Sembla que alguna cosa comença a canviar al centre històric de Valls. Si més no, de cara a la galeria. En aquest sentit, fins i tot el vianant més transeünt pot adonar-se que en els últims mesos alguns edificis dels carrers principals de la zona han guanyat en vistositat i pàtina cromàtica. També han recuperat la dignitat pròpia d'altres temps passats.

En això, resulta evident que si es plantegen bé les polítiques d'urbanisme i patrimoni, per incentivar la rehabilitació i la recuperació d’immobles, funcionen. Tot i que a la nostra ciutat arriben molt tard.

El fet d'incrementar la partida de subvencions i modificar diferents plantejaments, de cara als promotors, dona els seus fruits. Així, fer subvencionables els enderrocs necessaris per a la rehabilitació i altres despeses relacionades com les ocupacions de via pública han demostrat ser un encert davant de l'increment d'obres que s'evidencien pels carrers i places de la capital de l'Alt Camp.

Un dels exemples més bonics, segons els meus gustos peculiars, es troba en la casa que fa cantonada de la plaça dels Escolans, davant mateix del campanar de l'església de Sant Joan. La casa que han pintat, amb un blau radiant, em té eclipsat. També les zones del carrer de Sant Antoni, carrer Carnisseria, plaça de l'Oli o carrer de Sant Francesc han experimentat la naixença d'uns pocs brots verds, a l'espera que en els propers anys es repliquin en d'altres punts.

Ara bé, un dels espais que ha experimentat una transformació sense precedents és a la zona del carrer Forn Nou, carrer Peixateria i plaça dels Alls. La restauració dels esgrafiats de ca Lleonard, la construcció d’un edifici de nova planta al mig del carrer Forn Nou, l'enderroc d'un habitatge ruïnós, la reforma de la façana de l’edifici de la farmàcia Viscasillas, la rehabilitació de l’edifici de ca la Mercè al mateix carrer Forn Nou o els treballs de rehabilitació del gran casal del carrer Peixateria són veritables alenades d'aire fresc que permeten tenir, de nou, esperança cap a aquests indrets.

Malauradament, encara estem molt lluny de la realitat que hauria de ser. Aquests exemples, i alhora aquesta manera de fer, poden marcar el camí a seguir en la recuperació patrimonial, econòmica i social d'un dels barris antics amb més superfície de Catalunya. Pas a pas, si ho volem, ens hi anirem acostant.