Els incendis de vegetació han augmentat un 46,69% a les comarques del Camp de Tarragona durant els primers cinc mesos de 2026 respecte del mateix període de l'any passat. En global, s'han registrat 355 focs, dels quals 152 van ser agrícoles, 84 forestals i 119 en zona urbana, segons dades del cos de Bombers presentades aquest dimecres al 112 de Reus.
El cap de la Regió d'Emergències de Tarragona, l'inspector Albert Castellet, ha explicat que preveuen una campanya "clàssica", però ha fet una crida a la ciutadania davant d'uns mesos d'estiu que es preveuen complicats per la previsió de les altes temperatures i per la quantitat de combustible als boscos després d'un dels hiverns més plujosos dels últims anys.
Una gran quantitat de combustible fi als boscos
El canvi climàtic i l'abandonament dels camps agrícoles són factors que han marcat les darreres campanyes d'incendis forestals. Després dels anys de sequera, enguany, les pluges dels últims mesos han provocat que la vegetació hagi crescut als boscos de les comarques tarragonines. "Tant l'any passat com aquest han coincidit amb pluges molt importants a l'hivern. Això ha fet créixer una gran quantitat de combustible", ha explicat el sotsinspector del GRAF dels Bombers, Andreu Palacios.
Palacios ha explicat que la sequera hídrica dels anys anteriors i l'excés de temperatures continuades ha provocat "una gran mortalitat dins dels nostres boscos". "Per tant, tenim molt combustible fi i molt combustible gruixut, que són elements que ens augmenten el risc", ha indicat. A més, ha assenyalat que aquest hivern ha estat el "més plujós dels últims 30 o 40 anys a Catalunya", tot i que al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre la situació de sequera és "molt important".
En aquest sentit, ha subratllat que la vegetació "ha tret molta fulla nova" i que en conjunt està "molt deshidratada". Alhora, Palacios ha dit que si no plou aviat, la situació serà de sequera "màxima". Per ara, la previsió és que el mes de juny sigui "molt sec", el juliol "estàndard", és a dir, amb poques precipitacions i que l'agost ja sigui més plujós. A l'espera que es compleixin aquestes previsions meteorològiques, el risc d'incendi forestal apunta que serà elevat durant els mesos de juny i juliol.
Una campanya forestal "clàssica"
De fet, l'inspector Albert Castellet ha dit que la campanya forestal d'aquest 2026 serà "clàssica", però que es podria veure agreujada per episodis de calor continuada, els quals generen sequera tèrmica. Així, ha remarcat les previsibles onades de calor i els episodis de vent marcaran els pròxims mesos. A banda, Castellet ha remarcat que és època de sega i aquest fet "ens genera un gran nombre d'incendis, incendis ràpids de molta superfície".
També ha afirmat que s'espera un pic per Sant Joan, ja que es produeixen "molta simultaneïtat de serveis". Davant d'això, ha fet una crida a la responsabilitat i prudència. "Bombers respon bé a un o dos grans incendis forestals, però si en comencem a tenir molts, com l'any 2022, entrem en un episodi de simultaneïtat que el que pot fer és comprometre l'eficàcia de tot el servei d'emergència", ha avisat.
Amb tot, ha recordat que l'estiu passat no va ser una campanya "excepcional" al Camp de Tarragona, malgrat els incendis importants de Paüls i Torrefeta i Florejacs.
"Escenaris extrems"
Segons el sotsinspector del GRAF, el problema no són la quantitat de focs ni les hectàrees cremades, sinó els incendis "extrems", derivats del canvi climàtic i d'un sotabosc amb molt de combustible. Palacios ha assegurat que els serveis d'emergències estan "més preparats" i que s'apliquen estratègies de contenció i de confinament de la població per afrontar-los.
"Són incendis que sobrepassen qualsevol capacitat d'extinció, això ens ho hem de posar al cap", ha expressat. I ha afegit que la ciutadania ha d'assumir les restriccions quan s'activa el Pla Alfa per tal de garantir la seguretat dels cossos d'emergències, ja que els "escenaris són extrems".
Recursos a les comarques tarragonines
El cos de Bombers disposa de 4.278 efectius a tot Catalunya, entre bombers professionals i voluntaris. D'aquests, uns 500 estan a les comarques tarragonines, repartits entre 15 parcs de bombers, dels quals vuit són professionals i set de voluntaris. A més, 28 efectius estan en fase de pràctiques i s'incorporaran aviat al cos. També ha subratllat que s'han incorporat 44 ajudants a ofici forestal, sis conductors logístics i quatre tècnics operadors de control.
Pel que fa als mitjans aeris, ha detallat que seran similars als de l'any passat, ja que disposen d'un helicòpter bombarder a Prades, a part del d'Horta Sant Joan (Terra Alta), un helicòpter de comandament al 112 i un avió de vigilància d'atac (AVA) a l'Aeroport de Reus, que és un mitjà del MITECO.
21 hectàrees cremades durant el 2025
L'any 2025, a les comarques tarragonines es van cremar 21,02 hectàrees en 53 incendis forestals. El 2024, es van enfilar a les 178,06. Per tipologia, l'any passat es van produir cinc focs per causes naturals, 10 per accidents, 12 per negligències, 14 van ser intencionats, un per revifat i 11 més per altres causes. "D'aquests 53, 48 simplement es va cremar menys una hectàrea", ha detallat la cap de l'Àrea Regional de Tarragona dels Agents Rurals, Alícia Bayán.
Pel que fa a les negligències, la crema agrícola va suposar el 33% del total dels incendis, seguida per la crema de deixalles i fogueres i pirotècnia amb un 17% totes dues, abocadors i fumadors amb un 8% i altres negligències amb un 17%.
Les dades dels primers cinc mesos del 2026 a Tarragona
Des de principis d'any fins a aquest 10 de juny, la superfície cremada al territori és de 4,45 hectàrees, sumades a les 4,4 hectàrees calcinades per un incendi interurbà a Miami Platja (Mont-roig del Camp) aquest 11 de juny. Enguany, s'han registrat quatre incendis per accidents, 10 per negligències i vuit intencionats. Finalment, Bayán ha destacat l'increment de les activacions del pla Alfa 3 i 4.
"Del 2024 al 2025 ja pugem a 59 vegades activat i 7 al pla alfa 4", ha especificat. A la vegada, ha assenyalat que on més s'ha activat el Pla Alfa 4 és al Baix Camp, Priorat i l'Alt Camp mentre que a les altres comarques s'han mantingut "estables".
