No sé si el conseller Josep Cambray va infravalorar la força de la comunitat docent catalana, però està clar que la manera com ha encarat les reformes educatives ha estat nefasta. S’ha posat en contra a tothom i està deixant una imatge de conseller prepotent i sense cap mena de predisposició al diàleg que li serà una llosa per a tota la legislatura.

Amb tot el que fa anys que aguanten els mestres per les retallades que ha patit l’educació en aquest país, només faltava que, quan s’ha de revertir aquesta situació, es faci d’aquesta manera. I tot quan es ve de dos cursos complicadíssims per la gestió de la pandèmia als centres escolars. Els professionals del sector educatiu mereixen més respecte i reconeixement a la seva tasca.

La gota que ha acabat fent vessar el got ha estat l’avançament del calendari escolar, tot i que probablement era el de menys. Però hi ha un aspecte d’aquest tema que m’enerva cada cop que el sento. I és la justificació que es dona per fer aquest avançament.

Des de la conselleria expliquen que es pren aquesta decisió perquè el període de vacances d’estiu és massa llarg i els nens estan massa temps sense anar a escola. Crec que s’ha de tenir una barra molt llarga per dir això quan venim de dos cursos que, si una cosa no han pogut fer els nens, és anar a l’escola amb normalitat. I no pas per les vacances escolars, sinó pel mateix protocol d'Ensenyament.

Ens hem trobat que cada dos per tres havíem de tancar a casa criatures que es trobaven perfectament, sense cap afectació, perdent així dies i setmanes senceres de classe. Per no parlar dels de secundària que no estaven vacunats, que gairebé no han pogut assistir als centres aquest trimestre.

Llegia aquesta setmana al diari ‘Ara’ que els alumnes han perdut un 13% d’aprenentatge en aquests dos últims cursos. I ningú no garanteix que quan vingui la següent onada del Covid es tornarà a reaccionar igual, deixant sense educació els més joves. Però el problema és que a l’estiu fan una setmana massa de vacances... Té pebrots...