"El Centro Aragonés El Cachirulo de Reus es va crear el 1974, enguany fem 50 anys i, encara que cada any s'acostuma a celebrar un aniversari, hem fet un programa especial que va des del 27 d'abril, que es va fer el primer acte, fins al 23 de novembre, que farem l'últim". Així resumeix el president de l'entitat, José Allueva, aquest any d'efemèride, de celebració i commemoració per una iniciativa que arriba al mig segle de vida.

Allueva recorda que l'any que es va crear l'entitat -número 1 en el registre municipal- es va preparar una gran festa, amb una recepció institucional i molt multitudinària. A més de la proximitat entre Tarragona, Terol i Saragossa i altres elements comuns entre ambdues comunitats autònomes, el president del Cachirulo explica que, "fa quaranta o cinquanta anys, moltes famílies de l'Aragó venien aquí en una migració qualificada, hi havia molts empleats de banca, joves metges i advocats que s'acabaven de graduar... i van formar les seves famílies al territori".

Aquestes "professions liberals" van impulsar noves oportunitats i al Camp de Tarragona tenien les portes obertes. Així, el centre aragonès va sorgir com un punt de trobada per a les persones vingudes de la comunitat veïna i "tots els centres regionals eren un punt de connexió amb la terra d'on venies", apunta el president.

"Ara, són com qualsevol altra activitat", afegeix, i la seva prioritat continua sent el vessant social. Per això, el Cachirulo de Reus és un espai molt funcional, on sempre hi ha activitat per als 153 socis -equivalents a unitats familiars-, altres coneguts i amics; amb un horari prou ampli: obren cada tarda de 17.30 a 21 hores, alguns matins segons calendari i durant tot l'any, a excepció del mes d'agost.

L'activitat no s'atura

Encara que els temps han canviat i cada vegada hi ha més oferta d'activitats externa, en centres cívics i escoles, la seu social del centre aragonès 'bull' durant tota la setmana. José Allueva descriu les propostes ordinàries que s'hi desenvolupen: puntes al coixí, cant de coral, el Quadre de Jota, el grup de Cant i Rondalla, classes de guitarra, teatre, taller de memòria, balls en línia i balls de saló, entre altres més puntuals.

Així mateix, l'aniversari s'acostuma a celebrar l'últim cap de setmana d'abril, el més pròxim al 23 d'abril, dia de la comunitat autònoma; i al llarg de l'any celebren dates assenyalades o festivitats com la Nit de Reis, Sant Valero -patró de Saragossa-, Santa Àgueda -patrona de les dones, Sant Joan i Sant Pere, el dia del Pilar -amb una setmana festiva-, la castanyada, Nadal i Cap d'Any. Són molt habituals, per tant, els àpats populars, els dinars de germanor, calçotades i altres actes més formals com les assemblees i reunions de Junta.

Sens dubte, però, una de les festes més importants per als membres del Cachirulo reusenc és la Setmana Santa, ja que la confraria de la "casa" porta els timbals de Calanda. En paral·lel, també, mantenen un vincle amb centres aragonesos del territori (Salou, Tarragona, Valls) i altres entitats regionals.

Costums del passat per teixir els del futur

En la celebració d'aquest 50è aniversari, han optat pel vessant emotiu amb diversos actes i una exposició. "Hem recuperat els socis fundadors, que ja són molt grans, i se'ls ha lliurat una placa commemorativa", descriu el president del Cachirulo. Així mateix, han preparat un 'viatge' amb vídeos i fotografies antigues per les darreres cinc dècades.

En aquest recopilatori, a més, s'han visualitzat figures que estan a punt de desaparèixer, com el Majoral, "que acostuma a ser la persona més gran de l'entitat i té la responsabilitat concreta, quan es fa alguna trobada o dinar, de donar l’inici amb una vara amb dos cops sobre una taula específica i a partir d’aquest senyal, es canta la cançó Con el pañuelico atado, com una al·legoria a les tradicions", en paraules d'Allueva.

Altres, com les 49 dones que han estat Cambrera de la Verge o les Reials Mosses, infantil i adulta, que, actualment, ja s'ha perdut a Reus, tot i tenir una massa social considerable -entre 400 i 500 persones- i que va arribar a ser molt important. Malgrat això, des de l'entitat confien en la continuïtat, tenint en compte que hi ha relleu generacional amb gent que no és nascuda a l'Aragó ni té aquests orígens, "com qui forma part de qualsevol altra associació per les activitats que ofereix".

Actes interns i públics per celebrar l'efemèride

Amb tot plegat, el president del Cachirulo de Reus expressa que "ja porten més del 50% de la celebració, de moment tot ha sortit bé i la gent està molt contenta". De cara al tercer trimestre del 2024, tenen programades una jornada de convivència a La Palma, pel dia 27 d'octubre, en què convidaran diferents entitats per gaudir d'un dinar popular i diverses actuacions; i un espectacle d'algun grup de jotes, pel 23 de novembre, que encara han d'acabar de valorar si es farà a la Sala Santa Llúcia o al Teatre Fortuny, per tancar l'efemèride cantant i ballant.

Així mateix, els 50 anys del centre regional també han quedat plasmats en una pancarta, un roll-up, pins i cachirulos, que és el mocador típic d'Aragó, amb el lema i el logo commemoratiu. Aquests "elements" han estat presents en tots els actes que ja s'han dut a terme:

• Dissabte 27 d'abril, a l’Auditori-Teatre Sala Santa Llúcia. “Aragón, tierra abierta: un inmenso patrimonio, unos personajes relevantes y una rica historia”. Conferència inaugural a càrrec del divulgador i escriptor José Antonio Adell Castán i amb presència de l’alcaldessa reusenca, Sandra Guaita.
• Dissabte 11 de maig, a la seu social. Homenatge a les figures de President, Camarera de la Verge, Majoral i Reial Mossa d’aquests 50 anys; signatura en el Llibre d’Honor del Centre i exposició de les fotografies en record dels homenatjats. 

• Dissabte 18 de maig, al local de l'entitat. “Reanimació cardiopulmonar per als més petits de casa”. Xerrada a càrrec d’Eva Esteruelas, infermera pediàtrica de la Xarxa Santa Tecla de Tarragona.
• Diumenge 2 de juny - Actes centrals del 50è aniversari. Concentració de Cachirulos i acte de benvinguda als convidats a la seu; missa "baturra" interpretada pel quadre de Cant i Rondalla, a l'església de Sant Joan; Festival - actuació a càrrec del Quadre de Jota, al Teatre Bartrina; i dinar de germanor a Aigüesverds.