Gener 2022. La sisena onada de coronavirus ja remet a tota la península. A tota? No, una comunitat del nord-est resisteix amb xifres màximes de contagis. Perquè així és. Mentre que a pràcticament totes les comunitats de l’Estat espanyol ja fa dies que l’onada òmicron va de baixada, a Catalunya, que sempre hem de ser diferents, encara som a dalt de tot.

I això que som els que més restriccions posem cada vegada. Però aquí ho tenim tot, restriccions i contagis desbocats. Doble o res. És evident que alguna cosa no acaba de lligar, però, com que aquí no sabem res de res i ens fan anar com volen, l’únic que podem fer és aventurar hipòtesis.

La més clara és la que indica que a Catalunya ens està costant sortir d’aquesta fal·lera de la testificació massiva. Vinga tests d’antígens a tot arreu, et trobis bé o malament. Som l'única comunitat que, quan hi ha un positiu a les escoles, enviem totes les criatures a fer tests. És igual que es trobin bé.

I clar, aleshores ens queixem que els CAP o les farmàcies estan saturades. Ja fa dies que diversos professionals de la sanitat i epidemiòlegs demanen actuar d’una manera més racional. Només fer proves quan hi ha símptomes compatibles i, en cas contrari, fer vida normal, mantenint les quatre premisses bàsiques que ja coneixem de fa tant de temps (distància, mascareta, blablabla...).

Dit d’una altra manera, que la gent es quedi a casa només quan estigui malalta. Les últimes declaracions del conseller Argimon ja van en aquesta direcció, i probablement molta gent ja fa temps que es troba en aquest estadi mental. La pandèmia ha entrat en una altra fase en la qual els conceptes que hi havia fins ara s’han de variar.

Però tenim tan interioritzades premisses com les de les quarantenes, els contactes extrets o els tests, que costa molt fer el canvi de xip. I, segurament, per a un sector de la societat serà una cosa gens fàcil de fer.

I sobretot, cal deixar d’agafar les xifres de contagis com a referent (els mitjans de comunicació els primers), perquè ja no són indicatives de gaires coses. El fet que les hospitalitzacions estiguin estancades o, inclús a la baixa en el cas de les UCI, així ho prova. El mateix passa amb la positivitat o amb els simptomàtics, que ja fa dues setmanes que baixen. Possiblement siguin una millor referència per tenir la foto precisa del moment.