Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ATENCIÓ

Ferit lleu en un aparatós accident entre dos cotxes a la C-12, a Tortosa

ALERTA

Els Mossos alerten d’una nova estafa relacionada amb l’Agència Tributària

No ens adormim

Aquesta setmana s'ha presentat l'Informe de Conjuntura Econòmica de la Universitat Rovira i Virgili corresponent al tercer trimestre de 2018. També aquests dies s'han donat a conèixer les dades econòmiques relatives a la demarcació de Tarragona i que figuren en l'Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2018 i demà la CEPTA presentarà el darrer Observatori Empresarial centrat en la inseguretat empresarial en el camp dels préstecs hipotecaris.

 

Tots dos informes, el de la Universitat i el del BBVA, coincideixen en bona part del que han estat les tendències econòmiques a casa nostra durant els darrers dos anys i en les perspectives de futur a mitjà termini. Després d'uns anys de crisi econòmica severa en l'àmbit global i d'uns altres anys de tímida però estable recuperació ens plantem, deu anys després, en un escenari estable que ha deixat enrere la tempesta però on s'observen altre cop núvols a l'horitzó. Núvols que fan que no es pugui amagar el paraigua i que al mateix temps reclamen seguir construint un bon refugi per protegir-nos de possibles aiguats futurs.

 

A grans trets, el darrer bienni s'ha caracteritzat al Camp de Tarragona per liderar amb tímida alegria el creixement econòmic a Catalunya malgrat que laboralment s'hi observa un elevat nombre de persones aturades. És a dir, tenim una indústria prou forta però un mercat laboral més dèbil i massa depenent dels alt-i-baixos del sector turístic i de serveis. L'atur es manté en una taxa del 14%, molt per sobre de la mitjana catalana. Primera alerta a corregir.

 

Econòmicament l'empenta de produccions manufactureres, energètiques i en matèria de reciclatge compensa el creixement menor dels sectors com l'alimentació o el transport. La construcció ha millorat després de la gran caiguda de fa dotze anys però amb un terreny negatiu basat en l'augment de l'obra civil i l'acabat d'edificis. I el sector primari, segons els mencionats informes, pateix una forta contracció derivada sobretot de la minva en producció de vi, cereals, ramaderia i pesca. La fruita seca augmenta lleugerament les xifres però el sector agrícola, en termes de competitivitat, es troba en clara caiguda lliure. Segona alerta a corregir.

 

Es diversifiquen els sectors productius, sobretot en l'àmbit de la petita i mitjana empresa, però no es creen prou empreses. 

 

Els informes també alerten de la disminució de les exportacions, molt per sota dels nivells català i espanyol i amb una clara dependència del sector petroquímic local. Finalment, en termes generals es diversifiquen els sectors productius, sobretot en l'àmbit de la petita i mitjana empresa, però no es creen prou empreses. Tercer motiu de preocupació.

 

Tot i això, des dels ens camerals tarragonins es trasllada optimisme vers el futur, assegurant que el PIB de la demarcació de Tarragona ha crescut un 20% els darrers cinc anys. El creixement continuarà l'any vinent però s'alentirà una mica, amb una clara moderació en el consum de les llars i una reducció de l'atur que no necessàriament significa un augment de la productivitat ni de l'estabilitat laboral.

  

A mitjà termini doncs, sembla que, també a Tarragona, tendim a què l'estabilitat relativa sigui la tònica general almenys un parell d'anys més. Convé tenir molt present, però, que això serà així sempre que aquells que tenen més capacitat per distorsionar i influir en el comportament de l'economia micro i macro —els polítics— actuïn amb responsabilitat, sense estridències innecessàries i prioritzant la política eficaç i de gestió en comptes de la incendiària i la de la confrontació a la qual s'han acostumat a recórrer molts d'ells per ocultar evidents incapacitats i mancances.

 

Comentaris