Portem un any i un mes i escaig de la nova legislatura que ens ha de portar al 2027 on ens tornaran a passar per les urnes. A veure que diu el poble sobirà o almenys la meitat de la ciutadania que encara practica l’esport d’anar a votar, la majoria ni això li interessa. Doncs al Vendrell, l’oposició està en un paper d’amor, pau i bona fe. De tant en tant
alguna roda de premsa, molt escadussera, però a anys llum de quan el govern estava amatent a veure que sortia dels enemics del pacte sanitari local que sabia com tocar la
moral al poder local. En els plenaris municipals que encara s’ha d’entrar amb DNI. Uns sembla que estan fent el camí de Sant Jaume, buscant pau i concòrdia pels seus esperits
humans i terrenals.
Els altres ja han venut tota l’artilleria pesada i ara només porten una petita pistola amb bales de fogueig que de tant en tant posen sobre la taula. Els dolents
del barri, el primer dia van dir que vindrien a fer vila i que no caurien en la trampa. Res com dues ovelles van llegint i sense gaire retòrica van mantenint el tipus amb alguna
història personal per donar caliu a la cita mensual. Altres doncs van fent per aquí per allà intentant quedar bé amb tothom, una de cal i una d’arena. Els qui prometien grans
canvis van començar amb contundència però a la primera batalla van veure que la cosa no funcionava i van deixar l’armament. Ara es dediquen a temes de personal i alguna
cosa més, sense més estridències. Res, és tot com una classe de BUP d’abans quan tothom feia cas al professor, encara que sempre hi havia, el llest, el modern i el que
havia de dir alguna cosa.
Ara estem intentant justificar d’alguna manera els més de 7 milions d’euros que han enterrat en aquesta sala de congressos i conferències de la platja. Ara tocarà fomentar les visites de tothom perquè la gent vegi com se les gasten a la casa gran. Aquesta és una obra que fa dues legislatures que es gesta. Ara només tocava la seva inauguració, però la cosa ja ve de lluny, però sempre amb un govern del PSC que és el que va tenir la gran idea d’aquesta obra faraònica en honor al Déu Ra que està molt content amb la plaça Germans Trillas on poden cuinar ous ferrats segons quina hora del dia.
El Vendrell encara està en un pla d’estalvi que de moment durarà fins el 2030, o sigui que afectarà la propera legislatura. En els darrers quatre anys es podia haver liquidat, però als nostres governs els agrada administrar els diners dels propers anys perquè si són escollits un altre color que tinguin menys recursos per invertir, llavors no tindran
tanta llenya per fer inauguracions. Seguim aprovant mocions que tothom sap que no es compliran i a vegades en tornem a treure algunes que ja han passat per l’escenari un
parell o tres de cops.
Ho tornem a fer. Ho aprovem entre tots i al calaix de la història i a sumar mocions aprovades que han quedat en paper mullat. Pel que es veu hi ha optimisme faraònic per anys. La resta de partits estan perduts o en petites lluites internes o desapareguts en la immensitat de l’espai. Una part operativa de l’antic partit de Pujol ha passat a la secció d’incondicionals del gran faraó i la resta doncs a veure si es pot aprofitar alguna cosa. No es preveuen grans canvis ni actuacions estel·lars com les de Camela un 1 de juliol del 2022, una data que passarà a la història com un de les concentracions més importants de persones en un concert al Vendrell.
Fa uns dos anys vaig consultar, seguint el procediment administratiu, per tornar a la ràdio per instància i em van dir que aviat es reuniria el consell d’administració de
l’entitat i em dirien alguna cosa, doncs res. Encara no ho ha sortit el meu punt a l’ordre del dia, però curiosament han contractat gent nova i ara han convocat la plaça de gerent. No entenc res. Però com un dia el gran faraó va respondre a una queixa de la Pepi Mercader sobre la implantació d’una gran superfície comercial als Massos de Coma-ruga, Idiada va molt bé i és molt important per la comarca. Un altre cas és el del Navarrete quan li va preguntar sobre el Festiuet, un mes abans de fer-se. La resposta va ser que no en sabien res. Segons els mitjans optimistes la vida és bonica i sinó tenim la nostra Brimo que serveix per a tot. Les grans inversions al centre vila que mola més.