Dissabte passat, el gegantó negre de Valls va tornar a fer estada a Picamoixons amb motiu de la diada de Sant Josep. El costum, documentat pel folklorista Joan Amades, es remunta segles enrere, quan l'Ajuntament de Valls enviava, en representació de la ciutat, aquest simpàtic personatge a fer les delícies dels més petits durant la Festa Major d'aquesta pedania vallenca.

L'anada del Lladrefaves a Picamoixons no sempre ha estat constant, però. No va ser fins fa 10 anys, el 2012, que la Unió Anelles de la Flama, conjuntament amb l'EMD de Picamoixons i l'Ajuntament de Valls van recuperar, ja d'una manera continuada, aquest bell costum que ara ja es troba del tot consolidat dins del cicle festiu de la comarca.

I és que Picamoixons no és un poble qualsevol. En aquest sentit, són diverses les històries i llegendes que vinculen aquesta figura festiva tan estimada amb l'indret. L’origen del nom del gegant, per exemple, es situa precisament en una d’aquestes anades i vingudes a peu pels camins que enllacen les dues poblacions.

Segons conta Amades, en una festa de Sant Josep, arribant el gegantó a Picamoixons, tot el poble esperava impacient les seves ballades. Els balladors del gegant, però, es negaven a ballar al·legant el cansament de la jornada.

Les autoritats allí presents van obligar-los a fer l’espectacle, amb la sorpresa de tots que entre volta i volta van començar a caure tavelles de fava de les faixes dels geganters. Resulta que anant cap a Picamoixons els geganters s’havien entretingut a anar agafant faves dels camps.

La sorpresa va ser tanta que encara avui, entre la gent més gran del poble, ressona el crit de «és un lladre de faves!».