Els delictes contra el patrimoni han agumentat a Reus fins a ser un 75% del total, per tant, són els més nombrosos, més de la meitat corresponen a furts (33%) i danys (20%) i entre els principals actes delictius es troba, també, el robatori amb força a l'interior d'establiments comercials, encara que aquests han disminuït un 39% l'últim any gràcies al reforç de la presència policial. Durant el 2024, es van realitzar més de 6.500 patrulles de proximitat i la Comissaria Mòbil va fer prop de 4.000 serveis al llarg de l'any.

Pel que fa als delictes amb violència o intimidació, s'han incrementat 71% (de 38 a 65), tot i que la meitat són furts que acaben amb una acció lleu violenta (intimidació verbal o empenta) per garantir la fugida. Així ho indiquen les dades de la darrera Junta Local de Seguretat, celebrada el passat mes de març amb participació de les autoritats municipals a l'Ajuntament i els cossos de seguretat de la Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional.

I així ho han constatat a TarragonaDigital les entitats comercials de Reus. La presidenta de la Unió de Botiguers, Rosa Lucas, afirma que "hi ha molta més agressivitat en els robatoris i que hi ha molt de vandalisme". "Per desgràcia, no podem dir que hagin disminuït, perquè han augmentat i tothom exposa que els robatoris són reincidents, és a dir, que una mateixa persona passa per molts locals o fins i tot, roba en una botiga més d'una vegada", lamenta Elena Pàmies, membre del Tomb de Reus.

Ambdues botigueres coincideix que el complicat context actual a nivell socioeconòmic porta a una violència exacerbada i impulsa molta gent a la delinqüència. Amb tot, com evidencia Pàmies, "no és just que, a més de pagar molts impostos i el lloguer dels locals, ens estiguin robant de manera continuada perquè, després, a finals d'any els estocs sempre desquadren". Per això, la indignació i les queixes són una constant davant la inseguretat que viuen els comerços.

La impunitat per sobre de la vigilància

Encara que en alguns casos es produeixen robatoris de grups més organitzats, que "saben el que fan i molts estan fitxats, però fugen abans que els agafi la policia", com descriuen els establiments, majoritàriament, el que pateixen són petits furts, que es donen en les zones més comercials de Reus com els carrers Llovera i Monterols o el Pallol. El principal factor que assenyalen com a causa és que els lladres quedin impunes o amb una sanció menor.

En aquest sentit, les entitats comercials defensen l'increment de la presència policial: "la policia local s'està movent moltíssim, s'ha notat que patrullen molt pel centre i estem en contacte amb ells", assegura Rosa Lucas. Per la seva banda, Elena Pàmies considera que "la policia sí que va la seva feina, les patrulles de proximitat són les que una solució més ràpida ens poden donar perquè sempre estan aquí -al carrer Sant Joan i a la plaça de la Llibertat- i ho agraïm, així com les patrulles mixtes entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra".

No obstant això, des del Tomb de Reus apunten que sempre es podrien incrementar, ja que davant el vandalisme 'descontrolat' acaben sent insuficients, i que "més presència policial, podria ajudar a fer de dissuasiu". Amb tot, "el problema són les lleis", insisteixen, perquè "els agafen, els porten a comissaria i l'endemà ja tornen a ser fora". "La gent té aquella sensació que quan una persona roba, com no arriben a uns mínims importants, no hi ha un càstig que sigui efectiu; no són mesures prou correctores o dissuasòries", afegeix Lucas.

Alhora, des del Tomb, reiteren que la gent ha de denunciar, encara que l'import sigui petit, però "passa que posar una denúncia es converteix en un procés que requereix molt de temps i, en la majoria dels casos, després no serveix per a res", lamenten i proposen que les denúncies tindrien més força si les poguessin posar els mateixos agents de proximitat. Diversos establiments de la ciutat s'han enfrontat, fins i tot, a judicis per robatoris i també han quedat sense resolució.

Violència en augment: solucions?

De fet, al contrari del que podria semblar, alguns comerços expliquen que, quan han revisat les càmeres, moltes vegades s'han adonat que els furts havien tingut lloc en moments en què la botiga estava buida, quan hi havia pocs clients comprant; fet que confirma que els lladres estan "entrenats" i, al mateix temps, referma la petició que caldria augmentar el patrullatge. "En època de Nadal, que hi ha molta més gent al carrer i els robatoris són més freqüents, hi ha molts agents patrullant, però la resta de l'any van rodant i només són un parell de patrulles", exposa Elena Pàmies.

Per part dels establiments, pràcticament tots han invertit per instal·lar càmeres de vigilància, però només els serveixen per identificar el lladre i detectar-ho en cas que torni a intentar robar. Tant els associats de la Unió de Botiguers com del Tomb estan en contacte durant tot el dia i s'avisen en cas que passi qualsevol cosa, tenen un canal de comunicació ràpid i directe. Però, com posa sobre la taula la presidenta de la UBR, "més enllà d'això, les entitats poc podem fer; posem alarmes, més etiquetes a la roba... però és complicat controlar tothom que entra".

En la línia que els delictes amb violència o intimidació s'han disparat, Pàmies destaca que, fa uns mesos, una treballadora d'una botiga al carrer Llovera va haver d'agafar la baixa per la dislocació d'una clavícula. "Alguns lladres s'encaren quan els intentes aturar, l'augment de la violència ha fet que moltes dependentes tinguin por", descriu així la situació que pateixen, especialment, a la zona del Mercat Central i a l'avinguda de Prat de la Riba, on també hi ha gent demanant diners que resulta conflictiva, relata.

Tanmateix, els furts i robatoris no només es donen a l'interior de la botiga, on ja intenten guardar en vitrines o llegir els objectes petits; els comerciants reusencs tampoc estan indemnes mentre estan descarregant productes de la furgoneta o col·locant l'estoc.