La CUP proposa col·locar 3,5 milions de plaques fotovoltaiques a l'AP-7 per avançar cap a la transició energètica. Aquesta és la primera mesura que els anticapitalistes consideren que hauria de desplegar l'energètica pública de la Generalitat en la pròxima legislatura. "Aquest és el macroprojecte que sí que necessita el país", ha defensat el cap de llista per Tarragona, Sergi Saladié.
La formació ha fet un estudi de la proposta i assegura que representaria multiplicar gairebé per quatre la potència fotovoltaica instal·lada a Catalunya a finals de 2021 i suposaria l'equivalent a dues centrals nuclears. Els anticapitalistes han lamentat "l'immobilisme" en matèria de renovables i han indicat que "en els últims 30 anys cap govern ha fet la feina".
Des de l'àrea de servei del Mèdol de l'AP-7, el cap de llista per Lleida, Bernat Lavaquiol, també ha retret a ERC la "manca de valentia" en el desplegament de les renovables. "Aragonès va començar la legislatura anunciant una revolució verda de la mà de la CUP i la va acabar signant la continuïtat del Hard Rock i pactant el Quart Cinturó", ha etzibat.
Es produiria el 4,4% de la demanda elèctrica anual de Catalunya
Sergi Saladié ha exposat els detalls de l'estudi encarregat per la CUP i on ell mateix ha participat. Segons ha explicat, la proposta d'instal·lar plaques fotovoltaiques a l'AP-7 permetria produir electricitat equivalent al 4,4% de la demanda elèctrica anual de Catalunya i al 20% del conjunt del centenar de municipis per on transcorre l'autopista. "Són xifres gens menyspreables", ha defensat.
Les plaques s'instal·larien en els "espais col·laterals" de l'autopista, com els talussos o les estacions de servei. La formació ha remarcat que tot plegat ho hauria de desplegar l'energètica pública de la Generalitat i podria ser una realitat "en un màxim de dos anys". "La CUP no som la gent del 'no', som la gent del 'sí' a fer les coses bé", ha sentenciat Saladié.
Els anticapitalistes han remarcat que actualment a Catalunya tan sols un 15% del consum elèctric prové de les renovables, xifra que està "molt lluny" dels objectius d'arribar a un 50% el 2030 i un 100% el 2050, tal com preveu la Llei del canvi climàtic aprovada al Parlament el 2017. Així mateix, han criticat la "desregulació" en matèria energètica, que "permet l'aparició de grans projectes controlats pels oligopolis o fons d'inversió" que s'instal·len en espais agraris.