Els increments més elevats es registren a les Comarques Centrals (9,3%), però també destaca el creixement de població estrangera a la Costa Daurada. Tots els municipis costaners de la demarcació de Tarragona tenen més d'un 15% de població estrangera, molt per sobre de la mitjana a Catalunya.
Al Camp de Tarragona aquesta població s'ha incrementat un 6,1% i han passat de ser 78.915 a 83.754. En canvi, el creixement a les Terres de l'Ebre ha estat molt menor, el més baix de tot Catalunya, que ha passat dels 27.944 als 28.731, només un 2,8% més.
Distribució percentual de la població estrangera a Catalunya aquest 2019 Foto: Idescat
Tarragonès i Baix Camp
Pel que fa a la comarca del Tarragonès, la població estrangera suposa un 17,3% de la societat i principalment són de nacionalitat marroquina. En concret, actualment, hi ha 44.452 estrangers residents, un 7,4% més.
Al Baix Camp, les xifres són similars. Aquesta població suposa el 16% del total i també és majoritàriament marroquina. La comarca compta ara amb 30.487 estrangers, un 4,7% més que l'any anterior. Especialment, els creixements se centren els municipis costaners, que contrasten amb la despoblació que pateix l'interior del Camp.
Principals nacionalitats
L’any 2019, la comunitat marroquina també és la més nombrosa a Catalunya (223.626) i equival a la cinquena part dels estrangers (19,3%). El segon lloc l'ocupa la població de Romania (90.179) amb una representació del 7,8%, seguida a major distància per la població xinesa (62.188) i la italiana (61.578), que representen el 5,4% i 5,3%, respectivament.
La població marroquina és la primera nacionalitat a 27 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és a 9 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la boliviana; a la Garrotxa, l'índia; a l'Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.
Evolució de les procedències
Les variacions en el nombre d'estrangers estan afectades per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, per l'evolució del seu creixement vegetatiu, així com pel procés de naturalització d'aquesta població. L'any 2018, 20.103 estrangers residents a Catalunya han obtingut la nacionalitat espanyola, el 43,1% dels quals són originaris d'Àfrica i el 32,9% d'Amèrica del Sud.
Segons el continent d’origen, la població d’origen americà registra l’augment més elevat (32.233 persones i 11,6% interanual), que fonamentalment s'explica per l'aportació de la població originària d'Amèrica del Sud (20.819 persones). Aquest fort augment situa la població americana com la més nombrosa (26,7%), després de la d’origen europeu (32,0%), que ha augmentat en un 4,5% interanual (15.940 persones).
Pel que fa a la població originaria d’Àfrica, que representa el 26,3% del total d’estrangers de Catalunya, ha augmentat en 16.157 persones (5,6%), mentre que la població d’origen asiàtic, amb una proporció del 14,9%, s’ha incrementat en 12.898 persones (8,1%).
Per nacionalitats, en nombres absoluts destaquen els increments de la població originària del Marroc (12.434), d'Hondures (7.350), de Colòmbia (6.667), de Veneçuela (5.996) i d'Itàlia (5.755).
Estructura per edat
El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població en edats laborals (80,7%). L'edat mitjana és de 34,2 anys, mentre que la de la població de nacionalitat espanyola és de 44,3 anys. En relació amb l’any anterior, es registren increments de població estrangera a totes les edats, amb més intensitat en els trams d'edats entre els 20 i els 54 anys.
