Sempre m’ha cridat molt l’atenció dues coses de la CUP. La primera és l’odi furibund que mostren cap al socialisme democràtic. Un menyspreu sistemàtic —i puc parlar en primera persona— que arriba a l’extrem delirant de no respondre a la salutació de "bon dia" quan qui ho fa és una regidora, militant o diputat socialista. Deuen pensar que no mereixem ni una salutació. En fi... Però juntament amb aquest fanatisme delirant contra la socialdemocràcia l’altra cosa extraordinàriament curiosa és la tendència que han mostrat a donar als seus vots a la dreta nacionalista conservadora aquests darrers anys.

Ho vaig recordar aquest dilluns a la tarda quan veia a la portaveu de la CUP al Parlament somriure alegrement després de donar el seu vot al candidat de Junts (l’antiga CiU). Clar, el mateix senyor Puigdemont afirma al seu llibre 'M’explico' que el seu model per Catalunya és molt similar al dels Estats Units. "Catalunya ha de ser com Califòrnia", ens il·lustra. No és estrany, el mateix senyor Puigdemont va arribar a l’alcaldia de Girona amb els vots del PP i no ha ocultat mai “les virtuts” que al seu parer té el model ultra-liberal dels Estats Units.

El que és sorprenent és que algú que afirma aquestes coses arribi a un acord amb aquells que asseguren que la dictadura comunista a Cuba és, en realitat, una "democràcia social avançada". Una democràcia social avançada... de partit únic, afegeixo jo.

Però si aquest amor que diu sentir el senyor Puigdemont pel model de capitalisme liberal dels Estats Units no provoca el menor rebuig a la CUP (!!) el que és inversemblant és veure a la portaveu dels anti-sistema votar i somriure... al candidat de Junts a la presidència del Parlament, el senyor Rull, que —recordem-ho— va formar part dels governs d’Artur Mas que tenen el trist registre de ser els que van propiciar les majors retallades socials de la història democràtica de Catalunya.

Aquesta fascinant complicitat entre la dreta conservadora nacionalista de tota la vida i els admiradors confessos de la Venezuela del senyor Maduro explica, en bona mesura, el que ha passat a Catalunya aquests darrers 12 anys. Explica els resultats catastròfics, vull dir.

En el cas de la CUP és molt clar: serien capaços de votar al mateix Artur Mas, o a Jordi Pujol, o a qui sigui, amb l’únic argument de què "així la presidència no la té el PSC". Fomentar una mena de front anti-PSC, encara que sigui contra natura amb la dreta de sempre, és la seva autèntica obsessió.

El fet de què la CUP cada cop tingui menys vots i de què el PSC, per contra, cada cop en tingui més tampoc els deu pertorbar. Suposo que deuen pensar que tot forma part d’una conspiració entre la CIA i el socialisme democràtic o que el poble és contra-revolucionari, o el que sigui. De fet, com demostra la història sempre, quants menys són més fanàtics queden i més parlen "en nom del poble".

El fet de què el PSC vingui d’encadenar cinc victòries electorals consecutives a Catalunya i que la CUP no hagi arribat mai ni tan sols al 10% dels vots tampoc els deu preocupar. La seva única fita, la seva autèntica obsessió, és "fer fora al PSC" de les institucions i que Salvador Illa no arribi a la presidència. La revolució és això, encara que deixi el poder en mans de la dreta.

Tampoc és un fenomen nou a la història. Recordo que el govern socialista de Salvador Allende era insultat i difamat pels radicals d’extrema esquerra que el consideraven un "reformista" i un "socialdemòcrata". Però va passar una cosa paradoxal: mentre el "reformista" i el "socialdemòcrata" plantava cara al cop militar feixista de Pinochet i perdia la vida defensant la dignitat d’un Govern elegit pel poble, molts d’aquests que cridaven a les ombres de la nit a l’hora de la veritat van desaparèixer de la lluita i van reaparèixer, alehop!, exiliats a països d’Europa occidental, això sí, defensant la revolució... de paraula. En alguns casos van acabar residint a Suïssa, país de referència del secret bancari capitalista. Ja veieu amics i amigues, com en alguns casos la història es repeteix.

Isma Fraile
Primer secretari de la Joventut Socialista de Tarragona