La campanya de reg amb aigua del pantà de Riudecanyes no salvarà els avellaners del Baix Camp

A l'espera de demanar el desembassament de Siurana, les deu setmanes d'aigua per a regar que va decretar la Comunitat de Regants de Riudecanyes estan beneficiant especialment les oliveres i l'horta

Publicat el 16 de juliol de 2025 a les 06:00

L'aixeta es va obrir el passat 16 de juny: uns 2.000 pagesos de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (CRPR) podien començar a regar després de dos anys a zero. En total, una superfície de 4.000 hectàrees amb una hora de reg durant deu setmanes, és a dir, fins al 24 d'agost. L'objectiu era retornar a l'estat de reg de l'any 2022, quan es va donar tota l'aigua que hi havia i va ser l'últim que es va fer la campanya de reg a la zona depenent del pantà.

En l'equador de la campanya actual, l'administrador de la CRPR, Miquel Àngel Prats, puntualitza que "s'està donant un 42% del que seria un any normal, de les 24 hores -12 setmanes amb dues hores setmanals- s'ha passat a deu, i això vol dir que hem estat quatre anys amb dotacions inferiors a una campanya normal". Amb altres xifres, detalla que l'aigua actual correspondria a uns 600-700 m³/h.

Així mateix, Prats explica que es van establir deu setmanes de reg, pensant sobretot en el conreu majoritari al Baix Camp, l'avellaner, i com ja "era tard" quan es va decretar i, encara que hagués baixat més aigua al pantà, "no hauríem pogut donar més setmanes perquè no tindria sentit continuar donant aigua fins a l'octubre, quan ja estaran plegant les avellanes". Amb tot, cada membre de la Comunitat de Regants podia demanar començar la seva campanya amb un endarreriment de fins a sis setmanes.

  • Canal de rec en una finca d'avellaners al Baix Camp.

És a dir, "molts pagesos, especialment les finques d'oliveres, començaran a regar la tercera o quarta setmana de juliol i, en alguns casos, així, s'allargarà fins al setembre", afegeix Prats. En general, també assenyala que la demanda d'aigua ha baixat, principalment pels canvis en els conreus (molts han arrencat avellaners i han plantat oliveres, que amb la pluja de la primavera han anat tirant) i perquè altres agricultors han hagut d'abandonar els camps.

Desembassament de Siurana per acabar la campanya

Fins que no acabi la temporada -el 30 de setembre marca el final de l'any hidrològic actual-, a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes no sabran quin ha estat el consum hídric exacte aquest estiu 2025, però no veuen possible passar la temporada sense recórrer al desembassament de Siurana. Cal recordar que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va autoritzar el transvasament d'1,03 hm³ entre el pantà del Priorat i el del Baix Camp.

La condició era que l'embassament de Riudecanyes tingués una reserva inferior al 50% de la seva capacitat. Fa un mes, el pantà tenia al voltant de 3.200 hm³ d'aigua (60%) i avui frega els 2.500 hm³ (per sota del 48%), però l'administrador de la CRPR exposa que "esperaran fins a l'últim moment i que, si no plou, s'haurà de demanar o ens trobarem que no podem regar". Amb tot, Miquel Àngel Prats creu que abans d'arribar al 40% no es prendrà cap decisió, un nivell que probablement arribarà abans del mes d'agost sense noves precipitacions.

Encara que la Comunitat de Regants haurà de fer la sol·licitud a l'ACA (amb 48-72 hores d'antelació), Prats explica que "el director de l'ACA ho va autoritzar, però la comissió no ho decideix i no sabem quin plantejament té l'administració". "L'única concessió legal del desembassament és la nostra", continua i demana que, tenint en compte que els transvasaments s'acostumen a fer d'hectòmetre en hectòmetre, "es pugui fer el desembassament d'una sola vegada i en el menor temps possible perquè sigui més eficient".

  • El pantà de Siurana no arriba al 25% de la seva capacitat total.

Això vol dir que l'aigua entre Siurana i Riudecanyes no circula per un canal tota l'estona, també passa pel riu i per uns quilòmetres de barranc, que és positiu per al medi ambient, però genera pèrdues a la comunitat. Pel que fa a anteriors desembassaments, l'últim va ser el 2022, quan es van donar 2,3 hm³ dels 3,1 atorgats -l'últim transvasament es va suspendre- i l'únic any -amb disponibilitat hídrica- que no es va fer va ser l'any 2020, ja que el temporal Glòria va portar a una situació excepcional en què va baixar aigua fins al mes de juliol. "La mitjana habitual dels desembassaments és d’uns 4 hm³, per tant, estem ara en una quarta part", tanca Prats.

Prou aigua per salvar la temporada?

El sindicat majoritari del sector agrícola, Unió de Pagesos, es va abstenir en la comissió del desembassament argumentant que l'aigua de Riudecanyes hauria de ser només per a regadiu. En plena campanya, el responsable d'Aigua al Camp de Tarragona, Martí Macias, valora que "val més tenir aquesta aigua que no tenir-ne gens, però s'està regant un 40% del que seria una campanya sencera" i això afecta de manera diferent en funció del tipus de conreu.

"Aquesta aigua està anant bé per a les oliveres, perquè hem tingut una tardor bastant plujosa i un març també molt plujós, i els servirà per a mantenir-se i fer brosta perquè hi hagi bona collita l'any vinent", exposa el pagès. També, les deu setmanes de reg estan beneficiant l'horta, que havia anat molt justa en anys anteriors amb les altres fonts d'abastament (sense el pantà) i "ara han respirat una mica, estan més tranquils".

  • Els avellaners són els arbres que més han patit els estralls de la sequera.

En canvi, en les finques d'avellaners es donen dues casuístiques contraposades. Aquelles que hagin pogut regar amb pous o minats els últims dos anys, tot i no tenir prou aigua en no disposar del pantà, amb aquesta campanya de reg "podran mantenir els arbres vius i disposaran de més aigua per a fer una mica de collita", indica Macias. Aquells camps que no s'hagin regat gens des del 2022, "no tindran res a fer", lamenta, perquè els arbres ja són morts o han quedat totalment improductius.

En el segon cas, "l'única alternativa que tenen és arrencar i tornar a plantar, i si es poden acollir a les ordres d'ajuts de la Generalitat, que ho facin", els anima i afegeix que tindran un altre problema per decidir si plantar i què plantar (avellaners o un altre cultiu) sense saber si tindran seguretat hídrica. "A ells, l'aigua d'enguany no els serveix per a res i la prova és que la demanda de reg del pantà ha minvat bastant", evidencia el membre d'Unió de Pagesos.

Esperar que plogui... i què més?

"Ara només queda resar i esperar que plogui", resumeix les perspectives negatives Martí Macias. Aquesta seria l'única sortida a curt termini, esperar que la tardor sigui plujosa per recuperar els pantans abans que tornin a quedar buits i confiar que, algun dia tornarà a ploure perquè, ara com ara, no tenen gens assegurat que, l'any vinent, l'embassament de Riudecanyes sigui viable per al reg.

 

  • Els ecologistes van reclamar que l'aigua que s'aboca al barranc de Barenys es podria aprofitar.

 

Més a llarg termini, la solució passa per l'aigua regenerada amb la reutilització de les aigües de la depuradora de Reus, però la incertesa actual en aquest àmbit els impedeix fer cap planificació. Davant l'escenari plantejat pel Govern, en què això no passarà fins a finals del 2027, Miquel Àngels Prats recalca que "si no entra aigua la primavera vinent, tornaran les restriccions i els pagesos que queden amb finques d'avellaners desapareixeran tots, i la resta, quedaran a la meitat".

"La normalitat sembla que va acabar amb el Glòria", exposa davant les precipitacions irregulars i distribuïdes de manera desigual pel territori dels últims temps. Des de la CRPR, reflexiona que sovint les alertes de pluges no s'acaben notant gens als pantans: "si ha de fer mal, millor que no plogui, però si cauen deu litres en tot el dia...".

L'abastiment de Riudecanyes i Duesaigües

D'altra banda, encara que l'aigua del pantà de Riudecanyes es prioritza, a causa de la sequera, per a usos agrícoles, també és important per als municipis que en depenen. En el cas de Duesaigües, Prats concreta que "no agafa l'aigua de l'embassament, sinó de la sortida del canal de transvasament i que entri aigua o no depèn de l'ACA, que en deixa anar més o menys des de la boca del canal".

El poble de Riudecanyes, però, n'és una excepció perquè és la seva única font d'abastament i, en moments d'insuficiència hídrica, es veu compromesa la seva qualitat, com ja s'ha evidenciat en l'últim any amb els constants problemes de contaminació de l'aigua, que els veïns no poden utilitzar per beure ni cuinar.

Riudecanyes va ser l'últim municipi en sortir de l'emergència i el seu alcalde, Ernest Roigé, demanava el passat mes de març "prudència i responsabilitat" als residents perquè en fessin un bon ús independentment de l'aixecament de restriccions. Llavors, el pantà tenia menys de 2 hm³ i el municipi s'estava abastint amb quatre cisternes diàries.

D'altra banda, la Comunitat de Regants té concessions amb alguns ajuntaments. Municipis com Riudoms, la Selva del Camp o Vila-seca suposen tan sols un 1% de les reserves i, segons Miquel Àngel Prats, han renunciat i/o sembla que no agafaran aigua enguany. En el cas de Reus, que acostuma a ser polèmic perquè té un 30%, l'administrador de la comunitat defensa que, en altres anys crítics com el 2018 o el 2022, no ha agafat aigua durant l'estiu i que, si després ha gastat la seva part proporcional de la campanya, ho va fer correctament d'acord amb els seus drets de concessió.