La llista d'afusellats pel franquisme al Camp de Tarragona compta amb una única dona, Elisa Cardona Ollé, veïna de Duesaigües. Un nom que ni la família ni l'Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona volen que s'oblidi. Una 'llamborda del record' i una fotografia de Cardona il·lustren el cas davant la casa on va viure. Van acusar la jove de delatar uns capellans que dormien a l'hotel on treballava el 1936. Tres anys més tard, van anar a buscar-la a casa i no en va tornar mai més. "La tieta Elisa va ser un cap de turc, un senyal per a les altres dones perquè callessin", afirma una de les nebodes. Amb tot, reclamen l'obertura de la fossa comuna neutra de Tarragona per recuperar les seves restes i les d'altres afusellats.
L'Elisa Cardona tenia 21 anys quan van anar a buscar-la a Duesaigües per ser detinguda acusada de rebel·lió. El nebot de l'amo de l'Hotel Nacional de Tarragona, on treballava, l'havia assenyalat com la persona que havia delatat els capellans que s'hostejaven a l'edifici durant la guerra civil espanyola. El febrer de 1939, tres anys més tard de l'assassinat dels clergues i dels amos de l'hotel, Cardona va ser arrestada i empresonada durant un permís de la feina. Just abans de ser afusellada a la muntanya de l'Oliva de Tarragona, Cardona va demanar que entreguessin a una de les seves germanes petites l'abric que duia posat, perquè sabia que li faria servei. Ni l'abric ni l'avís que havia estat assassinada van arribar mai a Duesaigües.
Van passar mesos fins que la família es va assabentar de la mort d'Elisa; malgrat preguntar arreu, no van aconseguir saber-ne res. Mesos més tard, un veí va avisar-los d'una publicació al diari on constaven tots els noms dels afusellats el darrer mes, entre ells, el de l'Elisa. Cardona va ser l'única dona del Camp de Tarragona que va ser assassinada pel règim franquista i enterrada a la fossa comuna neutra de Tarragona.
Un retrat de l'Elisa presidia un dels passadissos de casa, encara que parlar d'ella i del que li va passar era complicat al poble. La seva germana petita, la Marina, temia parlar-ne obertament i compartia informació en petites dosis amb les seves filles Pilar i Montserrat Camarasa, les nebodes de la víctima. Són elles qui avui en reivindiquen la seva memòria i defensen el que apunten va ser una injustícia. "Les presons estaven plenes de dones que només havien estat assenyalades a dit. Hi havia gent normal, que no estaven afiliades a cap partit. La tieta Elisa va ser un cap de turc, un avís per la resta de dones. Van buscar la dona més dèbil, amb menys recursos per defensar-se. Per això nosaltres estem aquí, per donar-li veu", apunten a l'ACN. D'aquell episodi, la família en guarda records, encara que també una ferida que es va transformar en silenci imposat i dol. Uns sentiments als quals les nebodes han volgut sobreposar-se amb els anys. "L'oblit i el fet de callar va ser com si l'haguessin afusellat dues vegades", lamenten.
Projecte 'Llamborda del record'
Precisament per combatre l'oblit, aquest diumenge s'ha col·locat una 'llamborda del record' al carrer d'Enseula, on va viure l'Elisa Cardona Ollé, a Duesaigües. Es tracta d'una placa de 20 centímetres on s'hi llegeix el nom de la persona homenatjada, a més de la història que va marcar la seva vida. També s'ha fet entrega d'un certificat de reparació jurídica que declara il·legals totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.
A la façana de l'edifici també s'hi pot apreciar una fotografia de la jove, que presideix l'entrada. La iniciativa de l'Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT) té el suport de l'Ajuntament de Duesaigües i pretén dignificar així la memòria de les 797 persones afusellades pel règim franquista al Camp de Tarragona. D'ara i fins finals d'any està previst que se'n col·loquin sis més. "Aquesta memòria perdurà a través de les generacions, per nosaltres és molt important", ha indicat a l'ACN la presidenta de l'entitat, Montserrat Giné.
Esperançats amb la possible obertura de la fossa neutra de Tarragona
L'altra iniciativa per la qual lluita l'entitat des de fa anys és l'obertura de la fossa 3 del cementiri de Tarragona, també coneguda com la fossa neutra. Segons l'AVRFT, l'estudi tècnic necessari ja està acabat i confien que es pugui començar a treballar en aquest espai a finals d'aquest any, si bé caldrà gestionar com salvar certes dificultats logístiques vinculades al terreny. Famílies com la d'Elisa Cardona Ollé confien poder recuperar les restes dels seus parents, que van ser executats i enterrats en aquest punt. "L'únic que ens quedarà per tancar el cercle és que la tieta Elisa pugui descansar junt amb la mare, a Duesaigües", assenyalen les germanes Camarasa.
