Cemex provarà a Alcanar una planta per convertir residus en hidrogen renovable

La multinacional cimentera preveu processar-hi més de 2.000 tones per obtenir-ne 400 d'hidrogen verd

16 de gener de 2024
Actualitzat: 25 de març, 11:01h
Vista panoràmica de la planta de Cemex a Alcanar.
Vista panoràmica de la planta de Cemex a Alcanar. | ACN

La multinacional cimentera Cemex ha anunciat que provarà a la seva fàbrica d'Alcanar una nova planta per convertir residus en hidrogen "a escala de demostració". Ho farà en el marc del projecte HYIELD, del qual formen part diverses empreses i entitats europees i estatals, que ha aconseguit una subvenció de 10 milions d'euros de la convocatòria Horitzó Europa de la Unió Europea.

Segons l'empresa, la nova instal·lació que acollirà la fàbrica de Cemex preveu processar més de 2.000 tones de residus per aconseguir prop de 400 tones d'hidrogen verd, que es provarà per a diferents usos industrials com ara combustibles nets o producció de fertilitzants, entre d'altres.
 

A Europa hi ha potencial per produir 30 milions de tones d'hidrogen renovable anuals

El comunicat corporatiu detalla que a Europa es produeixen anualment uns 300 milions de tones de residus amb el potencial de produir més de 30 milions de tones d'hidrogen renovable. El projecte HYIELD vol abordar aquesta possibilitat al llarg de quatre anys, buscant la integració de tecnologies i processos per "convertir de forma eficient fluxos de residus biogènics en hidrogen verd d'alta puresa a un cost molt competitiu".

Tot plegat, apunten, ha de permetre "demostrar la seva aplicació per ajudar a descarbonitzar diferents sectors, com el transport marítim, l'aviació i la indústria intensiva d'energia". El projecte HYELD està coordinat per Magtel i Cemex hi participa també a través de les societats vinculades WtEnergy Advanced Solutions y Synhelion.

En formen part també com a socis, a l'estat espanyol, H2site, Veolia, Enagás, Eurecat, Cetaqua, grup Inveniam, CSIC i la Farga. En l'àmbit europeu, hi participen Min catec, Sintef, Aristeng i ArcelorMittal.

Arxivat a