El Vendrell en els darrers anys s’ha convertit en un país de benzineres de tots els colors i gustos repartides al voltant de les grans vies que creuen la localitat. Potser aquest és un testimoni més que som un ciutat dormitori. Ara només falta que tinguem més carregadors elèctrics de cotxe i els que estan al costa del mercat municipal sempre estiguin en funcionament. Mentrestant seguim potenciant els derivats del petroli. En tenim unes quantes més al calaix que esperem que s’hi quedin perquè amb tanta benzinera ja no sabem ni on carregar el dipòsit. Ara hem de treballar el tema cotxe elèctric que tenim municipalment molt abandonat si és que volem ser ecologistes i anar amb el pin a l’americana.
Al costat d’aquests subministrament tenim supermercats, pocs ens el falten potser Alcampo i no gaire gran cosa més que de mica en mica es van col·locant pel territori vendrellenc. El petit comerç que tenim ja ens l’hem carregat fa dies i en especial en el tema queviures que ha estat suplantat per la gerència asiàtica quasi les 24 hores del dia. La botiga típica de queviures doncs es poden comptar amb els dits d’una mà i alguna aguanta perquè ha sabut apostar pel producte de qualitat.
El més trist és que de llibreries ja només queden una al Vendrell. La Mitjans que és una autèntica estructura d’estat de la cultura i el saber a casa nostra. És un luxe entre nosaltres tenir aquesta llibreria que des d’un temps fins ara ha fitxat a tot un equip de luxe per tirar-lo endavant dia a dia. Si hi ha un dream team en algun lloc del Vendrell és dins aquest llibreria. Unes grans professionals a banda de la seva simpatia i eficiència. Persones totalment diferents, però unides tal com estan són genials. Una gran aposta pels actuals propietaris de la llibreria que ha trobat el personal ideal per donar servei a la cultura en aquest reducte local i comarcal que tenim a casa nostra i que tot i les seves dimensions sap que és el que més demana la gent i sinó al cap de no res ja ho tenen aquí.
Doncs aquest és el Vendrell amb una llibreria que encara el futur amb alegria i optimisme perquè sempre hi ha gent que prefereixen el tracte humà abans del paquet de missatger i en aquest cas, val la pena conèixer el seu personal perquè ho fan amb tot l’amor del món i s’hi deixen la pell. Això és el que tenim al Vendrell i moltes festes i molts de concerts i cultura popular i un àngel i un orgué i una botiga aturada en el temps que mereixeria que fos un petit museu del nostre passat on la gent conegués on anava a comprar els cigrons la família de Pau Casals i Àngel Guimerà quan estaven a la vila, perquè a part de llegir també menjaven i eren persones humanes i es feien amb gent del Vendrell en el seu dia a dia.
Fa uns anys tenim massa bancs i ens queixaven i no deixàvem posar més entitats al centre de la vila. La mateixa crisis ha acabat amb aquests establiments i ara a certes hores trobem cues de gent al caixer automàtic per anar a buscar uns pocs diners per si hem de pagar trinco trinco. El Vendrell té un born que necessita un canvi de rumb i sort d’uns pocs que encara hi van a comprar sinó malament. La gran errada és ser un municipi turístic perquè si els diumenges haguéssim de tenir la majoria de botigues tancades moltes coses no passarien. Els grans supermercats no seria diumenge el dia que tenen més clients de la setmana, un fenomen estrany però massa comú. Potser si tornéssim a la nostra realitat les coses es normalitzarien una mica perquè ara per ara els petits no poden competir amb els grans i estan venuts. No interessa fer-ho per