Un 36,1% de l’aigua que consumeixen els reusencs prové dels pous i mines del terme municipal. És el percentatge més alt registrat des de la creació d’Aigües de Reus com a empresa municipal, l’any 1990. La xifra correspon al primer semestre de l’any i s’explica, en bona part, per les pluges de principi d’any i per les inversions que s’han fet durant els darrers anys per recuperar i aprofitar millor els recursos hídrics propis de la ciutat.

En total, entre gener i juny s’han consumit 1.234.783 metres cúbics procedents de pous i mines, una xifra que ja supera àmpliament els 825.273 m³ de tot el 2025. Durant els anys més durs de la recent sequera, el 2023 i el 2024, el volum anual procedent d’aquestes captacions no va arribar als 500.000 m³.

Les aigües subterrànies són, però, un recurs especialment condicionat per la climatologia. Els pous i, sobretot, els minats són una de les fonts de proveïment més variables de la ciutat i les primeres a notar els efectes dels períodes de sequera. Per això, és previsible que el percentatge d’aigua procedent d’aquestes captacions baixi durant la segona meitat de l’any si no es produeixen nous episodis de pluja.

“Aquest ha estat un any que ha plogut bé i hem deixat enrere la sequera, però també és veritat que, després de les inversions que hem fet, ara estem més preparats que no estàvem per aprofitar millor aquesta aigua de pous i mines que tenim al nostre terme municipal”, explica el regidor responsable del servei, Daniel Rubio.

En els darrers anys, Aigües de Reus ha prioritzat diferents actuacions per recuperar captacions i millorar l’aprofitament dels recursos hídrics propis. Entre aquestes actuacions hi ha la recuperació del minat del barri Fortuny i de l’antic minat d’Almoster, així com la posada en servei de pous de Bellisens, Mas Miarnau, l’aeroport o Agro Reus.

Una tradició que ve de lluny

L’aprofitament de les aigües subterrànies no és una pràctica nova a Reus. La ciutat fa segles que recorre als pous, les mines i altres sistemes de captació per garantir l’aigua per al regadiu i per al subministrament de la població.

La pobresa hídrica del Camp de Tarragona va portar els pagesos a buscar i aprofitar els recursos que es trobaven sota terra. Des d’antic, els reusencs havien excavat pous i utilitzat sínies, però la construcció de mines d’aigua va esdevenir, especialment a partir del segle XVIII, una pràctica habitual.

Durant els segles XVIII i XIX, l’ofici de minaire va adquirir una gran importància. Van proliferar les societats encarregades del manteniment de les galeries i de repartir l’aigua entre els seus associats.

Reus és, en aquest sentit, un exemple de l’enginy i de l’enginyeria popular desenvolupada al Camp de Tarragona. El 1820, el metge i científic Jaume Josep Ardèvol ja destacava la capacitat dels habitants del territori per buscar els manantials a les entranyes de la terra i aprofitar-ne l’aigua.

Dos segles després, algunes d’aquelles antigues galeries continuen en servei.

Un recurs que continua formant part de la xarxa

Malgrat que Reus ha triplicat la seva població al llarg del segle XX, algunes de les mines d’aigua han continuat formant part del sistema públic d’abastament gestionat per Aigües de Reus.

És el cas dels minats de Monterols i de la mina Hidrofòrica, que han contribuït al subministrament d’aigua de boca de la ciutat.

A aquesta infraestructura històrica s’hi han anat afegint noves actuacions. Una de les més recents és la recuperació de l’antic minat del barri Fortuny, que s’ha connectat a la xarxa d’abastament.

La recuperació d’aquest recurs permet disposar de més aigua per al subministrament i, alhora, destinar aigua no potable al reg de diversos espais de la ciutat, com el Parc del Lliscament, el Parc dels Capellans, la zona del camí de Riudoms i l’entorn enjardinat de les piscines municipals.

Des de 2025, aquesta nova xarxa també permet omplir les piscines amb aigua no apta per al consum humà però que presenta la qualitat sanitària adequada per al bany. També s’utilitza per compensar les pèrdues d’aigua derivades de l’evaporació i del rentatge dels filtres.

I encara hi ha un altre ús possible: l’aigua procedent del buidatge de les piscines es pot utilitzar per recarregar l’aqüífer del minat, evitant que aquest recurs acabi directament a la xarxa de clavegueram.

Recuperar mines per donar nous usos a l’aigua

Aigües de Reus també ha completat recentment la recuperació de l’antic minat de Mas Beltran. En aquest cas, l’aigua, que no és potable, es destina al reg dels horts urbans del carrer Astorga.

L’actuació s’emmarca en RenaturReus, un projecte que aposta per la renaturalització i la resiliència de la ciutat, l’impuls de la infraestructura verda i la millora dels entorns urbans.

Un altre exemple és la recuperació de l’antic minat d’Almoster i la seva interconnexió amb la planta potabilitzadora de la ciutat. L’actuació, vinculada a les obres de millora del passeig de la Boca de la Mina, ha permès recuperar aquesta captació per regar els nous espais verds del Parc Agrari i el Parc de les Olors.

Al mateix temps, l’aigua sobrant de la captació es deriva cap a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Reus. Allà rep el tractament necessari abans d’incorporar-se a la xarxa d’aigua potable.

Així, una mateixa captació pot tenir diferents usos en funció de la qualitat de l’aigua i de les necessitats de la ciutat.

També es recuperen pous

L’aposta pels recursos propis també ha comportat la recuperació de pous que havien quedat en desús o que només s’utilitzaven de manera puntual.

És el cas dels pous de Bellisens, situats al costat de l’autovia. Durant anys només s’havien utilitzat esporàdicament per problemes relacionats amb la qualitat de l’aigua. Els treballs duts a terme han permès tornar-los a incorporar com una nova font de proveïment, amb una capacitat de fins a 150.000 litres per hora, sempre en funció de la disponibilitat de l’aqüífer.

També s’ha recuperat el pou de Mas Miarnau, construït l’any 1933 i que havia quedat en desús amb el pas dels anys. Situat dins del recinte del Mas Miarnau, a l’avinguda de l’11 de setembre, una part de l’aigua que s’hi obté es destina al reg de la zona enjardinada, mentre que la major part es destina a l’abastament de la ciutat.

A aquestes captacions s’hi sumen els tres pous situats al recinte de l’aeroport, que estan en procés de posada en servei, i els diversos pous recuperats al polígon Agro Reus.

En aquest darrer cas, Aigües de Reus disposa d’una xarxa secundària de distribució d’aigua no potable que funciona en paral·lel a la xarxa convencional. Aquesta aigua ja s’utilitza per a usos estrictament municipals i també està disponible per a les empreses del polígon que no necessiten aigua potabilitzada per a la seva activitat.