Retirada massiva d'efectius de les entitats financeres. Aquesta és la primera "acció directa pacífica" que Crida per la Democràcia (ANC i Òmnium) ha instat a fer per pressionar l'Estat i exigir l'alliberament dels president de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Així ho ha anunciat aquest dijous a la nit, tal com ja va avançar que faria el dia anterior, en un missatge en què també detalla que convida els catalans a retirar els diners que cadascú vulgui a partir de les 8 del matí dels cinc principals bancs (La Caixa, BBVA, Santander, Bankia i Sabadell).

"No ho oblidis, son els teus diners!", destaca el missatge, que també proposa que, si s'és client de Banc Sabadell o La Caixa, s'especifiqui el "desacord amb la decisió de traslladar la seu social fora de Catalunya". Igualment, la mateixa campanya proposa gastar aquests recursos amb el que sigui, i cita com a exemples fer "la compra setmanal", "un donatiu a una ONG", amb "un caprici" o guardar-los "per un altre dia". "Volem una economia catalana dinàmica!", destaca.

Segons el missatge que ja corre, l'acció pretén deixar deixar clar que "el poder" és a les mans de la ciutadania: "Que som protagonistes del nostre futur i que ningú pot jugar amb la voluntat democràtica dels catalans". "Som milions i actuant tots junts pacíficament i cívica farem sentir el nostre clam!", afegeix.

Aquesta és la primera de les accions d'un nou format de mobilitzacions que impulsaran l'ANC i Òmnium, que ja van avançar dimarts que intensificarien les seves activitats i cridarien la ciutadania a fer "accions directes" de caire pacífic "per fer sentir la seva veu". En aquest cas, i atès que l'Estat ha declinat dialogar i Europa ha rebutjat mediar malgrat les multitudinàries mobilitzacions que han tingut lloc les darreres setmanes -totes sense aldarulls, malgrat la intensitat de la repressió-, les entitats sobiranistes aposten per usar ara la força dels ciutadans en tant que consumidors.

Referents històrics

Són accions basades en referents com el tancament de caixes, la vaga dels tramvies, l'activisme a favor de la llengua i la cultura catalanes o les lluites veïnals per la democràcia i la millora de les condicions de vida, així com el pacifisme de Mahatma Gandhi o la desobediència civil en favor del dret de vot de les dones o pels drets civils als Estats Units o per la igualtat en relació a l'orientació sexual.

A més, l'objectiu d'aquesta mobilització no és causar un sotrac econòmic, però sí mostrar l'enuig pel fet que determinades entitats hagin actuat amb intencionalitat política amb els canvis de seus i deixar clar que l'independentisme té eines per provocar alteracions econòmiques, si l'Estat no accepta dialogar o si Europa segueix sense voler mediar. La iniciativa pretén ser un gest que escenifiqui que potser el "corralito" que descarta el ministre d'Economia, Luis de Guindos, no tindrà lloc, però les entitats financeres podrien patir arran d'una acció coordinada del sobiranisme, cansat de patir repressió per part de les institucions i tribunals espanyols.

Un estat sord al carrer

Tal com van apuntar en el WhatsApp de dimecres, la Crida per la Democràcia considera que, malgrat les escenificacions de força al carrer, l'Estat no ha escoltat les demandes de la ciutadania, que ha reclamat "el dret a votar" i l'ha exercit "massivament i no en reconeixen el resultat" i que els polítics catalans han "obert la porta al diàleg i la resposta són les detencions de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart", les quals "són d'una gravetat màxima que no pot permetre cap democràcia avançada".

L'ANC i Òmnium ja van avançar dimarts que intensificarien les seves activitats i cridarien la ciutadania a fer "accions directes" de caire pacífic "per fer sentir la seva veu". Ara, per tant, es busca augmentar el nivell de mobilització, afectant sectors sensibles, com el financer en un estat amb un nivell de deute proper al 100% del PIB i que ha afrontat un rescat bancari recentment, per obligar el govern espanyol "a reaccionar davant del clam de llibertat del poble català". I de passada, evidenciant a Brussel·les -que públicament rebutja implicar-se en el cas català- que pot tenir un problema econòmic greu al sud d'Europa.