Quan es parla de seguretat contra incendis en un edifici, és habitual pensar primer en extintors, ruixadors, detectors o sistemes d'alarma. No obstant això, hi ha una altra part de la protecció que treballa de manera permanent i que resulta fonamental quan el foc ja s'ha iniciat: la protecció passiva.
El seu objectiu no és detectar ni apagar directament un incendi, sinó dificultar que les flames, la calor i el fum es propaguin d'una zona de l'edifici a una altra. Dins d'aquest conjunt de solucions, les franges tallafocs exerceixen un paper especialment important en naus industrials, magatzems, centres logístics i altres edificis de grans dimensions.
Però en què consisteixen exactament i quins problemes permeten resoldre?
Què són exactament les franges tallafocs i per a què serveixen?
Les franges tallafocs són elements de protecció passiva dissenyats per a mantenir la compartimentació d'un edifici i limitar l'avanç d'un incendi a través de determinats punts constructius, especialment en cobertes, façanes i trobades entre diferents sectors d'incendi.
La idea darrere d'aquests sistemes és relativament senzilla: evitar que un incendi localitzat trobi una via fàcil per a estendre's a la resta de l'immoble.
En una nau de grans dimensions, per exemple, dos espais poden estar separats mitjançant un element resistent al foc. No obstant això, si aquesta separació arriba fins a una coberta que no ofereix la resistència necessària, les flames poden superar l'element separador i aconseguir el sector contigu.
És precisament en aquesta mena de trobades on una franja correctament dissenyada permet conservar la funció de sectorització.
No ha de confondre's, per tant, amb els tallafocs forestals realitzats mitjançant l'eliminació o gestió de vegetació. En edificació parlem d'una solució constructiva de protecció contra incendis.
La importància de dividir un edifici en sectors d'incendi
Un dels principis bàsics de la seguretat contra incendis consisteix a evitar que tot un edifici es comporti com un únic espai davant el foc.
La sectorització divideix l'immoble en diferents zones mitjançant elements capaços d'oferir una determinada resistència durant un període de temps. Si es declara un incendi en un d'aquests sectors, l'objectiu és mantenir-lo confinat el màxim temps possible.
Això pot resultar decisiu per diverses raons.
D'una banda, redueix la velocitat amb la qual l'incendi pot aconseguir altres zones. Per un altre, facilita l'evacuació dels ocupants i proporciona millors condicions per a la intervenció dels serveis d'emergència.
També contribueix a limitar els danys materials. En instal·lacions industrials o logístiques, on poden conviure grans superfícies, maquinària, mercaderies i instal·lacions tècniques, evitar que un incendi passi ràpidament d'un sector a un altre pot marcar una diferència considerable en l'abast final del sinistre.
La normativa espanyola de seguretat contra incendis contempla precisament la necessitat de limitar tant la propagació interior com exterior del foc i estableix requisits específics per a les trobades entre elements separadors façanes i cobertes.
Quins problemes solucionen les franges tallafocs?
La necessitat d'instal·lar aquests sistemes sol aparèixer quan existeixen punts en els quals la continuïtat de la sectorització pot quedar compromesa.
Eviten que l'incendi es propagui per la coberta
- Les cobertes són un dels punts més delicats de molts edificis industrials.
- Encara que existeixi un mur que separi dos sectors, el foc podria aconseguir la coberta i propagar-se horitzontalment cap a l'espai situat a l'altre costat.
- La instal·lació d'una barrera resistent al foc en aquesta trobada busca interrompre aquesta possible via de propagació.
Mantenen la compartimentació de l'edifici
- Crear sectors independents serveix de poc si existeixen punts febles entre ells.
- Trobades entre mitgeres i cobertes, façanes o determinats elements constructius requereixen una execució adequada perquè la sectorització funcioni com un conjunt i no sols com una suma d'elements aïllats.
Faciliten el compliment de les exigències de seguretat
- La protecció contra incendis no pot resoldre's mitjançant solucions genèriques aplicades de la mateixa manera en qualsevol immoble.
- Aspectes com l'ús de l'edifici, el nivell de risc, la seva configuració, la resistència al foc exigida o les característiques de la coberta condicionen la solució que ha d'executar-se.
- Per aquesta raó, una franja tallafocs ha de partir d'una anàlisi tècnica prèvia i respondre als requisits establerts per a cada projecte.
Permeten intervenir sobre edificis existents
- La protecció passiva no afecta únicament edificis de nova construcció.
- Moltes actuacions es realitzen en naus i instal·lacions que ja estan funcionant, especialment quan s'escometen reformes, ampliacions o millores de les condicions de seguretat.
- Depenent de les característiques de l'immoble, poden plantejar-se solucions que permetin actuar sobre la coberta o les seves trobades sense necessitat de substituir completament l'estructura existent.
No totes les franges tallafocs són iguals
Un altre error habitual consisteix a pensar en la franja tallafocs com un producte estàndard.
En realitat, la solució depèn de les característiques de l'edifici i de la resistència al foc que hagi d'aconseguir-se.
Poden utilitzar-se diferents sistemes i materials, com a solucions realitzades mitjançant morters ignífugs, malles de suport o materials d'elevada resistència tèrmica. L'elecció ha de fer-se tenint en compte factors com el tipus de coberta, la geometria de la trobada, les exigències del projecte i les condicions d'instal·lació.
També apareixen classificacions com EI 60 o EI 120, relacionades amb el comportament de l'element enfront del foc durant un determinat període. De forma simplificada, la lletra e fa referència a la seva capacitat per a mantenir la integritat enfront del pas de flames i gasos calents, mentre que la I està relacionada amb la seva capacitat d'aïllament tèrmic.
No significa que tots els edificis necessitin la mateixa classificació. Determinar la solució adequada requereix estudiar cada cas.
L'execució importa tant com el material
Un dels aspectes més importants de la protecció passiva és que el resultat no depèn únicament d'utilitzar un material amb bones prestacions.
Una instal·lació incorrecta pot generar discontinuïtats, buits o trobades deficients que redueixin considerablement l'eficàcia prevista per al sistema.
Per això resulta especialment rellevant revisar prèviament els plans, localitzar els punts crítics i comprovar sobre el mateix edifici les condicions reals d'execució.
En zones amb una elevada concentració de naus industrials i plataformes logístiques, aquesta especialització adquireix encara més importància. En projectes de franges tallafocs Barcelona, per exemple, és habitual trobar-se tant amb instal·lacions existents que necessiten adaptacions com amb nous projectes en els quals la sectorització s'integra des de la fase de construcció.
De l'estudi inicial a la certificació dels treballs
La instal·lació d'una franja tallafocs hauria d'entendre's com un procés complet i no únicament com l'aplicació d'un determinat material.
Aquest és precisament el plantejament que aplica Servypro Global en les seves intervencions. El procés comença amb l'anàlisi dels plans i, quan és necessari, amb una visita tècnica que permeti comprovar les característiques reals de l'edifici i localitzar els punts que requereixen protecció.
A partir d'aquest diagnòstic es defineix la solució constructiva i la resistència al foc necessària per al projecte. Segons les característiques de la coberta o façana poden utilitzar-se, entre altres sistemes, panells específics, solucions de llana de roca o morters ignífugs sobre suports adequats.
L'execució es completa amb controls durant els treballs i amb la documentació corresponent una vegada acabada la instal·lació. Servypro indica que lliura un dossier tècnic que pot incorporar les fitxes dels materials emprats, documentació dels treballs i reportatge fotogràfic de la intervenció.
Aquest últim pas és especialment rellevant perquè la protecció contra incendis no hauria de limitar-se al fet que una solució estigui físicament instal·lada: també ha de poder acreditar-se quin sistema s'ha executat, amb quins materials i sota quines condicions.
Una protecció que només cobra importància quan realment fa falta
Les franges tallafocs passen pràcticament desapercebudes durant el funcionament quotidià d'un edifici. I precisament aquesta és una de les particularitats de la protecció passiva: roman integrada en la construcció sense necessitar que ningú l'activi.
El seu valor apareix quan es produeix una situació crítica.
Una correcta sectorització no garanteix per si sola que un incendi no vagi a produir-se, però sí que pot contribuir al fet que un focus localitzat no es converteixi ràpidament en un incendi generalitzat en tot l'immoble.
Per això, més que entendre les franges tallafocs com un element aïllat, convé contemplar-les com a part d'una estratègia global de seguretat en la qual disseny, materials, execució, sistemes actius i manteniment treballen conjuntament.
En protecció contra incendis, disposar de mesures d'extinció és essencial. Aconseguir que el foc tingui més dificultats per a avançar també ho és.
