L'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona (ICAT) ha reclamat a la Generalitat que usi les competències que té en matèria ferroviària per protegir els usuaris. Els advocats tarragonins han proposat un canvi en la normativa que regula les condicions d'ús del transport i han plantejat un sistema d'indemnitzacions per a quan hi ha retards en els trens. Així, més enllà de les devolucions del preu del bitllet que hi ha ara, proposen també uns recàrrecs addicionals a l'operadora pel perjudici que pateixen els ciutadans, que ascendiria fins a un 150% del valor del trajecte.
A més, obren la porta al fet que hi hagi una penalització per reiteració, per a les persones que sofreixen els retards sovint. L'ICAT ha analitzat "la xarxa de Rodalies des de la perspectiva jurídica", ha explicat l'advocat Xavier Capilla, que ha assegurat que a nivell europeu hi ha una normativa bàsica i que des del 2010 la Generalitat té "plenes competències" per establir un reglament que desenvolupi les directrius europees, "que són molt generals".
"La regulació dels drets dels usuaris està poc desenvolupada. La Generalitat regula el servei sobre la base de les condicions d'ús, i el problema és que no tenen un control democràtic, com pot tenir una llei o un reglament", ha especificat Capilla. Per això, han reclamat al Govern que desenvolupi les eines que té al seu abast per "regular les condicions del servei". "Renfe hauria de responsabilitzar-se dels danys que pateix l'usuari", ha afirmat.
Així mateix, ha afirmat que el sistema actual de les 'devolucions exprés' no és efectiu per als usuaris, ja que el viatger ha d'haver validat el seu bitllet a l'estació d'origen per poder reclamar i això en moltes estacions petites no és possible perquè o bé no hi ha màquines o els revisors no donen l'abast.
Les indemnitzacions que proposa l'ICAT
Per tot plegat, l'ICAT ha fet la seva proposta, que afegeix indemnitzacions a les devolucions que ja ofereix Renfe. Així, per retards d'entre 15 i 25 minuts, reclamen que l'operadora pagui un recàrrec del 25% sobre el preu del bitllet. Per retards d'entre 25 i 35 minuts, la compensació pujaria fins al 50%; mentre que per demores d'entre 35 i 45 minuts Renfe hauria de pagar el 100% del preu del bitllet.
Per casos "greus" de més de 45 minuts o cancel·lacions sense alternatives de transport, la indemnització seria del 150%. A més, per casos de reiteració (més de cinc retards de més de 15 minuts cada mes) reclamen un abonament mensual gratuït o una compensació addicional del 50% a les mencionades anteriorment.
Entitat externa
Una altra de les qüestions analitzades pels advocats ha estat com els usuaris poden reclamar aquestes molèsties. "Qualsevol sistema és ineficaç si no podem demostrar l'afectació. Proposem que hi pugui haver una entitat que permeti als usuaris identificar-se, dir quins problemes han tingut i reclamar", ha apuntat Capilla. La idea que han llençat és que sigui l'Agència Catalana de Consum qui vehiculi aquests fets. "Els usuaris han de poder reclamar tots els danys que hagin patit, ja sigui per arribar tard a la feina, al metge... qualsevol cita perduda que causi un greuge econòmic o afectació psicològica", ha sostingut l'advocat.
Capilla ha afegit que l'agència "té coneixements i recursos per assessorar la Generalitat i els ciutadans" i ha lamentat que en el sistema actual sigui el ciutadà "qui ha de picar a la porta de Renfe". Per tot plegat, des de l'ICAT han demanat reunir-se amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per traslladar-li la proposta, i han posat l'èmfasi en el fet que fa quinze anys que la Generalitat té unes competències que no ha desenvolupat.
El degà dels lletrats tarragonins, David Rocamora, ha avançat que traslladaran la proposta a tots els partits del Parlament i a Renfe. Paral·lelament, ja s'han posat en contacte amb les plataformes d'usuaris, com Dignitat a les Vies, per vehicular la petició.
Aquesta proposta de l'ICAT forma part de la primera edició de l'Observatori Societat i Dret que han impulsat. "Volem proposar solucions que millorin l'entorn general", des de l'anàlisi de realitats que afectin la ciutadania i que els poders públics puguin millorar, ha dit Rocamora. Així, periòdicament exposaran diferents problemàtiques i possibles solucions que des del dret puguin millorar la societat.
