La sequera manté en escac la regió de Tarragona, sense grans solucions a la vista

Aquest dimecres, 22 de març, es commemora el Dia Mundial de l'Aigua emmarcat en una situació més complexa cada dia que passa, i la regió de Tarragona no n'és una excepció. Els pantans continuen buits, ja hi ha hagut incendis importants i, en alguns municipis, no s'ha hagut ni d'arribar a l'estiu per patir problemes d'abastiment. Sense pluges notables des de fa mesos, els experts insisteixen a tenir previstes mesures per actuar si la situació continua agreujant-se.

Un exemple és el degà de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV i investigador del Grup de Recerca en Anàlisi Territorial i Estudis Turístics, Òscar Saladié. Apunta que hi ha dos tipus de sequera que cal tenir en compte. La primera és la que es refereix al fet que ha plogut menys quantitat d'aigua.

Amb les dades a la mà, subratlla, és evident que durant l'any 2022 i el que portem de 2023 han plogut menys litres del que calia esperar o era habitual. En segon lloc, a més, cal afegir-hi un altre condicionant, que és el temps que passa entre pluges. És a dir, que no només plou menys volum d'aigua, sinó que a més ho fa en períodes més separats en el temps.
 

El minitransvasament evita efectes majors a la regió

Aquesta situació provoca que hi hagi problemes, especialment en aquelles zones o sectors que depenen de fonts d'aigua com els aqüífers o els rius que no solen baixar gaire. A escala catalana, a les regions de Barcelona i de Girona ja hi ha municipis amb restriccions d'aigua, i a l'àrea de Tarragona s'han registrat els primers problemes d'abastiment.

Hi ha part de la regió que s'abasteix o té connexió amb el Consorci d'Aigües de Tarragona, és a dir, amb el minitransvasament del riu Ebre. Saladié apunta que "és una quantitat d'aigua que, de moment, està garantida". És per això que, els darrers mesos i anys, ha anat a l'alça el nombre de municipis que han demanat i han fet projectes per adherir-se al consorci.

Saladié subratlla, precisament, que l'existència del minitransvasament no ha de fer perdre la perspectiva. "S'ha de ser previsor i, abans que la situació sigui més complexa, s'han de prendre les mesures necessàries per reduir el consum", exposa. Unes mesures que s'han d'aplicar a l'agricultura i la indústria, però també a l'àmbit domèstic. "S'han d'adaptar a la realitat de la problemàtica de l'ús de l'aigua, hem de ser més eficients", aclareix.
 

Els plans d'emergència, assignatura pendent a la regió

Dins del capítol de la prevenció, les principals administracions de la regió suspenen categòricament. A principis de l'any 2020, la Generalitat va encomanar als municipis de més de 20.000 habitants que redactessin plans d'emergència contra la sequera. Se'ls va imposar un termini de sis mesos, però tres anys després, encara n'hi ha que no el tenen aprovat o ni tan sols redactat.

L'únic que ha rebut l'informe favorable de l'Agència Catalana de l'Aigua és el de l'Ajuntament de Reus. Els de Tarragona, Cambrils i Salou l'han presentat, però l'ACA els ha respost amb un informe desfavorable. És a dir, que n'han de rectificar alguns aspectes.

Dels que queden, Vila-seca està esperant que l'ACA li valori el pla d'emergència redactat. Pel que fa al Vendrell, Valls i Calafell, els respectius Ajuntaments ni tan sols l'han fet arribar a l'ACA perquè els els valori.
 

La sequera torna a encendre el conflicte al sistema Siurana-Riudecanyes

La sequera agreuja encara més el conflicte obert al voltant d'un dels sistemes hídrics de casa nostra. Aquest cap de setmana passat s'ha fet èmfasi en la situació dels pantans de Riudecanyes i de Siurana que, en relació amb la seva capacitat total, són els més buits de Catalunya. El primer es troba per sota del 9%, i el de Siurana no arriba al 8%.

La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes ja preveu no poder transvasar aigua des de Siurana a causa d'aquesta situació. Seria la primera vegada, des que es va construir el pantà de Siurana, que el transvasament no s'executa. L'any passat també es va aturar, però es va reprendre a la tardor, reduint la quantitat d'aigua inicialment prevista.

Per la seva part, la Plataforma pel Riu Siurana Viu insisteix que el transvasament s'ha d'acabar definitivament. El qualifiquen d'"espoli" i el consideren un greuge afegit a la sequera actual. No en responsabilitzen només la Comunitat de Regants, sinó també la Generalitat, que consideren que sempre ha mirat cap a una altra banda per no implicar-se en el conflicte.
 

Primers incendis i problemes d'abastiment

La situació actual ha provocat que, notícies més pròpies de l'estiu, ja s'hagin viscut durant els primers mesos d'aquest 2023. La Selva del Camp, Vilaplana i l'Albiolvan veure, la setmana passada, com un incendi cremava 14 hectàrees a la zona. Una situació que, durant uns dies, es va repetir en altres punts de la regió de Tarragona.

A Calafell el foc va cremar unes 24 hectàrees de vegetació en una zona a tocar de diverses urbanitzacions. L'incendi, de fet, va arribar fins a tocar de les cases incrementant encara més l'angoixa dels veïns. Una altra de les problemàtiques més pròpies dels mesos d'estiu és la dels problemes d'abastiment d'aigua.

A Alforja, en canvi, el viuen des de l'estiu passat de manera constant. Des d'aleshores que s'havien hagut de servir de camions cisterna per aportar aigua a la xarxa municipal. La situació s'ha agreujat des del mes de gener, quan han començat a necessitar tres camions diaris per evitar més restriccions.

Aquest poble del Baix Camp és un exemple dels municipis que s'abasteixen amb recursos propis, en el seu cas, pous i aqüífers que ara s'han assecat. Ja fa temps que, conjuntament amb Riudecols i les Borges del Camp, també formen part d'un perfil de municipis que va a l'alça, els que treballen per connectar-se al minitransvasament de l'Ebre. No és l'únic projecte d'aquesta mena que el Consorci d'Aigües de Tarragona té sobre la taula, precisament, a causa de la inestabilitat d'aquests recursos hídrics propis.