El Palau Bofarull de Reus va acollir, el passat 29 de gener, la jornada “Plans d’habitatge: del paper a l’acció”, organitzada pel Departament de Joventut del Consell Comarcal del Baix Camp amb la col·laboració del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona. L’objectiu de la trobada era cercar eines i sinergies per fer realitat els programes d’habitatge municipals i donar resposta la problemàtica actual.
Es tracta d’una situació generalitzada en l’àmbit urbà i, especialment, al rural, on la manca d’habitatge disponible en el mercat dificulta, encara més, la lluita contra el despoblament. Durant la jornada, va quedar palesa la necessitat de reforçar el paper dels ajuntaments i que aquests assumeixin un rol més actiu. En aquest sentit, el Consell Comarcal també hauria d’assumir responsabilitats i facilitar suport tècnic i humà a aquells municipis que més ho necessitin.
Al llarg del 2024, l’Oficina d’Habitatge del Consell Comarcal va atendre un total de 6.790 consultes, en què l’ens va proporcionar informació i assessorament a la ciutadania, va acompanyar en la gestió d’ajuts i tràmits, el registre com a sol·licitant d’HPO, l’avaluació d’estudis tècnics en projectes de rehabilitació, i les sol·licituds i tramitacions de cèdules d’habitabilitat. Els programes socials representen un 58,8% del total.
Davant del Pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya, definit en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge; la voluntat dels municipis del Baix Camp, sobretot els més petits, és teixir una xarxa de suport per ajudar-se mútuament, compartir experiències, propostes i errors. Aquest pla és l'instrument de planificació a llarg termini de les polítiques d’habitatge al territori, però els objectius, indicadors i passos a seguir haurien d’estar adaptats a la realitat de cada poble, una equitat en la normativa per la qual encara continuen lluitant.
Plans d'habitatge per als àmbits rurals i urbans
"Les grans polítiques públiques d'habitatge no donen resposta a les necessitats concretes i un dels principals objectius d'elaborar els plans d'habitatge era visibilitzar les dades, que sovint queden amagades en grans percentatges; les casuístiques petites passen desapercebudes", explica l'arquitecta de Col·lectiu Punt 6, Roser Casanovas. Sobretot en el cas dels micropobles, els plans d'habitatge serveixen més per a fer una diagnosi i com a senyal d’alerta per demanar ajuda als ens supramunicipals, que no pas com a eines d'actuació més directa, com en altres indrets.
Precisament, "és bastant comú que tots aquests municipis que tot just comencen les polítiques locals d'habitatge, no tenen una estructura política i administrativa", afegeix el consultor Sergi Fernàndez, de Portacabot. Per això, és cabdal buscar aliances entre els diferents actors i administracions per aconseguir un pressupostespecífic en matèria d'habitatge i disposar de més recursos tècnics i humans, sense els quals no es podran aplicar els mateixos plans.
Com resumeix l'arquitecta d'Oasiurbà, Joana Pascual, "necessiten fer xarxa, amb altres municipis que puguin compartir les mateixes problemàtiques o amb el Consell Comarcal, perquè sols no tenen prou força". La visió ha de ser en clau territorial per mancomunar serveis, més enllà de les subvencions a què es puguin acollir els ajuntaments.
Els plans d'habitatge, però, no són una "fórmula màgica". Són una eina imprescindible de planificació per optar a ajuts i convenis amb altres institucions, però són recomanacions o propostes futuribles a partir de les quals començar a definir les actuacions. "Fa vint anys, quan es van començar a construir HPO, no existien les polítiques d'habitatge, però ara hi ha molts més instruments per orientar i ajudar als ajuntaments", recalca Fernàndez.
Problemes d'accés i solucions
Amb l'anàlisi feta en zones rurals del Baix Camp, els tècnics que han redactat els plans coincideixen en tres factors comuns. En primer lloc, "hi ha un despoblament creixent que augmenta prou agressivament, sobretot en municipis amb menys de 500 habitants", indica Joana Pascual, i que ocasiona l'abandonament de les cases, moltes de les quals són molt antigues i estan en males condicions.
De fet, en segon lloc, la fugida de població es dona sobretot en els nuclis antics, que no "compleixen amb les comoditats del segle XXI" i porten a desenvolupar noves zones residencials, "nous barris", que acullen gent de municipis propers més grans i, en molts casos, habitatges de segona residència. "És el que ha passat en els últims 30 o 40 anys, s'han construït pisos amb una determinada qualitat, preus que tampoc són barats, però que, per tenir un cost per metre quadrat inferior, es fan cases més grans i la solució no passa per aquí", declara Sergi Fernàndez.
Per últim, molts dels municipis de la comarca es troben limitats pel seu planejament urbanístic i a l'hora de desenvolupar noves zones, els manquen solars municipals; o bé, no tenen viabilitat econòmica per assumir promocions pròpies. Davant tot plegat, la solució principal que proposen els experts és recuperar i rehabilitar els habitatges abandonats, delimitar quins immobles són objecte d'adquisició i compravenda pública, per posteriorment fer les reformes i posar-los a disposició de col·lectius vulnerables, com ara joves que es volen emancipar per primera vegada.
Més enllà dels lloguers socials i l'obstacle econòmic, això sí, el consultor destaca que "aquestes polítiques per repoblar els municipis s'han d'acompanyar amb un transport públic de més qualitat, perquè no totes les feines permeten el teletreball". "La problemàtica de l'habitatge és polièdrica i també comprèn aspectes com l'eficiència energètica, els costos de manteniment, la cobertura dels serveis bàsics i la connexió amb l'entorn", conclou Casanovas.
Dels milers d'habitants als micropobles
Durant la jornada, es van presentar els plans d'habitatge elaborats per als municipis de Colldejou, Duesaigües, l'Albiol, Botarell, Vilanova d'Escornalbou i Mont-roig del Camp, així com les experiències de creació d'habitatge públic a Vilaplana i la de masoveria urbana o lloguer per obres a Castellvell del Camp. El Pla territorial sectorial de l'habitatge de Catalunya marca les estratègies que caldrà complir d'aquí a 15 o 20 anys, per molt petit que sigui un municipi.
Per exemple, en termes de construcció d'habitatges socials, Fernàndez detalla que "municipis més grans, com Cambrils (36.686 habitants el 2024, segons Idescat) o Reus (109.961), tenen un repte bastant important: que el 15% del seu parc d'habitatge es destini a finalitats socials; tenint en compte que, en aquests moments, estan al voltant del 5%, hauran de triplicar el nombre d'habitatges socials".
Afegeix, també, que per a municipis més petits no es plantegen "objectius tan ambiciosos", però "la normativa permet marcar unes línies de treball". I, alhora, "encara que els objectius siguin els mateixos, la manera d’arribar-hi és diferent per a cada municipi i els recursos que poden utilitzar també són diferents", apunta el consultor. En altres paraules, cada municipi té les seves particularitats, tingui aquest milers d'habitants o hagi perdut població fins a considerar-se un micropoble.
Des de Portacabot, destaquen, per exemple, que Botarell (1.170) té bones opcions perquè "disposa d'alguns solars municipals que permetrien aixecar edificis nous"; mentre l'Albiol (538) viu una situació excepcional en què "el desenvolupament urbanístic s'ha fet en una urbanització que compleix una funció residencial per a gent de Reus i altres municipis que busquen qualitat de vida" i, per això, no pateix gran despoblament. D'altra banda, Sergi Fernàndez posa sobre la taula que indrets com Vilanova d'Escornalbou (611) haurien de comptar amb més freqüències de bus perquè els joves que s'emancipin puguin desplaçar-se a la feina.
El ferm compromís d'Arbolí i Duesaigües
Des de Col·lectiu Punt 6, han treballat estretament amb els ajuntaments d'Arbolí i Duesaigües i, com puntualitza Roser Casanovas, directament amb les principals responsables polítiques, les alcaldesses Magda Seriol i Noèlia Tarragó, respectivament. La cooperativa prepara ja un tercer pla d'habitatge amb el municipi de l'Argentera.
Com descriu Casanovas, tant Duesaigües (223) com Arbolí (129) són micropobles i la seva estructura és "molt dèbil", pel qual Tarragó i Seriol són alhora "Oficina Tècnica d'Habitatge, Oficina de Serveis Socials i també immobiliària; aquesta proximitat fa que una sola persona tingui un coneixement qualitatiu enorme de l'espai social". L'arquitecta destaca la ferma vocació política d'ambdues per visibilitzar, en primera persona, la situació de l'habitatge als seus pobles, on un 50% dels pisos no són d'ús principal i, gran part d'aquests, estan buits, abandonats o són de temporada.
Encara més, tots dos municipis tenen exemples d'èxit de mobilització d'habitatge per posar-lo al mercat de lloguer i aconseguir, almenys, un habitatge social per disposar-ne en cas d'emergència. "A la cooperativa de Duesaigües tenen previst fer dos habitatges i, a Arbolí, han acollit una persona refugiada d'Ucraïna en un altre habitatge que tenen", explica Roser Casanovas.
Paral·lelament, a Duesaigües, els veïns estan plantejant fer una cooperativa d'habitatge on crear una comunitat de gent gran, que no vol marxar del poble per anar a una residència, però és propietària d'edificis en què ja no poden viure soles perquè tenen unes dependències determinades o les necessitats quotidianes els suposen un cost molt elevat.
Les contradiccions i la «lluita» de Colldejou
Des d'Oasiurbà recalquen que "la principal problemàtica de Colldejou és la gran quantitat d’habitatges buits que té (en els últims dotze anys, han passat de representar el 8% al 27% del parc d'habitatge); no és que no hi hagi habitatges, de fet, hi ha més habitatges que residents". I no només aquest percentatge és elevat, també un 35% dels habitatges són secundaris davant el 38% de principals. A més, la gran majoria dels habitatges buits, es troba en un estat de conservació deficient o ruïnós.
En el mateix període de temps, la població també ha caigut un 10%, fins als 161 habitants el 2024, i l'Ajuntament no disposa de sòl ni d'habitatge públic. Per això, ja s'estan plantejant altres models d'habitatge: "s'intentaran reprendre les obres de tres habitatges de nova construcció que estan paralitzades des de fa anys i s'està valorant fer una divisió horitzontal, ja que ens trobem amb habitatges unifamiliars, que tenen més de 200 m², quan hi viuen una o dues persones", exemplifica Joana Pascual.
Entre les línies estratègiques, s'inclou crear un equip de treball municipal en matèria d’habitatge, mobilitzar el parc d’habitatge en desús i fomentar la rehabilitació integral dels edificis, que no poden entrar al mercat pel seu mal estat.
D'altra banda, les possibilitats de lloguer són pràcticament nul·les (un 3%) i les de compra no són gaire superiors; aquesta manca d’oferta d’habitatges provoca que molts joves hagin de renunciar a la seva voluntat de fixar al poble la seva primera residència perquè no tenen on fer-ho. Conjuntament amb les mancances en serveis públics, com "l'institut, el CAP o altres serveis bàsics, per als quals s'han de desplaçar a Mont-roig", dificulten que es desenvolupi la vida al municipi, evidencia Pascual.
“Atesos els recursos econòmics i tècnics tan limitats, ens hem plantejat anar actuant de manera puntual en eixos que no requereixen un gran esforç econòmic per desfer el bloqueig actual”, apunten des de l'Ajuntament. Ja estan valorant com modificar el planejament urbanístic vigent, per dividir els dos únics sectors de sòl urbanitzable; es rehabilitarà un edifici amb ajuts del Pla ImpulsDipta per fer dos o tres pisos de protecció oficial; també, han aprovat una ordenança fiscal que redueix la taxa de les llicències d’obres a un 50% en habitatges de primera residència, i buscaran aprovar una altra que penalitzi els habitatges buits.