El rei Jaume II va impulsar la creació del comtat de les Muntanyes de Prades fa 700 anys, el 6 de maig del 1324, per cedir aquesta nova organització territorial al seu fill, l'infant Ramon Berenguer. Així, va començar la història d'una extensa àrea geogràfica que comprèn fins a cinc de les actuals comarques (Baix Camp, Alt Camp, Priorat, Conca de Barberà i Ribera d'Ebre).
Es tracta d'uns orígens prou desconeguts en molts indrets d'aquest vast territori, sobretot, tenint en compte que va ser un acte de sobirania plena sense precedents: per primera vegada, un monarca de la Corona catalanoaragonesa fundava un comtat nou, des de zero, en la Catalunya Nova que sempre havia estat sota "control" íntegrament reial.
Aquest fet tan rellevant per a les Muntanyes de Prades i la voluntat de recordar el passat medieval del territori ha estimulat la commemoració del setè centenari de la seva creació, una celebració a què s'han sumat una trentena de municipis i nombroses institucions, des d'arxius històrics, museus, centres d'estudis i associacions culturals d'arreu.
"Que ens diguin 'com és que això no ens ho han explicat mai?' evidencia que és una gran novetat en molts municipis i, per això, la tasca de divulgació és tan enriquidora; tenim una funció social de tornar la història a la gent", afirma el doctor en Història medieval Eduard Juncosa Bonet, comissari de la commemoració.
Context històric: els inicis del comtat
Abans de la fundació del comtat, cal contextualitzar els antecedents històrics que van propiciar aquesta fita. A finals del segle XIII, a la Corona d'Aragó, hi va haver una revolta molt important dels nobles contra la monarquia i, a partir de llavors, l'estratègia dels reis va ser intentar consolidar-se com un poder dominant sobre la noblesa. Una de les formes de fer-ho va ser refundant antics espais nobiliaris dels quals passava a apropiar-se la casa reial, mitjançant els fills del rei, els infants.
Aquest canvi va ser substancial perquè pretenia assegurar la fidelitat de la noblesa en espais de rellevància històrica, però la transcendència del nou comtat de les Muntanyes de Prades va més enllà, precisament, perquè va ser ex novo, creat del no-res. Va ser per decisió de Jaume II -casat amb Blanca d'Anjou-, qui va determinar que Ramon Berenguer seria el comte del territori.
Part d'aquesta 'estratègia' es justifica, també, amb la intenció de controlar l'antic valiat de Siurana, que havia estat l'últim reducte musulmà a Catalunya fins a la conquesta cristiana del 1153. Dins la unitat territorial del nou comtat, s'incloïen les Muntanyes de Prades en si mateixes -amb categoria de feu honrat, molt estrictament vinculades al senyoriu sota jurament i amb diverses obligacions- i els dominis antigament propietat de Guillem d'Entença, la Baronia d'Entença, que es van cedir en morir el noble sense descendència possible -en condició "d'alou", una relació feudal més laxa, lliure de serveis i prestacions-.
Puixança, declivi i les fluctuacions del «poder»
El comtat de les Muntanyes de Prades i la Baronia d'Entença es va anar enfortint al llarg del segle XIV, especialment, a partir de la successió de l'infant Pere, qui havia estat comte d'Empúries i amb qui el seu germà -Ramon Berenguer- es va intercanviar els dominis. Llavors, hi va haver la gran puixança del territori, amb un comtat nobiliari administrat amb cura i diversos personatges de primer ordre polític i religiós.
L'època gloriosa va continuar fins a la mort sense testament del comte Joan, que va portar a un període d'interregne i un plet llarguíssim que va acabar amb el rei Alfons el Magnànim designant Joana Gonçalva com a comtessa de Prades. Posteriorment, començaria el declivi amb l'entrada de la Casa de Cardona, que, més endavant, es va integrar en el Ducat de Medinaceli.
Amb tot, el senyoriu mai va ser un territori homogeni quant a la jurisdicció, ja que hi havia zones en què el poder era compartit entre el comte i les senyories eclesiàstiques, és a dir, el Monestir de Santa Maria de Poblet, la Cartoixa d’Escaladei, el Monestir de Santa Maria Bonrepòs i la Baronia de Cabacés (també sota control del Bisbat de Tortosa).
Juncosa descriu que "hi va haver moments de dificultats econòmiques que van fer oscil·lar aquestes jurisdiccions", motiu pel qual els 'municipis' tenien més o menys autonomia. Al mateix temps, pobles com l'Aleixar o La Riba es van vendre temporalment per resoldre determinades conjuntures socioeconòmiques, i les principals viles comtals, Prades i Cornudella, es van cedir per esponsalicis, per drets matrimonials, i altres interessos.
El valor de la recerca i la documentació
Les jurisdiccions compartides van impactar directament en la conservació de la documentació. La informació que s'havia custodiat a Falset va acabar a l'arxiu ducal dels Medinaceli, a Toledo, on l'historiador i altres investigadors van trobar el document original de l'acta fundacional, que els ha permès conèixer molts detalls i completar informació sobre l'efemèride.
D'altra banda, la documentació eclesiàstica, fruit de les desamortitzacions del s. XIX, va seguir diferents itineraris i ara es troba a l'Arxiu Històric Nacional de Madrid. Des dels anys noranta, a més, a l'Arxiu de Poblet està disponible tota la documentació dels Prades-Entença, en format de microfilms, i es pot consultar a demanda.
"El pretext d'aquesta commemoració és que serveixi per promoure la investigació, perquè encara és tot molt desconegut; hi ha milers i milers de documents que estan per explorar", apunta el Dr. Eduard Juncosa. Afegeix, també, que és molt positiu "donar a conèixer que a Poblet hi ha la història medieval i moderna de gran part dels pobles de tot aquest territori". Un dels objectius d'aquest programa, per tant, és promoure la recerca a diferents nivells acadèmics i aconseguir vies de finançament per donar suport a TFM i tesis doctorals, ja que la investigació requereix temps i una formació especialitzada.
Signatura de llibres @700comtatprades i innauguració del mural de Pilarín Bayés en el marc de la Festa de la Farigola 2024. Imatges de la cèlebre dibuixant amb Eduard Juncosa, comissari de la commemoració. pic.twitter.com/2pOPbBlPQB
— Comtat de les Muntanyes de Prades - 700 anys (@700comtatprades) May 27, 2024
Difondre un llegat «tangible»
Amb tot el que s'ha trobat fins al moment, Juncosa ha editat un llibre que conté un petit estudi històric introductori als fets i quatre reproduccions del document del privilegi fundacional, còpies datades en diferents èpoques posteriors que s'han transcrit íntegrament i s'han traduït al català actual perquè tothom ho pugui entendre.
Alhora, el comissari de la commemoració dels 700 anys del comtat de Prades va demanar a la dibuixant Pilarín Bayés que il·lustrés una versió infantil del llibret en format d'auca. "És un llibre germà, creat amb la voluntat de convertir un instrument jurídic dens i complex en un text intel·ligible i divulgatiu, adreçat a nens o adolescents, perquè siguin capaços d’arribar amb la màxima fidelitat possible al fet històric", justifica Eduard Juncosa.
Ambdues publicacions van suposar el tret de sortida a l'any commemoratiu i ambdós autors van fer una signatura de llibres en el marc de la Festa de la Farigola 2024, el passat mes de maig, quan també es va inaugurar el mural de Bayés al carrer de Sant Martí.
Unitat, malgrat les dificultats
La magnitud territorial dels diversos actes ha requerit el ferm compromís de tots els municipis implicats, que han teixit sinergies per treure de l'oblit els seus orígens comtals. Perquè no només les divisions administratives de llavors no s'han mantingut, sinó que els canvis han estat substancials en aquests set-cents anys. "Quan vaig començar a organitzar tot plegat, vaig tenir molt present que, a més de les distàncies geogràfiques, hi ha grans diferències de població", evidencia l'historiador, qui s'ha coordinat amb els Ajuntaments regint-se sempre per la lògica històrica.
En aquest sentit, recorda que "hi ha pedanies, com Siurana i Albarca, que depenen de Cornudella de Montsant; però també zones despoblades que ja no existeixen, com Montalt, a la Morera de Montsant, o Altafalla, tocant a Falset". També, assenyala les 'desigualtats' de recursos de què disposa un municipi com La Febró, amb prop de 40 habitants, davant un altre com Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, que s'enfila fins a les 7.000 persones.
Malgrat aquestes "dificultats", però, la commemoració es va iniciar amb una proposta unànime: els municipis que havien pertangut al domini comtal van fer sonar les seves campanes a Toc de Festa, cadascun el seu propi, simultàniament, i van pregonar un text comú el passat 6 de maig del 2024.
Agenda: pròxims actes commemoratius
El projecte ha motivat diferents municipis a impulsar iniciatives individuals i pròpies, com per exemple Torroja del Priorat, que organitza sopars populars a partir d’uns receptaris de cuina medieval al llarg de l’estiu; o la Fira Medieval de l’Hospitalet de l’Infant al setembre, que també serà en el marc dels 700 anys; de la mateixa manera que els mercats medievals de Tivissa.
Paral·lelament, s'està plantejant reivindicar aquest passat comú en visites patrimonials i s'està treballant en uns codis QR a partir de l'auca perquè a cada poble es pugui carregar virtualment el llibret i que els visitants puguin fer turisme cultural amb una ruta històrica per fer en escapades de cap de setmana. A més, s'estan preparant unes càpsules documentals sobre fets o personatges vinculats a l'efemèride, tallers i cursos de formació per arribar a gent que pugui estar interessada.
Encara que la commemoració s'allargarà fins al maig del 2025 -com a cloenda es preveu fer uns concerts de música antiga-, aquest mateix mes d'agost s'ha organitzat un cicle de conferències, que tindrà lloc a la Sala 1 d’octubre del Centre Cívic de Prades:
- Dilluns 12 d’agost, a les 19 hores. “El context polític de la Corona d’Aragó en temps de la creació del comtat de les Muntanyes de Prades”, a càrrec del Dr. Guillermo Tomás Faci (Arxiu de la Corona d’Aragó).
- Dimarts 13 d’agost, a les 19 hores. “Els comtes de Prades i senyors de la baronia d’Entença: puixança i declivi d’un casal nobiliari català”, a càrrec del Dr. Eduard Juncosa Bonet (Universidad Complutense de Madrid).
- Dilluns 19 d’agost, a les 19 hores. “El poder en femení: les dames del casal dels Prades-Entença”, a càrrec de la Dra. Patrícia Santacruz Gómez (investigadora independent).
- Dimarts 20 d’agost, a les 19 hores. “La cancelleria dels comtes de Prades i el seu arxiu patrimonial”, a càrrec del Dr. Antoni Albacete i Gascón (Arxiu de Protocols de Barcelona).
- Dimecres 21 d’agost, a les 19 hores. “El repòs etern i la memòria dinàstica: el panteó frustrat dels comtes de Prades i barons d’Entença”, a càrrec del Dr. Stefano María Cingolani (Universitat de Barcelona - Fundació Bosch i Gimpera). A continuació, se celebrarà una taula rodona de clausura amb tots els ponents del cicle.
El seguiment de tots els actes i informacions que es van afegint a la commemoració es pot fer a través del canal oficial d'X, @700comtatprades.