Imatge d'arxiu d'una espelma

Nadal a les fosques

És un any per a la prudència, el recolliment a la llar i el contacte amb la mínima gent possible

Risc extrem de contagi. Així és com arribem a les festes de Nadal. Ni l'horitzó raonable de l'arribada de les vacunes amb l'any nou ha servit per contenir l'expansió d'una plaga vírica a la qual costa veure-li un final. L'aparició d'una nova soca del SARS-CoV-2 a Anglaterra, a més a més, posa un altre punt de neguit a una situació que, s'ha de constatar, cap país europeu esperava ni desitjava.

Per molt que carreguem els neulers contra la gestió deficitària dels nostres governs, en molts aspectes desastrosa, reactiva i pèssimament comunicada, cal fer un acte d'humilitat i entendre que ningú ha sabut combatre els mecanismes de contagi de la malaltia amb efectivitat del 100%. És el cas d'Alemanya, on tothom es pensava que s'havien fet les coses raonablement bé, però tampoc s'han pogut escapar d'aquesta onada hivernal.

El que ens diu l'experiència de conviure amb una pandèmia global —i ara ja fa gairebé un any que ho fem— és que per molts esforços preventius que fem, el virus va per davant nostre i que només el podrem vèncer amb la seva erradicació. Això no significa que es puguin relaxar en absolut els protocols de seguretat sanitària. Al contrari, el factor d'imprevisibilitat que ha demostrat el comportament de la Covid-19 i el seu contagi —que encara no comprenem bé— ens hauria de fer més prudents, més recelosos de les administracions públiques i més autoresponsables.

S'ha de tenir en compte que la comunitat científica ha hagut d'actuar a cuitacorrents, aplicant el mètode de l'assaig i l'error, i que no oferirà garanties absolutes de remissió de la malaltia. També cal entendre que les administracions públiques —les que no estan desbordades— tenen la seva agenda. En el nostre cas europeu, la gestió de la compra i repartiment de vacunes tampoc ha estat exempta de l'habitual tràfic d'interessos entre els Estats. És necessari ser-ne conscients, però com a ciutadania tampoc podem fer gaire cosa al marge de veure com l'UE torna a quedar com la germaneta pobra i lenta del concert mundial.

Tot això, per llençar un missatge. Les ganes de celebrar  Nadal hi són i són molt grans en un any que ha estat, també emocionalment, duríssim. Però, fent una anàlisi desapassionada de la situació, se'ns fa evident que no és el moment de grans fastos ni celebracions ni de grans llums de Nadal. És un any per a la prudència, el recolliment a la llar i el contacte amb la mínima gent possible. No sabem si podem confiar en l'Administració, però es pot confiar, com s'ha demostrat tantes vegades, en la responsabilitat de la gent i el sentit comú.

Serà —o hauria de ser— un Nadal  silent i a les fosques. Esperem que sigui, gràcies al seny al carrer i a les cases més que en les seus governamentals, l'últim amb aquestes restriccions i límits. En tot cas, l'esperit d'aquestes festes és més fort que qualsevol coronavirus i es pot gaudir encara que sigui sol en la intimitat de la llar, en la mínima companyia o per internet.

Malgrat tot, desitgem un molt bon Nadal a tots els lectors de TarragonaDigital i uns millors canelons de Sant Esteve.