, convertint els seus carrers en un reguitzell de paradetes ambulants i impersonals de venda de productes suposadament típics no se sap ben bé d'on. Alguns ja han tancat la paradeta, conscients que la tradició no es fabrica d'un dia per l'altre i que el consumidor cada cop és més exigent i menys permeable a les preses de pèl.

  

Tornant a les tradicions sòlides, un testimoni viu d'això tan nostrat com són les fires i que ha arribat pràcticament intacte fins als nostres dies és el calendari dels pagesos, que es publica des de fa gairebé 160 anys i que es pot trobar a les llibreries - i ara també a les xarxes socials - i que, entre les seves pàgines, detalla les fires que es celebren cada mes de l'any a Catalunya, com una activitat més de les que la pagesia ha de tenir presents juntament amb els consells de sembra o els canvis de lluna.

 

La Firagost n'és potser un dels exemples més clars, però a la nostra regió n'hi ha molts més. L'ExproReus, la Fira de Santa Teresa del Vendrell, la multisectorial de Cambrils, l'ExpoEbre a Tortosa, la Fira del Vent del Pla de Santa Maria o la Fira de Móra La Nova són algunes de les fires on hi conflueixen essencialment: productes gastronòmics típics, maquinària agrícola i automoció, parades de productes diversos i empreses i entitats que s'han anat sumant a la cita atrets pels milers de persones que en pocs dies passegen per aquestes fires on, un dels resignats i més repetits comentaris és el de 'el mateix de cada any'.

 

Encara avui dia, hi ha sectors als quals les fires els són aparadors útils per vendre producte o per captar clients que compraran posteriorment. Les dades així ho fan palès i el fet que any rere any s'aposti per aquest model, amb els costos humans i econòmics que comporta organitzar-los n'és una prova directa. Però en temps d'Amazon, de rebaixes permanents i de competència ferotge a cop de clic, les fires tenen també una missió pendent que algunes ja estan començant a explorar: el producte en si ja no és el valor essencial d'aquest tipus d'esdeveniments. Un taulell amb fruita i verdura, un tancadet amb quatre ovelles o un estand amb uns quants tríptics informatius i un grapat de caramels interessen poc als nous públics, als nous clients.

  

Innovar en espais, buscar un relat, especialitzar-se, apostar pel vessant experiencial de les fires i trobar l'equilibri entre homenatjar la tradició i saber captar l'interès del visitant potencial i mantenir el del visitant habitual és clau per seguir essent espais útils i necessaris per a l'expositor i a la vegada atractius pel públic. Només adaptant-se als nous temps les fires multisectorials seran capaces de garantir la seva continuïtat amb bona salut també durant aquest segle XXI.

 

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

Comentaris