Les eleccions municipals del 28 de maig del 2023 van portar nombrosos canvis a l'Ajuntament de Reus. Ja en la prèvia cursa electoral es confirmava que l'exalcalde Carles Pellicer no es tornaria a presentar i, per tant, hi hauria cares noves al capdavant; a més, amb una majoria de dones alcaldables, tot apuntava al fet que la capital del Baix Camp tindria la seva primera alcaldessa en la història -com així va acabar sent-; i al llarg de la jornada del 28-M, es refermava l'auguri de molts amb l'entrada, per primera vegada, de l'extrema dreta al consistori reusenc.

La formació encapçalada per Sandra Guaita, el PSC va tornar a guanyar les eleccions després de dotze anys, com la llista més votada i amb un 23,8% dels vots, que van correspondre a vuit regidors. Els van seguir l'Esquerra Republicana liderada per Noemí Llauradó (15,6%) i el grup de Junts, encapçalat per Teresa Pallarès (14,69%), totes dues formacions amb cinc regidors. El creixement destacat de Vox es va traduir en tres representacions amb un 10,48% dels vots, com a quarta llista més votada.

Els altres partits amb representació a l'Ajuntament de Reus van obtenir cadascun dos regidors: ARA, amb el 8,2% dels vots; el Partit Popular, amb un 7,5%; i la CUP amb un 5,94%. Respecte de l'anterior mandat, desapareixia del "mapa" el partit de Débora García, Ciutadans, que va assolir només l'1% dels vots i cap representant.

Més enllà del repartiment dels 27 membres del plenari, i després d'un cordó sanitari a Vox expressat pels socialistes la nit de la victòria electoral, les negociacions polítiques van portar a un pacte tripartit entre PSC, ERC i Ara Reus, amb una majoria de 15 regidors basada en l'entesa per un "model de ciutat coincident", que volien prioritzar per sobre de les discrepàncies, i que encara mantenen avui dia, en l'equador del mandat, amb una sensació de força "estabilitat" interna de cara a la galeria. Aquest acord alçava la socialista Sandra Guaita com a primera alcaldessa en la història de Reus.

Canvis al consistori, govern «intacte»

El 17 de juny del mateix any, la reusenca va prendre possessió com a alcaldessa i també la resta de 27 regidors van prometre/jurar el seu càrrec. Amb les noves cares del consistori ja definides, es va configurar de nou el cartipàs municipal, en què es va eliminar la vicealcaldia, es va reduir a sis tinències d'alcaldia o grans àrees de governança i es van distribuir les competències de les regidories.

Dos anys després, el govern es manté "intacte", tret del relleu del republicà Òscar Subirats, qui va substituir aviat l'exregidor Carles Prats en les seves funcions. Tanmateix, hi va haver un moment de tensió quan, coincidint amb el primer any de les eleccions municipals, el grup municipal d'ERC va criticar la "manca de canvi" que havia portat el PSC a la ciutat com un "retorn al socialisme d'abans". Alhora, els republicans van acusar que sovint "el soci més petit (ARA) es deixés arrossegar pel més gran" i van treure pit dels projectes liderats per ells en el mandat anterior per posicionar-se com "alternativa a la sociovergència".

Més enllà d'això, no hi hauria hagut grans desacords ni desfetes entre els membres de govern. En canvi, hi ha hagut nombrosos moviments entre els partits a l'oposició. El primer a arribar va ser la sortida del regidor José Ruiz de les files de Vox per passar a ser no adscrit al ple, condició que també va adoptar Julio Pardo després que la direcció nacional del partit l'expulsés, quedant, així, un únic representant de la formació d'extrema dreta. D'altra banda, les renúncies de Montserrat Caelles (Junts per Reus) i Arnau Martí (CUP) han incorporat com a regidores a Sarah Dubois i Aleida López, respectivament.

400 accions de mandat i grans projectes

El nou govern de Reus es va marcar fins a 400 accions amb el PAM 2023-2027, que va tancar el 2024 amb un 30,4% d'execució -16 accions completades- i un 81% de les mesures engegades, segons fonts municipals. Totes elles es distribueixen al voltant de tres grans eixos: les persones al centre, la ciència i la innovació, i una ciutat verda i sostenible. Amb aquest full de ruta, s'evidencia la gran quantitat de fronts oberts que té l'executiu local. Molts d'ells corresponen a grans projectes, alguns iniciats per l'anterior govern i d'altres que saltaran de mandat per ser garantistes. Destaquen les següents iniciatives i projectes:

• Promocions d'HPO a Mas Iglesias, el complex Riera (abans Hispània) i al barri del Carme, en el marc de la regeneració urbana de la zona. Creació del servei municipal d'habitatge.
• Transformació urbanística de l'entorn del Mercat del Carrilet, en la seva ubicació original, que era un dels puntals de la candidatura del PSC i principal discrepància amb ERC. Caldrà veure el futur de les paradistes, de moment, amb les llicències prorrogades, però sense detalls concrets de futur quan comencin les obres.
• Vianalització del carrer Ample i la plaça del Pintor Fortuny, en procés, i pendent d'engegar el projecte de l'Eix Cívic del carrer Astorga.
• Accions de renaturalització en el marc del projecte RENATUReus.
• Desplegament del servei de bicicleta compartida Ganxeta, aprovació del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible i pendent d'implementació de la Zona de Baixes Emissions.
• Pla Barri a Barri de neteja de la ciutat i millora de l'espai públic, amb altres plans directors de millora de l'asfaltatge i de voreres.
• Nova escola bressol municipal, Ametller, que hauria d'obrir portes el curs 2026-2027. Primer centre FPCat a l'Institut d'Horticultura i Jardineria, que també ha acollit la prova pilot de l'Escola dels Oficis.

En l'altra cara de la moneda, l'acció i propostes de govern han despertat nombroses protestes entre la ciutadania. Des de l'amenaça de vaga del servei de neteja viària i recollida dels residus, el personal del qual exigia que l'Ajuntament intervingués per millorar el conveni amb l'empresa Reus Net, a les reclamacions del Sindicat d'Habitatge demanant que proporcionin alternatives per aturar els desnonaments; passant per l'oposició del sector de la restauració, principalment, a l'increment dels impostos i taxes per a l'exercici del 2024, o de la pagesia i les entitats ecologistes perquè l'Ajuntament renunciï als seus drets d'explotació de l'aigua de la Comunitat dels Regants de Riudecanyes.

També, s'han trobat amb la "lluita" de les escoles públiques pel tancament de la línia d'I3 de la Vitxeta i, encara vigent, per la nova zonificació escolar i les famílies afectades per la insuficiència d'oferta, així com l'AFA de l'escola Prat de la Riba que assenyala la necessitat urgent de pacificar l'entorn escolar; o el rebuig dels veïns de Mas Iglesias al trasllat de l'estació d'autobusos a la zona del parc. 

De cara al 2027

Encara és aviat perquè es comenci a parlar a Reus de previsions i "apostes" sobre qui repetirà candidatura i qui guanyarà les eleccions l'any 2027. És previsible, però, que Sandra Guaita es presenti a la reelecció, tot i no saber-se si els altres partits reusencs mantindran els seus alcaldables (Noemí Llauradó, Teresa Pallarès, Daniel Rubio, Sílvia Virgili i Mònica Pàmies). Això sí, l'expulsió del portaveu de Vox indicaria a un nou representant de la formació d'extrema dreta, sigui aquest Francisco Javier Vaquero -únic regidor de Vox actualment- o un altre membre del grup municipal, i, de la mateixa manera, caldrà veure què passa amb els dos regidors no adscrits, si retornen al partit o s'afilien a un altre.

Paral·lelament, però, cal recordar que els d'ERC van assegurar l'any passat que no renunciarien a l'alcaldia en les futures eleccions i, pel que fa a la CUP, ja estarien preparant el terreny per reforçar la imatge i renovar els seus portaveus.