El PSC va guanyar les passades eleccions al Parlament de Catalunya amb 33 diputats, els mateixos que ERC, però amb més vots, tot i que no va poder govern. A la demarcació de Tarragona, la candidatura de Rosa Maria Ibarra va sumar 4 diputats, quedant en segona posició. Aquest pròxim 12 de maig, els socialistes volen aconseguir el triplet: guanyar les eleccions, ser primera força a Tarragona i governar la Generalitat. A les comarques tarragonines, el PSC torna a apostar per la vallenca Rosa Maria Ibarra, diputada al Parlament des de l'any 2015 i també regidora de l'Ajuntament de Valls.
Ibarra, nascuda l'any 1969, lidera la llista socialista per Tarragona per tercera vegada, després d'haver estat cap de llista en els comicis del 2017 i en els del 2021. La candidatura del PSC compta en els llocs de sortida amb el reusenc Alberto Bondesio com a número 2, l'ebrenc Joaquim Palladella com a número 3, la tarragonina Ivana Martínez com a número 4 i el vendrellenc Christian Soriano tancant les primeres cinc posicions.
"El Hard Rock va ser l'excusa d'ERC per anar a eleccions"
Què s'hi juguen les comarques de Tarragona i l'Ebre en les eleccions del 12 de maig?
Doncs ens hi juguem molt, tant o més del que s'hi juga Catalunya en general. Toca escollir entre quedar-nos encallats en 10 anys d'immobilisme i estar sempre en la mateixa roda o passar pàgina i afrontar els reptes que tenim al davant, que són molts i que són oportunitats també pel futur del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Els comicis del 12-M arriben després d'un avançament electoral marcat pel projecte Hard Rock. Com ho valoren tot plegat des del PSC?
El Hard Rock és un projecte que té una llicència que va donar Oriol Junqueras, d'ERC, quan era vicepresident del Govern, i que ara s'està tramitant administrativament. Al pressupost del 2024 no hi havia cap partida que parlés de Hard Rock i creiem que aquells que no van votar a favor del pressupost ho van fer servir d'excusa. També crec que va ser l'excusa d'ERC per anar a eleccions. Aquí s'ha barrejat una cosa amb l'altra, fent servir com a pretext un projecte que suposarà una inversió molt important, que crearà molts llocs de treball i que portarà la desestacionalització i la diversificació de l'ocupació turística. Però no només això, també suposarà esdeveniments i congressos, un fet que per nosaltres completarà l'oferta turística de la zona.
Els socialistes han estat grans defensors del projecte.
Nosaltres hem cregut en el Hard Rock des del 2014 perquè és un projecte que les comarques de Tarragona demanen. De fet, el 2022, a finals d'any, hi va haver una trobada a la Cambra de Comerç de Tarragona en la qual el teixit econòmic i social de les comarques de Tarragona van demanar que s'executés el Hard Rock. Si recordem, fa prop de tres dècades, hi va haver algunes veus, normalment les mateixes, que no volien PortAventura. I ara, ningú discuteix PortAventura. Per tant, jo crec que amb el Hard Rock acabarà passant el mateix, ja que no podem deixar perdre oportunitats.
Com s'ha de fer la gestió hídrica al territori? Hi ha casos paradigmàtics, per exemple a l'Espluga de Francolí, on s'han d'abastir amb camions. Quines mesures proposen?
El Govern ha anat tard amb la sequera perquè fa 10 anys que no s'ha fet cap inversió, cap infraestructura important d'abastiment d'aigua. En aquest àmbit, proposem infraestructures de dessalinització, de regeneració d'aigua i de potabilització per tal que totes les comarques tinguin la quantitat suficient d'aigua per abastir-se d'aigua de boca i que els sectors econòmics que ja estan implantats també puguin tenir l'aigua suficient per poder continuar amb la seva activitat.
S'ha de connectar l'aigua del riu Ebre amb Barcelona?
Creiem que no és el moment de pensar en aquesta opció. Abans de plantejar-nos qualsevol actuació en aquest sentit, primer hem de treballar allò que he comentat anteriorment: potabilitzadores, dessalinitzadores i aigua regenerada. Tenim la capacitat, el talent i la tecnologia per tirar endavant aquestes actuacions estratègiques i no haver de necessitar la interconnexió de conques.
Què proposen per revertir la regressió del Delta de l'Ebre?
Em consta que el Ministeri per la Transició Ecològica està fent un treball important en aquest sentit. També des del Servei de Costes de Tarragona, el seu director està seguint de primera mà aquesta feina, que inclou actuacions consensuades amb la Taula del Delta, amb l'objectiu de mantenir aquesta línia del Delta de l'Ebre i que, realment, que no es perdi superfície.
"S'ha de posar en valor el sector agrari i ramader, fent una campanya per donar a conèixer la seva feina"
La pagesia i la ramaderia reivindiquen menys burocràcia i més suport de l'administració. Quina és la seva aposta pel sector primari?
Sobre la burocràcia no és un fet exclusiu de la pagesia i la ramaderia, ja que tots els sectors econòmics es queixen que l'administració és lenta. Sí que és veritat que en el sector primari es pateix més aquesta situació, perquè s'obliga a una tramitació administrativa digital a un sector on la bretxa digital és molt important. Per tant, nosaltres volem constituir un grup d'experts que decideixi quines tramitacions administratives es poden simplificar i en segon lloc, fer un acompanyament a través de les oficines comarcals del Departament, sobretot per aquells tràmits digitals que s'hagin de fer. Aquestes dues solucions són imprescindibles i també caldria diferenciar les explotacions pel seu tamany, ja que no és igual una granja amb 50.000 caps que una petita explotació amb 50 cabres.
Més enllà la burocràcia, com a sector econòmic, com s'ha d'ajudar la pagesia i la ramaderia?
Primer que tot s'ha de fer valdre el sector agrari i ramader, fent una campanya per donar a conèixer la seva feina. I s'han de prendre decisions pel que fa al relleu generacional. Tenim un problema greu d'accés dels joves a la terra o a l'activitat agrària i per això es necessiten terres i també aigua. Per tant, aquí el tema de la sequera és important, ja que és el sector que més durament ha patit les restriccions d'aigua. També cal un control de les poblacions cinegètiques, perquè hi ha un problema important amb conills, senglars o cabirols i no podem fer recaure tota la responsabilitat en els caçadors. En aquest sentit, també cal que hi hagi uns preus justos i que la Llei de la Cadena Alimentària funcioni bé.
Estan d'acord amb el projecte del Tramvia del Camp de Tarragona? Veuen viable el calendari marcat pel Govern?
Els socialistes estem d'acord amb aquest projecte i creiem que el calendari es complirà, perquè està finançat amb fons europeus Next Generation i si no es complissin els terminis, es perdrien. De fet, el Tramvia del Camp de Tarragona es fa perquè tenim aquest finançament europeu. En aquest sentit, s'ha de fer bé i la seva execució no ha de significar una ferida als nuclis urbans pels quals ha de passar. No ha de ser una barrera urbanística i s'ha d'integrar en el sistema actual i connectar les principals ciutats del Camp de Tarragona, convertint-se així en un sistema sostenible de mobilitat.
"El que vol el ciutadà és tenir un servei de tren digne que arribi a lhora"
Parla de mobilitat i un dels grans problemes que tenim a Tarragona és Rodalies. Quina consideren que ha de ser la solució?
S'ha de fer un treball conjunt entre el govern d'Espanya i la Generalitat per donar un servei digne per les persones que tenen problemes molt sovint amb el transport ferroviari. I això tant implica les dues administracions, perquè cal recordar que les freqüències de pas dels trens depenen de la Generalitat. Per tant, jo crec que aquí no hem d'anar a buscar la polèmica, no hem d'anar a buscar el titular fàcil, no hem d'anar a buscar l'enfrontament, sinó que hem d'anar a buscar la col·laboració i el treball conjunt perquè, al final, el que vol el ciutadà és tenir un servei de tren digne que arribi a l'hora.
Tot i les inversions importants en sanitat, les llistes d'espera —com per exemple a Reus— i la falta de personal es mantenen. Com s'han d'abordar aquestes mancances?
Aquesta campanya va, precisament, del futur va de serveis públics, i entre ells, el servei públic de salut. Per tant, hem de revertir totes les retallades que es van produir amb la crisi del 2008, però també hem de revertir allò que es va implantar durant la pandèmia perquè era una necessitat i que ha quedat de forma permanent, com el tancament de consultoris petits. Hem de posar l'accent, precisament, en revertir aquelles retallades en serveis públics, com per exemple la sanitat. Hem de fer els equipaments necessaris, com per exemple l'ampliació de l'Hospital del Vendrell, que estava al pressupost del 2024, o el Pius Hospital de Valls, on s'ha de fer un nou parc sanitari i també s'ha d'invertir en l'antic edifici. I aquesta inversió ha d'anar acompanyada del personal suficient per poder donar un bon servei públic de salut a la ciutadania.
Creu que són suficients els incentius perquè els metges perquè vagin a exercir a les zones rurals?
La realitat ens demostra que tenim moltes dificultats per poder cobrir les places de metge en consultoris de zones rurals. En el nostre programa electoral, precisament, una de les mesures que portem quan parlem de món rural, és aquesta. Donar incentius als professionals que ocupin aquestes places. Però, no només han de ser incentius econòmics, també de carrera, perquè hem de pensar que els metges, a banda de fer de metge de poble, que és una feina molt digna i, possiblement, molt agraïda, també necessiten fer aquesta especialització i seguir en contacte amb la medicina que es fa, per exemple, en hospitals. Per tant, es poden trobar fórmules de poder combinar els diferents interessos —econòmics i professionals— que pugui tenir un metge per poder anar als municipis rurals.
"Defensem un model turístic desestacionalitzat i divers, amb una oferta turística variada perquè tothom s'hi pugui sentir atret"
Parlem de turisme. Com s'ha de potenciar l'Aeroport de Reus?
Jo crec que en els últims anys l'Aeroport de Reus ja ha tingut una inversió important per poder donar-li l'estructura que necessita, sobretot, per poder acollir el nombre de turistes que venen especialment els mesos d'estiu. Precisament, nosaltres creiem que s'ha de desestacionalitzar el turisme, un fet que faria que l'aeroport tingués més volum de passatgers durant tot l'any. En aquest sentit, nosaltres creiem que aquesta és una via per poder continuar donant vida a aquesta infraestructura.
Creu que Tarragona i la Costa Daurada han de tenir un sector creuerístic potent? Quin model turístic defensen pel territori?
Nosaltres defensem un model turístic divers. Tenim una zona de costa i de platges, i al seu voltant una infraestructura hotelera, de restauració i d'oci que funciona molt bé. És una de les millors de l'Estat i considerem que hem de continuar donant-li suport. També defensem el turisme que hi ha a la zona del Priorat amb tot el tema de l'enoturisme, del turisme gastronòmic i també el turisme cultural. Tenim centres culturals molt potents, com per exemple Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, que tot i ser Lleida forma part de la Ruta del Cister. Per tant, el nostre model turístic és un model turístic desestacionalitzat i divers, amb una oferta turística variada perquè tothom s'hi pugui sentir atret.
En l'àmbit educatiu, què s'ha de fer per revertir l'actual situació, amb uns resultats PISA millorables?
Els resultats de l'informe PISA són, evidentment, molt millorables i ens sap molt de greu veure que Catalunya, que sempre havia estat a l'avantguarda en moltes matèries i ben posicionada en temes d'educació, ara està en els últims llocs d'Espanya. Nosaltres creiem que hi ha d'haver més recursos, però també hi ha d'haver eines perquè els docents puguin gestionar bé la diversitat i la complexitat que pugui haver-hi a les aules. Per tant, no només hem d'incrementar els recursos, sinó que s'han de fer reformes estructurals en el sistema de la mà dels equips docents. En aquest sentit, a Catalunya hi ha centres que funcionen molt bé i, en conseqüència, hem de veure què es fa en aquests centres per poder-ho estendre la resta.
En canvi, s'estan tancant línies en diversos centres públics de la demarcació.
Jo crec que aquest és un tema clau. El que no podem fer és tancar línies d'escola pública perquè se n'obrin a la concertada. Nosaltres no estem en contra de l'escola concertada, creiem que forma part de l'oferta que té la ciutadania i, per tant, han de conviure les dues ofertes. Tot i això, nosaltres hem de defensar i defensem l'escola pública i el que s'ha de fer és gestionar bé l'oferta educativa d'acord amb la demanda i prioritzar aquesta oferta pública.
Falten mossos a Tarragona?
Sí, en falten, com a pràcticament tot el país. La nostra proposta és clara: incrementar el nombre d'agents. Així mateix, proposem la creació d'un cos especialitzat en temes de tràfic de drogues, ja que tenim un problema molt greu amb la marihuana. És un tema que ens preocupa, perquè som una de les zones d'Europa amb més tràfic de marihuana, i creiem que hi ha d'haver una unitat especialitzada que treballi en això. També cal que els cossos de seguretat treballin conjuntament per lluitar contra la delinqüència i donar seguretat i sensació de seguretat a la ciutadania. La següent va sobre el tema de la marihuana.
"La indústria química, si volem que tingui futur a les nostres comarques, ha d'anar cap a la descarbonització"
La indústria química reclama més ajuts per a la transició i la descarbonització. Com ho veuen des del PSC?
Creiem que la indústria química, si volem que tingui futur a les nostres comarques, ha d'anar cap a la descarbonització. I això passa per fer un centre de descarbonització públic, però que evidentment ha de tenir una part de totes les indústries. En aquest sentit som un territori que tenim una indústria química molt potent, de les més potents del sud d'Europa. I també tenim un hub de coneixement molt important amb la URV i amb la Formació Professional, així com amb l'ICIQ. Tenim els elements perfectes perquè aquesta indústria química segueixi a les nostres comarques, segueixi generant prosperitat i ho faci, cada vegada més, d'una manera més ambientalment respectuosa. Nosaltres hi hem cregut des del primer moment. De fet, en el pressupost del 2023 de la Generalitat de Catalunya vam acordar amb ERC 5 milions d'euros perquè aquest centre de descarbonització pogués ser una realitat. I en el del 2024 hi havia previstos 5 milions més, però com no es va aprovar el pressupost tots aquests diners s'han perdut. Hem d'estar al costat d'una indústria química que crea molts llocs de treball, molt qualificats i ben remunerats i que genera prosperitat a les nostres comarques.
També hi ha part de la ciutadania que critica certa laxitud en els controls. S'ha de controlar més la indústria química?
La indústria química, com qualsevol altra activitat, ha de tenir els màxims controls ambientals i que aquests estiguin regulats per llei. La salut de les persones i la seguretat de les persones són prioritàries. Per tant, s'han de fer tots els controls possibles i hi ha d'haver seguretat absoluta en la seva activitat com en qualsevol altra. En aquest sentit, també hem de tenir totes les exigències ambientals possibles.
Si no hi ha canvis, la pròxima dècada es tancaran les nuclears tarragonines. Com s'ha de garantir el futur de les comarques afectades i d'on arribarà l'energia que es deixarà de produir?
A Catalunya estem a la cua en la producció d'energies renovables. Vam ser pioners, amb el Tripartit ens vam situar en el 15% de producció d'energies renovables i ara continuem estant al 15%. No hem avançat i en el conjunt d'Espanya s'ha passat del 15% al 45%. I tenim dues opcions molt clares: produir nosaltres a través de plaques fotovoltaiques i aerogeneradors o portar-la de fora i que s'hagin de construir línies de molta alta tensió (MAT). També hi ha l'opció de l'hidrogen verd, que és una energia que pot ser decisiva, perquè hem de recordar que la indústria química necessita molta energia per a funcionar. Ens hem de posar les piles i quan governem haurem de posar en marxa la producció d'energies renovables per poder abastir totes les necessitats que la ciutadania i el país tenen.
"S'han de posar plaques on hi ha sol i molins on fa vent, però s'ha de fer d'una manera repartida al territori"
En aquest àmbit de les renovables —molins de vents o parcs fotovoltaics—, s'ha convertit Tarragona en la zona on va tot el que no volen en altres llocs?
S'han de posar plaques on hi ha sol i molins on fa vent, però s'ha de fer d'una manera repartida al territori i ha de tenir un retorn per a la ciutadania que viu en aquests territoris. Així mateix, creiem que s'ha de fer d'una manera acordada amb el territori i amb els alcaldes. És a dir, una empresa que vulgui posar unes plaques solars no pot fer-ho on vulgui, encara que arribi a un acord amb un propietari determinat. Els municipis, els ajuntaments, també han de tenir alguna cosa a dir. Hem d'avançar en l'àmbit de les energies renovables, però s'ha de fer d'una manera endreçada, ben distribuïda i amb consens.
Per què és important que governi el PSC en la pròxima legislatura?
Jo el que contemplo és que la Generalitat estigui governada per Salvador Illa i sé perfectament que ell és molt conscient de la importància del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre en el conjunt de Catalunya. Estic convençuda que el que farà aquest nou Govern del PSC és governar per tot Catalunya, també per les nostres comarques, i, a més a més, això no són paraules, sinó que són fets. Vull destacar que en el pressupost del 2024, que no es va poder aprovar, vam passar d'una mitjana, els darrers 10 anys, de 50 milions d'euros d'inversió al Camp de Tarragona a 145 milions d'euros. Per tant, nosaltres, quan hem tingut poder de decisió, hem apostat per Tarragona i així ho continuarem fent.