Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

URGENT

El nadó maltractat ingressat a Joan XXIII rep l'alta 2 mesos després

Trencant el silenci

Aquesta setmana, TarragonaDigital ha destapat en exclusiva informacions diverses entorn una qüestió totalment silenciada a tots els nivells fins fa ben pocs anys: els abusos sexuals en el si de l'Església Catòlica.

 

No ha estat fins ben entrada la segona dècada del segle XXI que fets tan greus com els que van passar a Constantí i els que s'han investigat a altres punts de Tarragona s'han començat a explicar públicament per part d'algunes de les víctimes que van patir-ho en primera persona. Han hagut de passar però, anys —dècades fins i tot— perquè algunes d'aquestes víctimes aconseguissin reunir la força i coratge necessaris per reconèixer els fets i denunciar-los públicament. Ha passat a Montserrat, a Girona, a Constantí i probablement a altres esglésies catalanes en les quals la por, la vergonya o la incomprensió esdevenen còmplices silenciosos de l'horror.

 

Parlar d'aquests temes encara costa. Molt. Moltíssim. La gent ho fa després de molt insistir, en veu baixa, amb temor, amb vergonya, en silenci, amb gestos o amb mirades de ràbia i de dolor que destil·len doloroses paraules que un nus a la gola impedeix pronunciar. I des de l'anonimat, en la immensa majoria dels casos, amb nervis, ansietat i desconsol, tant pel que va passar com per com va transformar negativament l'esdevenir dolorós, i molts cops fins i tot culpable, d'una vida partida per la meitat.

 

Que una persona coneguda per tothom com en Joan Reig, membre d'Els Pets, s'hagi atrevit a posar cara i veu a aquesta xacra val un imperi. Perquè més enllà de l'efecte catàrtic que pot tenir verbalitzar el drama que ell i els seus companys de Constantí van haver de patir, ajuda al fet que altres víctimes que no s'atreveixen a dir-ho puguin algun dia fer-ho. O com a mínim que no se sentin tan soles en el dolor immens que des de la seva infantesa arrosseguen per haver-se topat amb algú capaç, des de la confiança i en nom de Déu, d'abusar sexualment d'elles.

 

L'Església té un repte majúscul i molt necessari: ha de fer net dels abusos més enllà del perdó de rigor que s'agraeix però de poc serveix si tot segueix igual.

 

La funció d'un mitjà de comunicació, en casos com el que ens ocupen, l'hem tingut clara: cal denunciar-ho. Presentar a l'opinió pública la informació contrastada de la que disposem amb dos objectius claríssims: ajudar a restituir públicament la dignitat de les víctimes i explicar-ho precisament perquè no segueixi passant. Perquè si algú ho està patint en aquests moments, ho denunciï i hi posi fre. Perquè si algun abusador segueix fent de les seves, sàpiga que la societat ja no calla i que, tot i que encara costi dir-ho, el món ha canviat i el silenci i la foscor còmplices del segle passat s'han convertit avui en soroll ensordidor i llum transparent que tot ho omple.

 

Veiem també necessari puntualitzar que, amb tota probabilitat, els fets denunciats suposen casos aïllats. N'estem convençuts. Casos que embruten la reputació i contaminen una institució, l'Església Catòlica, que realitza un paper essencialment positiu en l'esdevenir de la societat occidental, també en ple segle XXI. En àmbits com el de la solidaritat internacional i local, de l'ajuda als més necessitats o de la preservació i transmissió del valuós llegat de l'humanisme cristià que configura l'essència mateixa d'Europa des de temps remots, entre molts d'altres.

 

L'Església, però, té un repte majúscul i molt necessari: ha de fer net dels abusos més enllà del perdó de rigor que s'agraeix però de poc serveix si tot segueix igual. Pot fer-ho en dues línies bastant ben definides. En primer terme, depurant totalment les responsabilitats dels casos ja identificats que té i a la vegada endurint els protocols de detecció de nous casos i les mesures a aplicar.

 

En segon terme, analitzant i identificant les causes d'aquests abusos i plantejant-se una reforma estructural probablement necessària per seguir jugant un paper rellevant en la societat del segle XXI, si és que encara és a temps de guanyar posicions en la partida que s'està jugant en els temps actuals.

 

Només perseverant en la contundència que ha començat a mostrar el Papa Francesc portada fins a les últimes conseqüències i amb una voluntat clara d'erradicar aquest problema que tant de sofriment i dolor ha comportat, l'Església podrà redimir-se dels seus propis pecats. A les seves mans està fer-ho.

 

Informació relacionada:

Comentaris