El poble de Castelló, amagat entre les muntanyes de Vandellòs, va quedar abandonat a principis dels anys cinquanta del segle passat, quan els seus habitants van marxar perquè no tenien aigua corrent ni electricitat. Amb el temps, les cases es van anar deteriorant i el bosc va anar cobrint carrers i places, fins que, amb el nou mil·lenni a tocar, un grup de joves va decidir reconstruir la seva aparença i organitzar-hi un pessebre vivent, el ja consolidat i reconegut Pessebre dels Estels.
L'associació Masia de Castelló continua treballant per recuperar la història del poble i preservar el seu patrimoni i amb la voluntat d'oferir activitats culturals i espais de treball. En aquesta línia, des de l'entitat es van plantejar reconstruir les antigues eres, tenint en compte que fa uns anys en van construir una de nova creació per al Pessebre, però volien anar més enllà i recuperar les originals.
A més, van decidir engegar un projecte per recuperar l'ofici tradicional i la manera de fer artesanal. "El més senzill era anar a comprar totxanes, però vam decidir que s'havien de fer les rajoles des de zero; té un punt de màgia i d'esforç", comenta Santi Nomen, president de l'associació. I per fer-ho, necessitaven construir un forn teuler. Així, en els últims dos o tres anys, han estat 'preparant el terreny', buscant artesans que els volguessin ajudar i cercant fonts de finançament.
Un forn gairebé únic a Catalunya
Quan el poble estava habitat, hi havia a la zona un forn de fang i un de calç, que s'utilitzaven per a la construcció, però, avui, tan sols queden una desena de forns teulers a tot Catalunya. Per aquest motiu, Nomen apunta que el nou forn que han construït serà un "espai que donarà molt de joc per al Pessebre i crearà noves dinàmiques" perquè la idea és que sigui un fil conductor amb l'espai i l'entorn i un lloc on oferir petits tallers o demostracions del mateix art per reivindicar un ofici que s'està perdent.
L'associació Masia de Castelló va contactar amb uns terrissaires del Baix Empordà, el Joan Ferrer i el Josep Matés, que en poc més d'una setmana tenien edificat el forn. Encara que inicialment es preveia que fos més petit, les grans dimensions del forn -2,30 x 2,80 x 1 metre- permetran arribar fins a les 1.000 peces.
Les peces de fang -que compren al Perelló- triguen tres o quatre dies a coure i necessiten, com a mínim, una setmana per tal de refredar-se bé. Les primeres s'han fet amb l'ajuda dels joves que han participat en els Camps de Treball de la Generalitat aquest estiu, que també han contribuït a reconstruir murs de pedra seca. En els pròxims mesos, l'entitat buscarà voluntaris per ajudar en el procés, ja que l'objectiu és arribar a les 600-700 peces enllestides abans del Pessebre d'enguany.
Preservar un «símbol» del passat
A l'estructura actual encara li falten una cobertura -per garantir el funcionament en cas de pluja- i unes escales per vigilar que el foc crema correctament i, alhora, perquè els visitants puguin guaitar com a part del recorregut del Pessebre dels Estels. "La gent entrarà, veurà a l'artesà fent les peces, el forn i com s'alimenta el foc des de la part de baix", explica Santi Nomen, qui celebra la integració d'aquest nou element que també incentivarà la reorganització de l'espai de l'hort.
Tot i que està fet i s'utilitzarà "a l'antiga", s'incorporaran al forn eines tecnològiques, com uns sensors per controlar la temperatura i garantir que les peces es couen bé. Calen, a més, milers de branques i trossos de llenya; "que sigui manual és tot un repte", afegeix Nomen.
De fet, el projecte s'ha sobredimensionat i gairebé duplicarà la inversió prevista de 10.000 euros, que comptava amb una subvenció de la Diputació de Tarragona; però des de l'associació Masia de Castelló asseguren que "no busquen un rendiment econòmic, sinó revitalitzar-ho perquè pugui estar en marxa durant l'any, amb dues o tres enfornades anuals".
La finalitat principal del forn teuler, precisament, és reconstruir les eres de Castelló, que es preveu engegar l'any vinent com es feia antigament amb els cairons per enrajolar el terra i, també, per tornar a fer el tancat que envolta cada era. Alhora, a llarg termini, els responsables de la iniciativa esperen poder fer altres elements de construcció, com teules o totxanes, perquè tot sigui el més autogestionat possible.
💥 Ja tenim els primers cairons preparats per recuperar les eres de Castelló! 🌞 Ara els hem de deixar assecar i els 🔥 courem al nou forn teuler (que també s'està construint) el pròxim Pessebre dels Estels.
— Associació Masia de Castelló (@masiacastello) July 12, 2024
❤️ Els pròxims mesos farem més tallers, volem arribar als 700 cairons! pic.twitter.com/y4u3ZkHnqz
Les eres i el seu significat
"Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era" és una frase feta molt coneguda en català que ve a dir que si no es volen problemes, és millor no buscar-los ni ocasionar-los; però probablement és més desconegut que l'era fa referència a un espai "ferm, a vegades enrajolat o empedrat, on es baten les messes (sembrats de plantes segadores)", segons el DIEC.
El president de l'associació destaca, a més, que "com més eres tenia un poble, volia dir que era important, que era industrialment fort perquè al camp hi havia producció". La Masia de Castelló en tenia tres, que encara es conserven com un "equivalent", més enllà de les muralles romanes, a la demarcació de Tarragona del que en pobles abandonats del Pirineu serien una església o un campanar: un vestigi de la vida que hi va haver.
Nomen recorda que, fa gairebé tres dècades, es va fer un Ball de Quinto en una de les eres del poble; es va netejar el sender i es va col·locar un escenari per ballar música folk, i tot plegat va impulsar la idea de recuperar l'entorn. Pel que fa a les eres, aquestes estaven ja molt trencades, les estries de les rajoles -perquè no caiguessin els animals que batien- s'estaven esborrant i moltes peces estaven descol·locades.
L'inconvenient, però, va ser i continua sent que cada era té un propietari privat. El president de l'associació lamenta que "l'espai estigui així perquè patrimonialment ningú doni importància a una era" i, per això, referma que "part de la 'propaganda' de dir que les arreglarem és per aconseguir parlar amb les propietats perquè ens concedeixin el permís per reformar-les". "Pot quedar molt net i servir per explicar què s'hi feia", conclou.
El poble de Castelló, un projecte de futur
És més, la motivació dels joves que van engegar l'associació fa poc més de 25 anys mai ha estat una altra que recuperar la història de Castelló i posar en valor les singularitats del poble i que les muntanyes, el bosc, haurien continuat "menjant-se" si no haguessin volgut descobrir les cases i frenar el seu deteriorament.
En els camps de treball iniciats els anys noranta van construir algunes cases noves, per marcar carrers i tenir un espai hàbil on treballar entre les runes. Perquè, encara que es tracta d'un espai obert al públic, les cases són privades; algunes han estat una donació, altres cedides i a d'altres encara no han pogut accedir els membres de l'entitat. Per exemple, fins que no van poder tenir capacitat i recursos, no van poder començar a restaurar una de les cases més grans del poble i una quarta part de l'estructura ja s'havia esfondrat.
Amb l'associació i l'activitat estrella -el Pessebre- consolidades, els seus membres estan elaborant un pla especial que determini l'evolució del poble i els usos de les cases existents i les que es construiran, com ara, regularitzar diferents allotjaments. En els pròxims anys, quan el tinguin enllestit, haurà de passar per aprovació del ple de l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i rebre el vistiplau de la Generalitat.
"És un projecte molt social per recuperar la memòria del territori, ha sigut una força altruista, però és complicat que la gent es comprometi perquè el risc zero ja no existeix i no és rendible", evidencia Nomen. En paral·lel, busquen donar sortida a les potencialitats professionals i formatives del patrimoni, com a part del Rural Hub de la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb què ja van acollir un laboratori d'innovació social i econòmica al voltant dels oficis artesans.