"Després de deu anys, tenim dos objectius: la consolidació absoluta del projecte i poder demostrar que hi som, més que ara, que són coses comptades, que hi puguem ser tot l'any i formar part de l'imaginari de la gent". I és així, "malgrat tot". Perquè el Casal Popular El Polvorí de Cambrils arriba enguany a la seva primera dècada de vida, després de molta lluita per reivindicar "som aquí, encara que molts cambrilencs no ens coneguin", i tot i els alts i baixos, com la pandèmia o els canvis obligats de local.
L'entitat va néixer el 2014, quan un grup de persones amb inquietuds polítiques i ganes de transformar una mica la realitat des de l’esquerra i, també, des d’un vessant independentista, es van començar a reunir. Com un projecte d'acció social i cultural, la voluntat era aplegar veïns i veïnes compromeses amb el municipi, per defensar la lluita popular i posar en valor la memòria històrica local.
Amb la finalitat d'oferir un espai "participatiu, democràtic i cohesionat", El Polvorí ha anat creixent, de nou malgrat les ventades i marees en contra. Des de les primeres assemblees obertes al poble i la inauguració del primer local, encara com a Casal Popular de Cambrils, l'any 2015, van seguir l'exemple d'altres municipis que ja tenien els seus popis ateneus, com Reus (Casal Despertaferro), Riudoms (Calderera) o Tarragona (Sageta de Foc).
Avui, encara funciona de manera autogestionada, amb un règim de quotes anuals dels socis -a més del que recapten amb la barra en els actes- i sense subvencions ni cap altre ajut, per assegurar sempre la independència econòmica independentment de la ideologia política que governi.
Principals fites del Polvorí
Com destaca un dels membres del casal, Jordi Rovira, ben aviat va arribar una de les primeres fites del col·lectiu. El mateix 2015, gràcies a una moció que van presentar a l'Ajuntament, es va accedir al canvi de nom de la plaça d'Espanya de Cambrils pel de plaça de la Vila. "Era un nom imposat pel franquisme i mai s'havia posat sobre la taula la seva modificació, va ser una de les primeres 'victòries'", reivindica.
L'any següent, amb l'endeutament de la Cooperativa de Cambrils, un deute que ascendia a 13 milions d'euros i que recentment es va poder cancel·lar, el Casal Popular va fer costat als gairebé 2.000 afectats que hi va haver per la Secció de Crèdit i això va transcendir al poble. Un altre dels moments importants i de més massa social a l'entitat va ser l'1 d'octubre del 2017, amb un dels CDR més potents del Camp de Tarragona i les mobilitzacions al voltant del Procés o el paper important que van tenir, després, amb els represaliats per les sentències el 2019.
En els últims anys, l'ateneu cambrilenc ha destacat per la seva xarxa de solidaritat. Durant la Covid-19, es van organitzar per fabricar pantalles transparents per repartir-les als centres mèdics, en aquell punt àlgid en què encara no hi havia mascaretes a les farmàcies. Així van sumar molts veïns, com fa poques setmanes van ser lloc central de recollida de material i van viatjar al País Valencià per ajudar els més afectats per la dana, conjuntament amb altres casals i ateneus catalans.
La lluita per mantenir un local
Més enllà dels alts i baixos quant a participació social, si alguna ha dificultat, que no impossibilitat, la continuïtat del col·lectiu han sigut els canvis de locals. La seu física inicial va acabar desapareixent perquè, "l'assemblea que s'encarregava de gestionar el casal es va quedant més coixa i, al final, no es va poder pagar el lloguer; però es van seguir reunint en bar o altres espais municipals", explica Rovira.
Fins a principis del 2017, no van tornar a tenir local propi, perquè no hi havia prou socis, però el creixement i el potencial d'aquell any els va permetre recuperar el ritme i, de cara al 2018, ja van inaugurar un nou local. "Es va fer una votació i es va escollir el nom del Polvorí, que venia de l'antiga societat d'esquerres que hi havia hagut a Cambrils abans de la Guerra Civil, quan va ser bombardejada".
Fins al 2020, van patir els efectes de ser municipi turístic i els contractes pel local només els podien signar per una durada d'un any, fins que el propietari del local, que mai els va assegurar el futur, va decidir vendre'l. Llavors, amb una massa més gran de socis, van passar al local actual, al carrer del País Basc, núm. 4, al barri Eixample Platja. "I ara ens veiem abocats a un nou trasllat, perquè ens han apujat el lloguer; per sort, ja hem trobat l'espai (al carrer Verge del Camí) i hi anirem aquest mateix mes de març", indica el membre del casal.
L'Escola Popular i altres propostes
El Polvorí va engegar, l'any passat, una de les iniciatives "més ambicioses i boniques" de la seva trajectòria, l'Escola Popular. Una xarxa d'educació comunitària, on "un parell de professors es dediquen a fer classes o tallers per arribar on les institucions no arriben i intentar cohesionar els veïns de Cambrils", descriu Jordi Rovira.
Actualment, han reprès el taller de coneixements bàsics digitals per a gent gran, amb aprenentatges que inclouen els mòbils, les tauletes i ordinadors, la seguretat digital, els tràmits en línia i altres aspectes de les noves tecnologies. També, acullen un grup de conversa en català adreçat, especialment, a persones nouvingudes perquè coneguin la llengua catalana i puguin parlar de manera fluida. En la primera "edició", també, van obrir un espai de lectura i estudi per a infants.
D'altra banda, les activitats habituals del casal cambrilenc s'emmarquen en l'àmbit cultural i polític, amb xerrades i presentacions literàries. Així mateix, han organitzat excursions per conèixer la comarca, acompanyades d'apunts de memòria històrica, com ara la columna de maquis que va viure a les Muntanyes de Prades o els polvorers que amagaven armes quan el front avançava a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.
Des de fa un parell d'anys, a més, participen en la Festa Major de la Mare de Déu del Camí, conjuntament amb els Vileros i Mariners, per organitzar, el primer divendres festiu, a la Torre del Llimó, un sopar popular a la fresca amb concert, que apleguen unes 350 persones. I, des de fa cinc anys, han recuperat el Quinto de Nadal, amb les tradicionals expressions marineres.
Nova imatge gràfica i mural commemoratiu
Amb motiu d'aquests 10 anys, els socis i sòcies del Polvorí van decidir que era una bona oportunitat per canviar la seva imatge gràfica i, per fer-ho, van contacte amb el dissenyador Nil Morist. D'una banda, hi ha el nou logotip, que inclou una onada amb quatre barres i una falç, que té un triple simbolisme per "pel setge de Cambrils a mans de les tropes castellanes del 1640, com a eina agrícola i com a element representatiu dels moviments d'esquerres o les lluites socials", detalla Rovira.
D'altra banda, s'ha dissenyat un cartell commemoratiu per a l'ocasió, amb l'objectiu de "reconnectar tot el poble amb el passat històric, que a vegades costa que sigui reivindicat, i plasmar allò que ens identifica com a cambrilencs i cambrilenques, que no són els apartaments, els hotels, els càmpings i les construccions dels últims 40 anys", exposen des de l'ateneu.
Així, de la mà de Morist, han posat en valor elements naturals, com el mar i les fulles d'olivera; la divisió històrica entre el nucli antic mariner amb el port i les cases de la vila a la part de dalt; un puny vermell per la militància política; o l'escut del municipi, entre d'altres.
Al mateix temps, el Casal Popular ha deixat la seva empremta en el pont que hi ha sobre la Riera d'Alforja, amb un mural de 30 de metres quadrats, obra de l'artista local Maria Borràs. Aquest també representa molts dels elements esmentats, a més del mar i les muntanyes de Llaberia, persones aguantant una escala i diverses garnaldes que representen les lluites del Polvorí.
Calendari d'actes pels 10 anys
Després de donar el tret de sortida a l'aniversari, el passat diumenge 2 de febrer, amb un dinar popular i un tast de Birres 1312, el Casal Popular de Cambrils, va fer una xerrada sobre la situació de l'habitatge al municipi amb el Sindicat d'Habitatge de Reus, i han preparat tot un calendari d'actes per aquest 2025:
- 14 de març: en el marc del programa del 8-M, xerrada amb escriptores del món rural sobre les seves vivències. "Feminisme, escriptura, ruralitat i extrema-dreta", a càrrec de l’escriptora valenciana Emma Zafón i una persona més a confirmar.
- 5 d'abril: ruta pel nucli antic, amb la Revista Cambrils, per repassar les antigues societats populars.
- 30 d'abril: de cara a l'1 de maig, Dia del Treballador, ponència sobre sindicalisme amb diferents victòries sindicals del territori. Comptaran amb els treballadors de Secomsa.
- 17 de maig: torneig de futbol sala antiracista.
- 14 de juny: nit de monòlegs, amb el col·lectiu Risses d'stand-up comedy de Tarragona, i punxadiscos.
- Finals d'agost: 3a Nit del Calot, sopar popular i festa.
- Últim trimestre: xerrades sobre Cultura i Política, l'estat de la llengua als Països Catalans i Internacionalisme; presentació d'un llibret sobre els 10 anys.
- Desembre: Festa de cloenda amb jornades commemoratives, amb concerts de l'Ateneu Juvenil.
"Segurament, s'aniran sumant més actes i propostes d'última hora; hi donarem cabuda de manera més improvisada, seran coses excepcionals, addicionals a les activitats de cada any", conclou Jordi Rovira.