Dídac Nadal és el nou portaveu del grup municipal del PDECat a l'Ajuntament de Tarragona. L'advocat, de 40 anys, arriba al consistori amb la moral molt alta però sent conscient que en el saló de plens només tenen dos regidors. Tot i això, està convençut que podran fer grans coses. Afirma que ser fill de l'exalcalde Nadal és una oportunitat i alhora una llosa i destaca que caldrà treballar aquests dos aspectes. La seva gran aposta és recuperar la il·lusió i l'autoestima dels tarragonins.

- Com encara aquesta nova etapa?

-Amb molta il·lusió i moltes ganes. Però sobretot, m'emplaço a mi mateix a veure si sóc capaç de poder projectar aquest engrescament que portem nosaltres i poder transmetre'l a tota la ciutadania per veure si entre tots plegats, som capaços de revertir aquesta situació que existeix, de negativa total. Som petits però molt àgils i molt lliures per dir el que vulguem i arribem amb les idees molt clares.

- La seva il·lusió es pot veure minvada perquè només tenen dos regidors en el saló de plens i la seva força és la que és.

- La il·lusió té dos avantatges, que és gratis i no té límit. Tal qual. Amb il·lusió ja poden ser els altres 30, 40 o 50 que no ens guanyarà ningú. Venim d'un procés com a PDECat i fa un any o dos ens vam veure implicats en la fundació d'un partit. Com a instrument ens sentim molt còmodes, molt lliures i amb la motxilla molt petita. A partir d'aquí, som conscients que en som dos, que tirarem d'il·lusió i que les coses seran difícils però nosaltres farem coses. El nombre de regidors no crec que afecti, perquè si aquells en són en un munt i no han fet res...

[blockquote]"Com a instrument ens sentim molt còmodes, molt lliures i amb la motxilla molt petita"[/blockquote]
- Com canviarà el tarannà del grup municipal amb la seva entrada?

- Venim d'un programa en el qual hi vam participar molt i que ens hi sentim molt còmodes. Ens el fem nostre i per damunt de tot el programa. L'Albet Abelló era un home que com a candidat era extremadament contundent, molt decisori i hagués estat un gran alcalde. En aquest punt, l'Albert sortia de la Cambra de Comerç, del món empresarial, molt institucional. Un ADN d'equilibri institucional. En el meu cas sóc un "outsider" total, d'equilibris els justos i això es notarà. La dinàmica serà molt semblant però la diferència serà que m'he marcat com a compromís personal que l'espelma de l'Albert es mantingui encesa i després deixar la petjada personal perquè vulgui o no la deixaré perquè sóc bastant raret.

- Què vol dir amb "raret"?

- Doncs algun exemple és que jo a la meva feina no he dinat mai amb ningú, no he sopat mai amb ningú. Com ho traduïm en política, doncs que no em veureu a la Caleta dinant amb ningú, no em veureu a les cinc de la tarda amb un puro i un GinTònic parlant del futur de tothom i això no existirà. Això ja és un canvi. Jo vinc de fora i em conec la part bona i la dolenta de la política i per això no em preocupa entrar i sortir.

- La seva intenció és dedicar-se a la política?

- Tots som resultat de les nostres circumstàncies i malgrat que tots m'etiquetin com el fill del Joan Miquel (exalcalde de Tarragona), doncs també sóc el fill de la Júlia. Les meves circumstàncies no són les mateixes. Ell ve d'un context polític on un home anant guanyant eleccions es podia passar 18 anys en una alcaldia i tothom ho veia relativament normal. I aquest context ha explotat pels aires. La ciutadania no vol gent que es perpetuï en la política i això m'ho faig meu. Com he dit abans, no em preocupa entrar i sortir.

[blockquote]"La ciutadania no vol gent que es perpetuï en la política i això m'ho faig meu. No em preocupa entrar i sortir"[/blockquote]
- Ser fill de l'exalcalde Nadal és una oportunitat o una llosa?

- Doncs les dues coses. És un avantatge per a tots aquells que s'estimaven i que estaven engrescats amb el meu pare. Aquesta gent, a mi em donaran una oportunitat durant un curt termini i demanaran que jo sigui igualment vàlid, i això ja passa a ser una llosa. Ens farem amics de l'avantatge i lluitarem contra la llosa. I després, per altra banda, tots aquells que no agradava el meu pare, doncs crec que me'ls trobaré en una posició més enrocada de la que es trobaria una altra persona. Dues eines que s'han de treballar.

- Joan Miquel Nadal és el seu "mirall" polític?

- Sí, i tant. Per mi, un alcalde d'una ciutat, quan hi ha un problema que pugui afectar la meitat o una tercera part de la ciutat, sigui del color polític que sigui, l'alcalde ha d'estar al carrer. Sigui amb uns o amb els altres. Si posem com a exemple l'1-O, l'alcalde Nadal hauria estat al carrer però no tinc cap dubte que si la situació hagués estat al revés, també hi hauria estat. I sembla que a Ballesteros se li demanava alguna cosa excepcional i només era estar al costat de la ciutadania. Per mi, això és política local i per això és un mirall, entre altres coses. A les verdes i a les madures, s'ha d'estar amb la gent.
 

- Quan queda poc més d'un any per a les eleccions del 2019, l'alcalde Ballesteros va prometre moltes coses en el seu programa electoral però la realitat és que n'ha complert un percentatge molt baix.

- Amb el programa a la mà, es podria dir que ni un 15%. A tothom se li hauria de caure la cara de vergonya davant els ciutadans per no complir el programa. Prou de pedaços a la ciutat. Anem a fer coses i prou concursos d'idees. Diuen que no hi ha calés i que tot depèn de venda de patrimoni, doncs no farem res. Despertem, que la imaginació i la il·lusió no valen diners. Que no tenen idees, que les agafin de les entitats i col·lectius locals. Crec que som capaços de fer coses on els recursos són necessaris però no imprescindibles.

[blockquote]"Diuen que no hi calés i que tot depèn de venda de patrimoni. Despertem, que la imaginació i la il·lusió no valen diners"[/blockquote]
- Escoltant-lo és com si tingués al davant un jove que afronta el primer dia de classe amb molta il·lusió fins que es topa amb la realitat. Com ho pensa fer per recuperar o guanyar la confiança i els vots de la gent en poc més d'un any?

- Jo vaig molt coix a les xarxes socials, ho porto fatal, em costa perquè jo he viscut amagat i necessito poder arribar a les persones. És vital que ho pugui fer. Un cop fet això, si ens podem mirar als ulls i arribar a la conclusió que en aquesta etapa de deu anys no ha passat res i ens convencem que realment ha estat així, a partir d'aquest punt podem recuperar l'autoestima. També sent conscients d'on estem, l'avantatge d'estar pràcticament a zero és que només creixes, tot és positiu. Si poguéssim recuperar aquesta autoestima i autocrítica del ciutadà i que aquest fos capaç d'anar cap al govern i dir-li que no, que ja n'hi ha prou de pedaços i que ara calen coses i no paraules, tot seria positiu.

- Sota les sigles del PDECat, esperen revertir els resultats de les últimes eleccions municipals, que van ser els pitjors de la història de CiU a la ciutat?

- Estem molt orgullosos dels independents i de la gent d'Unió que formava part de la llista, gent que molt elegantment ens va facilitar que el PDECat fos l'amo del seu destí. Ara anem amb una comoditat amb el partit i el grup municipal que és perfecte. A partir d'aquí, estem tan orgullosos de la maquineta que hem muntat que tenim ganes de presentar-nos i dir que som el PDECat a Tarragona i venim a millorar-ho tot. - Dídac Nadal pot ser candidat a les municipals o és incompatible pels estatuts del partit?

- No. Jo continuo sent del comitè local però ja no tinc el càrrec de secretari. Llavors no hi ha cap incompatibilitat. Mirant els estatuts del comitè local, diuen que no hi haurà ningú del comitè local que encapçali una llista i per tant, tothom que estigui en el comitè local i encapçali una llista per unes eleccions, s'haurà de separar del comitè. Si optés per presentar-me en unes primàries, dependria de dos factors, que la salut dels meus dos fills no es veiés compromesa amb el que ja faig, i la segona part, de veure que som capaços d'engrescar la gent. Si es donessin aquests dos factors, doncs sí que m'hi presentaria. Si en resultés candidat, si això es donés, doncs abandonaria el comitè local.

- Això, com ho planteja, és com fer trampa, no? Albert Puñet va dir que cap membre del comitè local encapçalaria una llista i vostè planteja que si surt escollit en primàries, deixarà el comitè local.

- No hi ha "trampa ni cartón". Si algú del comitè local encapçala qualsevol llista, com que és voluntat del comitè local separar la part estrictament política del que és la part de partit, s'hauria de donar de baixa del comitè local. Ara bé, jo ara mateix he substituït, no he encapçalat res. Si jo em presentés a les primàries, i jo sóc candidat, el primer que hauria de fer és donar-me de baixa.

- Puñet va dir que "Nadal serà el malson de Ballesteros" en la seva presentació com a nou portaveu del grup municipal.

- La paraula malson té unes connotacions que poden arribar a ser negatives i tot el que proposem nosaltres és d'un positiu tremendo, és constructiu i essencialment constructiu. Si des del vessant positiu i constructiu hem de ser un maldecap per l'alcalde, sense cap dubte ho serem. Ara bé, que no s'entengui malson com que estaré pendent d'arruïnar la vida professional del senyor Ballesteros, no és la meva manera de fer les coses. És simplement des del fet de construir alguna cosa des del positivisme i amb l'autoestima, i si això xoca amb el tarannà de l'alcalde, doncs sí que serem un maldecap.

- Farà promeses que no pugui complir als ciutadans per guanyar aquesta confiança i il·lusió?

- Faré promeses possibles i reals que a més, hi haurà el compromís de complir-les. És a dir, tots els compromisos i totes les promeses que fem, es poden complir.

[blockquote]"Faré promeses possibles i reals que a més, hi haurà el compromís de complir-les"[/blockquote]
- Està preparat per rebre crítiques per tot arreu?

- Les que vulguis. I tant. A més, els pals em senten bé.