Aquest diumenge 23 de gener la plataforma SOS Costa Daurada, que integra diferents persones i entitats ecologistes, ha convocat una cadena humana per reivindicar la renaturalització de l'extrem nord de la platja del Miracle. Entre els objectius principals hi ha la demolició de la plataforma de ciment, que ja fa més de 20 anys que es va inaugurar.

La jornada començarà a les nou del matí amb una exposició de fotografies de l'evolució de la platja des del segle XIX fins a l'actualitat. A les deu del matí hi haurà un taller de dibuix per als infants i a les onze serà quan començarà la cadena humana, que els organitzadors esperen que pugui fer la volta a tot l'espai que es vol recuperar. Ja a partir de les dotze del migdia hi haurà visites guiades durant aproximadament dues hores per explicar el projecte ja presentat a l'Ajuntament de Tarragona.

Joaquim Pàmies és membre de SOS Costa Daurada i en l'entrevista següent assegura que és més barat enderrocar la plataforma que no pas rehabilitar-la. En aquest sentit, creu que aquest seria un "primer pas" que podria obrir les portes a la renaturalització d'un entorn que actualment està plenament integrat a la trama urbana.

A banda de la plataforma, el seu projecte de parc de la punta del Miracle és força més ambiciós: inclou la dinamització del patrimoni històric amb els fortins i el cementiri dels Jans i fins i tot el cobriment de les vies ferroviàries que actualment passen en paral·lel a la platja i que tallen la seva connexió amb la ciutat.

- Per què la platja del Miracle?

- És una zona de pas de moltíssima gent. Embellir aquests espais que són tan transitats per les persones, que actuen com a espais d'oci, és molt important perquè té un impacte molt més gran. En aquesta zona també hi ha altres elements que li donen un potencial molt gran, no només paisatgístics sinó que també tenim el Fortí de la Reina, el Fortí de Sant Jordi i el cementiri dels Jans. La idea és fer un parc natural de la punta del Miracle que englobi primer de tot la retirada de la plataforma de formigó, crear espais amb revegetació amb flora autòctona...

- Quin tipus de plantes hi pertocarien en aquest espai?

- Ara mateix tenim palmeres, que són vegetació al·lòctona, també hi ha datileres. Les plantes d'aquí serien les sabines, el pi pinyer... Allà també hi ha pins canaris, ficus, eucaliptus... Aquí hi ha de tot.
 
- Si no hagués passat la mà de l'home per tota aquesta zona, què hi hauria?

- El Bosc de la Marquesa. La platja del Miracle seria com una espècie de Cala Fonda, platja Llarga... Amb els anys, la urbanització ha anat avançant i el formigó ha anat guanyant espais. No només ens enfoquem en la flora terrestre sinó també amb la flora marina. Volem que des de les administracions s'impulsi la revegetació submarina amb posidònies oceàniques, i la creació d'una zona protegida a l'ancoratge de vaixells de recreació. Actualment les boies que estan al mar durant els mesos d'estiu bàsicament separen els banyistes de les embarcacions de recreació, i el que volem és que hi hagi una franja entre mig protegida amb flora submarina.

- A Tarragona sempre s'ha tingut la platja del Miracle com la platja urbana, la platja menys natural.

- La gent no valora aquests entorns naturals pròxims al mar bàsicament perquè no els veuen. S'ha urbanitzat molt, s'ha impulsat un tipus de turisme molt agressiu amb aquests espais.

- Com serien aquests espais amb la vostra proposta?

- El que volem és treure el màxim de formigó possible. No pretenem una renaturalització completament natural i estricta perquè també volem que hi hagi un carril bici, estem oberts a què es mantingui la zona esportiva i bars. Però volem que es faci amb bon gust, no com ara que està abandonat i deixat.

- La zona esportiva i el parc a l'altra banda de la plataforma no són espais especialment concorreguts ara mateix. Val la pena invertir-hi?

- Si crees una zona boscosa potser la gent s'aproparà més. Ara és un parc més o menys abandonat, però a les zones on hi ha una mica de vegetació la gent hi va. Un altre punt important és que no tothom pot permetre's anar a la natura, si l'entres a les ciutats la gent hi tindrà més accés.

- Una de les propostes que feu és connectar amb vegetació les dues parts de la via. Això no ho faria encara més difícil de realitzar?

- És un terreny pantanós, sí. El que proposem és que aquesta estructura de formigó que ja tenim feta, tal com es va posar es pot treure, i posar-la en un altre lloc. Demanant permisos a les autoritats competents, posar aquesta plataforma per sobre de les vies i guanyaríem més espais. Això seria el cas ideal, per obrir la ciutat al mar, aquest espai ara mateix està molt fragmentat, per la via, la carretera i estructures abandonades. No és tan descabellat, a Barcelona, a les rondes, ja s'ha fet. És el debat que hem tingut tots els tarragonins de per què les vies s'han de veure tant.
 
- També reivindiqueu la dinamització dels fortins i del cementiri com a espais patrimonials i culturals. Què hi faríeu?

- Un treball de restauració, posar cartells explicatius de què són, quin significat tenen aquestes estructures, aquí va haver-hi diverses batalles navals, es van utilitzar durant la Guerra de Successió, i tenim el cementiri dels Jans que és un cementiri d'oficials anglesos que van participar en aquesta guerra. La gent de Tarragona no ho coneix, donem molt de valor a tot el tema romà però també tenim moltes coses importants, potencials que té Tarragona que estan abandonats.

- Quin paper tindria el cotxe en aquest projecte? Una de les propostes és precisament és treure els aparcaments sota la plataforma.

- Això ja s'està fent a la platja del Miracle. Quan el Port va millorar el passeig, ja no es va poder aparcar en bateria. Han posat jardineres amb espècies autòctones i ha tingut un suport positiu de la ciutadania. Aquest pàrquing té una funció dissuassòria, els usuaris de la platja no aparquen i van a la platja, el que fan és aparcar i anar-se'n a altres punts. O se'n van a la ciutat, o se'n van a l'altra banda de la platja, a l'Arrabassada, a passejar, etc. De la mateixa manera que hi ha altres platges que no arribem a peu de sorra amb el cotxe, doncs volem que aquí també sigui així.

- Hi haurà gent que no estarà gaire d'acord a perdre l'hàbit d'anar a la platja i aparcar al costat, hi estan acostumats.

- Aquest tipus de modus operandi és el que ha acabat tenint aquestes conseqüències de canvi climàtic, una urbanització excessiva i molt agressiva amb la natura, hem de canviar una mica la mentalitat i adaptar-nos al nou segle per fer viable la convivència de la naturalesa i l'home. És possible tenir un espai natural i donar-li un ús a la platja, però s'han de sacrificar coses també.
 
- Quant podria costar enderrocar la plataforma del Miracle?

- Tenim calculat que seria més barat tirar-la que rehabilitar-la. L'Ajuntament de Tarragona va dir que rehabilitar-la serien aproximadament uns 800.000 euros, nosaltres pensem que seria molt menys retirar-la. El finançament per dur-ho a terme s'hauria de veure d'on es treu: una de les vies seria el fons d'inversió dels Next Generation d'Europa, però això és temàtica de l'administració.

- SOS Costa Daurada va demanar que s'aprovessin els pressupostos municipals perquè hi hauria una partida sobre aquest tema.

- Hem aconseguit per primera vegada que els pressupostos tinguin punts d'ecologisme, no només aquest projecte sinó d'altres com la renaturalització del riu Francolí, la millora de l'Anella Verda, la retirada de la plataforma del Miracle, etc. No diem que això es faci tot de cop, però és un primer pas.

- Aquí a Tarragona estem acostumats a què tot s'eternitzi. Si es tira la plataforma i no hi ha un pla d'actuació immediat això es pot enquistar de nou vint anys més. Seria un no-res, perquè tampoc no s'hi podria aparcar.

- Seria un primer pas, ara sí que és un no-res, però si ja ho retires és un no-res amb opció a ser una altra cosa. Els polítics han vist que hi ha un moviment que s'està interessant per aquest espai i que fan propostes. Les estan començant a escoltar i és un gest, la voluntat és sumar gestos fins a aconseguir l'objectiu final.