La botiga de fotografia Niepce tanca la seva etapa, gairebé centenària (va obrir les portes el 1926), com a punt de referència ubicat al número 11 del carrer Llovera de Reus, i es trasllada a un altre local emblemàtic del centre de la ciutat. Després de 98 anys, aquest dijous 31 d'octubre és l'últim dia abans que el negoci familiar canviï d'ubicació. A partir d'ara, els serveis fotogràfics, així com altres materials i accessoris per a càmeres, es podran trobar al número 47 del raval de Santa Anna, un local que havia ocupat la històrica Llauneria Mata fins que va tancar a finals del 2017.
El detonant ha sigut "únicament i exclusivament econòmic", afirma Dolors Busquets, quarta generació al capdavant del comerç. "Malauradament, aquest no és un negoci que vagi a l'alça, més aviat a la baixa, i has de pagar un lloguer, però també aigua, llum i tens família", lamenta la necessitat d'haver pres la decisió per motius objectius i "deixant molt aparcat el tema sentimental, perquè sinó no marxaries".
Arran de la mort del seu pare, el reconegut i estimat fotògraf Carles Busquets, qui va traspassar el passat mes d'abril, el contracte amb la propietat pel lloguer de l'establiment va quedar extingit i, a l'hora de fer el canvi de nom i que passés a la seva filla, els propietaris van decidir apujar el preu. "El cost que ells demanaven no el puc assumir, si hagués estat més similar a la proposta que sí que podia pagar, potser encara seríem aquí", exposa Busquets. Amb tot, no volia marxar gaire lluny i, per això, l'oportunitat de la Llauneria va ser la millor opció, també econòmicament.
No obstant això, a finals de setembre es van trobar amb una altra problemàtica inesperada en el local que havia d'acollir, en un futur molt pròxim, la botiga Niepce. La fotògrafa explica que, en la construcció del nou raval de Santa Anna, van tancar el pas de la sortida de les aigües brutes de la casa cap al col·lector general d'aigües, tant a l'edifici del núm. 47 com el del 10. És a dir, que durant els treballs d'Aigües de Reus no es va connectar la canonada nova o algun problema posterior en va provocar la desconnexió. Segons va explicar Busquets a TarragonaDigital, estaven esperant que l'Ajuntament donés una resposta urgent per evitar que l'arqueta es buidi a través de la botiga i que, provisionalment, es xucli cap al col·lector.
Mantenir l'essència de sempre
Tot i el complicat procés d'acceptació que comporta haver de deixar l'espai on el seu besavi va engegar "tota la màquina", on ells han crescut i al qual molts reusencs i reusenques s'han acostat al llarg dels anys per observar les instantànies de la vida cultural i social de la ciutat; Dolors Busquets expressa que "el seu propòsit és continuar el que està fent ara i continuar el negoci com fins al moment".
Ara, es posa ella al capdavant de l'estimada Niepce i "no vol que perdi l'essència, sinó mantenir una mica del que sempre ha sigut, perquè no cal que desaparegui tot", apunta. Així, començarà una nova etapa amb la voluntat "d'entrar i arrencar, no trobar-ho tot fet" i, per tant, quan estigui situada al nou local, ja veurà on col·locar tant l'estoc per vendre com els objectes antics que traslladarà de l'un a l'altre.
Més enllà de la càrrega emocional, que intenta tenir aparcada, malgrat el "nus a la gola i a l'estómac" que suposa pensar que "avui dia 31 quan tanqui, ja no hi tornarà mai més"; la mudança serà "progressiva". Prendrà a la nova botiga del raval, per exemple, el taulell, que encara continuarà fent-li servei; així com altres coses amb valor simbòlic, com la càmera de retratar, l'aparador modernista, diferents càmeres antigues o el focus, que aniran ocupant els prestatges del que un dia va ser la Llauneria Mata.
De fet, hi ha certa vocació d'exposició en tot plegat, tenint en compte que, a partir d'ara, estaran dins del circuit de comerços històrics, amb història reusenca per partida doble. No només com a Niepce, també pel local emblemàtic a què es trasllada i que és part de la identitat comercial de Reus.
Milers i milers d'imatges d'arxiu
D'altra banda, un cop el negoci estigui reubicat i torni a aixecar la persiana aquest mes de novembre, tothom qui vulgui podrà consultar l'arxiu fotogràfic de Niepce. Precisament, aquesta és la tasca a què Dolors Busquets vol dedicar-se especialment per anar digitalitzant els milers i milers d'imatges. "El meu pare deia que es moriria sense haver pogut digitalitzar tot l'arxiu i jo dic que em moriré sense haver-ho fet, perquè és molt laboriós, hi ha molt de material i és molt lent de fer", assegura.
Detalla que només han digitalitzat 100.000 fotogrames i, encara que des del 2004 tot el material està ben guardat en discs durs, abans d'aquesta data tot és en negatiu i "hi ha feina de la grossa". Hi ha instantànies d'esdeveniments socials, festes populars i també celebracions particulars; la majoria de les fotografies eren per encàrrecs de feina del Carles Busquets i, també en fotografies de diversos actes del seu avi, es dona la "feliç coincidència" que moltes són records socials i familiars alhora.
Encara més, l'arxiu comprèn nombroses pel·lícules de 9 mm, 16 mm o Super8 que, ara mateix, es troben a la Filmoteca de Catalunya per ser digitalitzades. La marca Niepceidentifica imatges des de les Festes de Misericòrdia o la inauguració del barri Fortuny de Reus, passant pels campaments joves durant el franquisme arreu del territori, fins a viatges per la Catalunya Nord, França o Alemanya.
La història d'aquest negoci familiar té els orígens a la Barcelona dels anys vint. Després, es van obrir botigues a Igualada, Vilafranca del Penedès, Figueres -que avui gestiona un parent directe- i a Reus, on hi havia més moviment comercial, fet que va decantar la balança respecte de Tarragona; i des de la capital del Baix Camp, es van sumar dues "subseus" a Montblanc i Santa Coloma de Queralt. Amb els anys i per les exigents tasques de les corresponsalies de TVE i les col·laboracions fotoperiodístiques, van obligar a tancar-les, però el llegat fotogràfic de la família encara es manté viu.