El model es consolida

La Generalitat de Catalunya ha confirmat que l'Institut Escola de Coma-ruga obrirà portes el curs vinent. Els nuclis marítims del Vendrell feia temps que ho demanaven i amb gests com aquest s'intueix que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya reafirma el model d'Institut Escola com una de les peces estructurals claus del sistema educatiu català. Enguany se n'han posat en marxa 53, l'any vinent n'hi haurà 26 més.

Per aclarir conceptes, els Instituts Escola integren l'educació primària i secundària en un mateix centre o nucli educatiu. Així, els alumnes poden cursar els seus estudis dels 3 als 16 anys sense canviar d'escola, atorgant als centres autonomia pedagògica -útil per adaptar l'educació a cada context sociocultural però acompanyada d'un sistema de control i supervisió competent  per unificar criteris i requisits mínims - i optimitzant l'organització i gestió dels recursos. Les famílies, en l'àmbit logístic i organitzatiu del dia a dia, sobretot en zones allunyades dels nuclis de població més urbans, també ho agraeixen.

Amb la implantació dels Instituts Escola i el reforç de les Zones Escolars Rural - un model que es va posar en marxa fa uns 40 anys i que a les nostres comarques permet, a través de tretze ZER, que una quarantena de pobles de Tarragona tinguin escola- es va arrodonint una infraestructura educativa que s'ha hagut d'anar adaptant als canvis socials, familiars i econòmics d'una societat cada cop més heterogènia i poc cohesionada.

Estructuralment, la xarxa d'infantil, primària i ESO sembla que es va consolidant atenent a les diferents realitats del país i intentant equilibrar les desigualtats entre centres educatius, entorns rurals i urbans o zones determinades dins les ciutats o nuclis de població més grans.

Un dels riscos que es corre és que les circumstàncies i la realitat del dia a dia portin a assolir-ho a la baixa en termes d'adquisició de coneixements, competències i d'exigència docent. Combatre les desigualtats no hauria d'anar en detriment dels alumnes que més despunten o que demostren un ritme d'aprenentatge més àgil i ràpid. Desenvolupar, potenciar i premiar el talent ha de ser compatible amb la igualtat d'oportunitats i amb dedicar més esforços als alumnes que requereixin una atenció especial. I en aquest aspecte sembla que encara queda molt camí per fer.

Un altre aspecte a tenir en compte en tot l'entramat educatiu és el lingüístic. En plena polèmica pel manteniment o reformulació del model d'immersió lingüística i quan la llengua catalana està clarament en retrocés fora de l'àmbit estrictament educatiu, és fonamental garantir-ne el ple domini per part dels alumnes, al mateix nivell que el castellà i l'anglès.

Si bé hi ha comunitats de l'interior del país on l'ensenyament del castellà necessita un reforç, en termes relatius es tracta d'una part molt petita de la població catalana. Tant o més necessari és el reforç de l'aprenentatge de català en llocs on, si no fos per les escoles, seria una llengua pràcticament inexistent. També cal prémer l'accelerador en l'augment de competències en anglès - sobretot del professorat - per tal que aquest trilingüisme tan predicat, pugui esdevenir una completa i efectiva realitat.

Cal no oblidar tampoc, a l'hora de plantejar canvis i millores al model educatiu la integració dels dispositius tecnològics en l'adquisició de saber o les iniciatives pedagògiques que van més enllà del llibre, la pissarra i la llibreta per interioritzar coneixements. Trobar l'equilibri entre tots aquests elements és complex i el resultat de les línies estratègiques que s'estan seguint actualment s'aniran veient amb el pas dels anys de la mateixa manera que fa temps que s'observen les mancances i virtuts de les normatives que han educat la generació millenial.

Tornant als primers paràgrafs per concloure, un bon punt de partida per oferir una docència de qualitat és tenir clara i ben implementada la xarxa i model de centres educatius al llarg i ample del país.

Sembla que en això, al govern català - estirabots del Conseller inclosos - no li tremola gens el pols i té clar com vol articular els pilars educatius de la Catalunya d'aquest segle XXI. Falta no cometre novament l'error de considerar l'educació simplement com una baula més de la cadena d'accions d'una administració determinada, que es pot partir, arrencar i substituir per una altra de diferent quan es produeixen canvis als governs.

"L'editorial de Tarragona Digital: 'Canvi de rumb cultural'" "L'editorial de TarragonaDigital: 'Objectius irrenunciables'"