Els magistrats han estimat el recurs que va presentar l'home contra la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona que el va condemnar com a autor de dos delictes de violació i dues faltes de lesions a 24 anys i 22 dies de presó. El Suprem ha avançat la resolució aquest mateix dijous i es preveu que en els pròxims dies faci pública la sentència íntegra.
La Sala penal s'ha reunit aquesta setmana per deliberar el cas de Tommouhi després que el gener passat —en contra del criteri de la Fiscalia— permetés a la defensa presentar el recurs de revisió donat els "elements de prova i nous fets" presentats pel condemnat. Segons consta en l'acte pel qual es va permetre a la defensa presentar el recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, entre les proves aportades per la defensa figura -entre altres- la valoració d'un informe que no es va prendre en consideració en el judici.
L'informe del semen
En concret, es tracta d'un informe d'una resta de semen recuperat de la roba interior de la víctima que va ser analitzat el 1992 per la Policia Científica de Barcelona, però que "mai" va arribar a coneixement del tribunal perquè els perits no van acudir a declarar "malgrat ser una prova admesa". Des de la defensa han insistit que aquest informe s'evidencia que la resta de semen recuperat "no es correspon" amb Tommouhi.En la llista de proves també figura la testifical dels perits, així com la declaració de la víctima —el testimoniatge de la qual va ser "l'única prova presa en consideració per part de l'Audiència Provincial" de Barcelona per a la condemna— i que posteriorment va reconèixer en una entrevista "la seva equivocació al moment d'identificar" Tommouhi.
Els problemes per a aquest home van començar l'any 1991 quan es van produir diverses violacions a les províncies de Barcelona i Tarragona. Ell i el seu compatriota Abderrazak M. van ser empresonats. No obstant això, un informe de la Guàrdia Civil de 1993 assegurava que no existien indicis que tots es coneguessin.
Acusat de fins a 17 delictes
A Tommouhi l'acusaven en un començament de 17 delictes, però el van acabar condemnant a més de 100 anys de presó per quatre violacions i un robatori. No obstant això, les úniques proves contra ell van ser els suposats "reconeixements" per part de les víctimes. Abderrazak M., que també va sostenir sempre la seva innocència i no va acceptar una indemnització de 18 milions de pessetes per part de l'Estat després de l'anul·lació de la seva sentència per part del TS, va morir d'un infart a la presó ara fa 23 anys.El 1995 la Policia va detenir un altre home, Antonio G.C., molt semblant físicament a Tommouhi, per diverses violacions molt similars a les de 1991. A més a més, la Guàrdia Civil va poder demostrar que una de les quatre violacions que s'imputaven a Tommouhi va ser comesa per Antonio G.C., gràcies a les proves de l'ADN. No obstant això, de les altres tres violacions no es conservaven teixits o restes biològiques analitzables, per la qual cosa a Tommouhi encara li imputaven tres agressions sexuals.
Així, va estar 15 anys a la presó a l'espera d'un indult que mai va arribar, que el TS havia recomanat i que el fiscal en cap de Catalunya, José María Mena, havia sol·licitat el 1999. Ni l'Executiu del PP ni el del PSOE es van atrevir a concedir-lo a un condemnat per quatre violacions, encara que els socialistes l'havien reclamat quan estaven en l'oposició.
Cal recordar, però, que el juny del 2000, el TS va denegar a la defensa l'autorització necessària per presentar un recurs de revisió en considerar que els dubtes sobre la participació de Tommouhi que podien suscitar les noves proves no eren "suficients" per establir "de manera inequívoca i terminant la innocència del condemnat".
