Una ciutat que també sabia divertir-se

Qui passeja per la Part Alta o baixa fins a l'amfiteatre pensa en emperadors, muralles i gladiadors. Poques vegades pensa en el temps lliure de la gent corrent. Tàrraco era una ciutat gran i rica, i els seus habitants no només treballaven al port o al camp, sinó que també buscaven entreteniment. Els daus i els jocs de taula formaven part del dia a dia, igual que avui ho són el parxís o les cartes a moltes llars de Tarragona.

De plaça forta a capital de província

La història de la ciutat explica per què l'oci hi va tenir tant de pes. Segons l'Encyclopaedia Britannica, els generals Gneu i Publi Escipió van conquerir l’enclavament l’any 218 aC i el van convertir en el primer bastió romà d'Hispània. August la va fer capital de la Hispània Tarraconense, i emperadors com Adrià i Trajà li van donar poder i prestigi cultural. Amb el poder van arribar el comerç, el teatre, el circ i una vida urbana que necessitava distraccions per a les hores de lleure.

Dels daus romans a la pantalla actual

Molts d'aquells passatemps es basaven en el mateix que encara avui atrau les persones que gaudeixen dels jocs de taula: l'atzar. En els taulers romans, el dau decidia quantes caselles avançava cada fitxa, i ningú no podia controlar el resultat.

Aquesta idea continua viva en jocs moderns com la ruleta, la roda europea de la qual té 37 caselles, cadascuna amb la mateixa probabilitat teòrica de sortir en cada tirada. Cap ratxa no modifica aquesta probabilitat, de la mateixa manera que cap romà no podia endevinar el resultat de la tirada següent.

La Llei 13/2011 prohibeix la participació dels menors d'edat en les activitats de joc, que estan reservades a les persones majors de 18 anys. Els diners apostats es poden perdre i el joc pot generar addicció. Per això, és important jugar amb moderació i establir un límit abans de començar.

El tauler de les dotze línies

Un dels jocs romans més coneguts és el de les dotze línies, anomenat Ludus Duodecim Scriptorum. Dos jugadors movien les seves fitxes per un tauler seguint les indicacions dels daus.

L'enciclopèdia Britannica, en l'article dedicat al backgammon, descriu aquest joc de les dotze línies com a idèntic, o gairebé, al backgammon actual. La mateixa font situa els antecedents més antics d'aquest tipus de tauler cap al 3000 aC, tot i que assenyala amb prudència que podrien datar d'aquella època.

En aquest joc, l'atzar i l'habilitat tenen un pes gairebé equivalent: el dau proposa i el jugador decideix quina fitxa moure.

Un entreteniment a l'abast de tothom

Per jugar a les dotze línies no calia gaire cosa. N'hi havia prou amb un tauler, unes quantes fitxes i un parell de daus. Ben poca cosa més.

Per això, és fàcil imaginar els habitants de Tàrraco començant o reprenent una partida durant les estones de lleure. Aquesta senzillesa explica que la idea hagi arribat pràcticament intacta fins als nostres dies.

Un patrimoni que encara s'estudia

El llegat de Tàrraco no és només un conjunt de pedres per als turistes. L'any 2000, la UNESCO va inscriure el conjunt arqueològic de Tàrraco a la llista del Patrimoni Mundial.

L'amfiteatre, el circ, el fòrum i les muralles continuen sent objecte d'estudi, i cada nova troballa aporta algun detall sobre la vida quotidiana de la ciutat. Els museus i les visites guiades permeten conèixer de prop com vivien els seus habitants, des del que menjaven fins a com passaven la tarda quan acabava la jornada al port.

La història de Tarragona que recull la Britannica recorda, fins i tot, que el poeta Marcial va elogiar la seva plana fèrtil i les seves costes assolellades.

Els taulers d'ahir a les cases d'avui

A moltes cases del Camp de Tarragona, treure el tauler durant la sobretaula pot ser una bona manera de compartir temps. Les peces i els materials han canviat, però l'emoció continua sent la mateixa: esperar per veure quin número surt i decidir què fer-ne.

Ensenyar als més petits un joc antic o fabricar a casa un tauler de les dotze línies és una manera senzilla d'apropar-los a la història de la seva pròpia ciutat. Només cal un tros de cartó, un retolador i dos daus per reproduir-lo a la taula del menjador.

Al festival Tarraco Viva, més d'un miler d'alumnes de primària del Tarragonès van descobrir com jugaven els infants romans.

Què ens explica l'oci sobre la vida a Tàrraco?

Tàrraco ens va deixar muralles i un amfiteatre davant del mar. Però també ens va deixar una manera de passar el temps que encara avui reconeixem fàcilment.

Els daus que rodaven pels seus carrers són parents llunyans dels que avui roden per les taules de la ciutat. Ens recorden que l'oci formava part de la vida quotidiana de Tàrraco, molt més enllà dels seus monuments i dels grans episodis de la seva història.