La Llei de l'Habitatge permet imposar sancions quan es desnona una família en situació vulnerable sense haver-li ofert un lloguer social. Encara que la normativa es va aprovar l'any 2015, aquesta mesura no s'ha començat a implantar fins ara, segons denuncia la CUP de Reus. La formació reclama a l'Ajuntament que, com ha fet la Generalitat, obri els expedients sancionadors que corresponguin.
El regidor Edgar Fernández ha subratllat que, a l'àmbit català, les sancions s'han començat a imposar quan hi ha hagut mobilitzacions per reclamar-ho. Així doncs, alerta que «si perquè s'apliqui la llei, cal que hi hagi conflicte, n'hi haurà». Dels 141 expedients que la Generalitat ha obert fins ara se n'han resolt 57.
Cadascun d'aquests s'ha tancat amb una multa de 30.000 euros que, segons la mateixa llei, s'han de destinar a fer polítiques d'habitatge. Les sancions poden anar dels 9.000 euros als 90.000, i el regidor cupaire reclama al govern de Reus que s'activi en aquest sentit. Ha recordat que, ara fa unes setmanes, la causa oberta per la mort de Rosa Pitarch es va tancar sense conseqüències.
Precisament perquè no s'ha desplegat la llei completament, aquest episodi ha quedat arxivat. Es tracta de la dona de Reus que va morir a causa d'un incendi provocat per l'espelma amb la qual s'il·luminava. Gas Natural li havia tallat la llum a causa dels impagaments, i no va comunicar-ho ni consultar-ho amb els Serveis Socials de l'Ajuntament de Reus.
La CUP acusa el govern de Reus de deixadesa
A més de reclamar que el consistori comenci a aplicar les sancions que toqui, també exigeix que es convoqui el Consell Municipal d'Habitatge. Fernández en presideix el grup de treball amb perspectiva social, i assegura que aquest òrgan es posarà a treballar encara que no ho faci el Consell. La CUP vol que aquest organisme presenti un informe sobre com s'aplicarà la normativa a la ciutat i quants i quins casos hi ha emparats per la llei.
Ha etzibat que el govern municipal té mecanismes «per imposar el que li doni la gana», i que l'únic que cal és voluntat política. Ha carregat contra l'equip de govern per desentendre's, des del seu punt de vista, de la regidoria de Benestar Social. Montserrat Vilella va deixar el càrrec per assumir la direcció general d'Autonomia Personal i Discapacitat de la Generalitat.
Ja aleshores, però, assegura que havia «dimitit de les seves funcions» feia temps. La va substituir Pere Aluja, que pocs dies després va patir un atropellament que el va fer passar per l'UCI. Fernández ha insistit que desitgen la recuperació d'Aluja, però també remarca que «necessitem un regidor».
Des que el regidor va haver d'agafar la baixa, «és públic i notori que l’alcalde Pellicer, que n’ha assumit les competències, ni ho recorda», ha etzibat. Tampoc s'ha convocat, ha recordat, el ple monogràfic sobre serveis socials al qual el govern es va comprometre el novembre del 2021. Una sessió extraordinària que reclama amb urgència, «som a les portes d’un hivern que serà molt dur per a moltes famílies i volem dur-hi propostes».
Si a JxR-PDECat els ha criticat per la gestió de la regidoria de Benestar Social, a ERC, també al govern local, per la d'Urbanisme. Des de la CUP consideren que Marina Berasategui ha renunciat a fer la política d'habitatge que volia. Aquesta àrea, en canvi, va quedar sota la direcció política de Teresa Pallarès en un intercanvi que Fernández creu que la republicana no van lluitar prou.
Precisament a Pallarès li ha tornat a criticat que sigui delegada de la Generalitat a Tarragona i, alhora, regidora d'Habitatge i d'Economia i Coneixement, a més de futura alcaldable. Consideren que no es pot dedicar plenament a totes les seves funcions i asseguren que «el que queda en última opció sempre són les persones».
